"La flipped classroom t'ajuda a obrir la mirada sobre la manera d'ensenyar"

A més de ser el tema de la tesi que llegirà d'aquí uns quants mesos, és l'autora -juntament amb els professors de la facultat Miquel Àngel Prats, Jordi Simón, Xavier Ávila, Antoni Miralpeix i Eva Martínez- del llibre Diseño y aplicación de la flipped classroom (Ed. Graó), escrit conjuntament amb les mestres Núria Cervera, Anna Pérez, Carolina de Britos i Bernadette Perdigués.
Tots els autors són membres del Projecte d'Incorporació de la Classe Inversa (PICI), emmarcat en el Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF), en el qual van participar tres escoles de Barcelona: Virolai, Collaso i Gil, Jesuïtes Gràcia, juntament amb la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna-URL. El llibre recull les experiències i les orientacions en educació primària i en la formació inicial de mestres en la flipped classroom.

Què és exactament la flipped classroom?
La flipped classroom és un enfocament pedagògic que demana que es capgiri el que tradicionalment s'ha fet. Els alumnes accedeixen a la teoria de manera autònoma abans de la sessió presencial, per exemple a través de vídeos que el professor els proporciona. D'aquesta manera, durant la sessió presencial poden resoldre els dubtes i posar en pràctica, de manera conjunta, la teoria que prèviament han treballat. Tot això, sempre des d'una perspectiva de treball col·laboratiu en què el professor pot atendre els alumnes i té temps per acompanyar-los i conèixer-ne les necessitats.
Avui dia tenim la facilitat de poder crear material didàctic digital d'una forma molt fàcil. A més a més, no es tracta només que l'estudiant pugui veure el material quan vulgui, sinó que també pot rebobinar-lo, aturar-lo i repetir diverses vegades allò que no ha entès. Això, comporta una sèrie de canvis que van més enllà de la simple incorporació tecnològica. Es tracta d'uns canvis que respecten la diversitat i les necessitats de cadascun dels nostres alumnes, que arriben a les aules amb necessitats diferents a les quals hem de donar resposta.

Com va néixer?
Va sorgir l'any 2007 a partir d'una necessitat. Jonathan Bergmann i Aaron Sams, dos professors de matemàtiques i de química de l'institut Woodland Park de Colorado (EUA), van detectar un absentisme molt elevat a les aules per qüestions meteorològiques i de localització. Per això van decidir que gravarien les classes teòriques i les farien arribar als estudiants perquè no perdessin aquelles sessions. Així podrien aprofitar les classes presencials per anar al laboratori i repassar, consolidar i posar en pràctica qüestions a partir de la teoria que ja havien vist abans de classe. Sortosament va funcionar molt bé; va reduir l'absentisme i va augmentar el rendiment acadèmic dels estudiants.

Això implica que els estudiants han de tenir voluntat per mirar-s'ho abans.
Aquesta és una de les grans preocupacions dels professors. De fet, és un dels interrogants que es repeteix sempre que parlem de la flipped classroom. Tot i això, hem pogut concloure, arran de les diferents experiències, que cal acompanyar els estudiants en aquest canvi, ja que, si volem capgirar la classe, cal orientar-los tant en les diferents dinàmiques que es duran a terme durant les sessions presencials com també en aquesta feina autònoma, que demana una sèrie de competències dels estudiants.
Nosaltres hem participat en el projecte PICI, per veure si això també es podria traslladar a l'educació primària, la secundària o a la universitat. L'hem implantada en tres escoles de Barcelona: Collaso i Gil, Virolai i Jesuïtes de Gràcia. Vam formar un equip amb els mestres per estudiar si a primària la flipped classroom també es podria aplicar. Els resultats van ser que funcionava, que ajudava a posar en pràctica l'aprenentatge i que, a més, augmentava la motivació dels alumnes.

Fer-los estudiar a casa costa. Realment es miren els materials fora de l'horari escolar?
Quan fem formació als professors sempre sorgeixen preguntes com "Què fem si no s'ho miren?", "Què fem si, abans de la classe, aquest estudiant no ha fet res?". Nosaltres pensem que és una qüestió d'hàbits que s'han de treballar a poc a poc. Hi ha d'haver un procés previ per augmentar l'autonomia dels estudiants: han de saber com aproximar-se a la teoria, han de saber què és allò important, han dediscernir el que cal subratllar i el que no. Cal ajudar-los i crear aquest hàbit de feina prèvia. I això també serveix per als estudiants universitaris que, a la pràctica, no són tan autònoms com podríem pensar a priori, perquè tenen una concepció de les classes teòriques, més tradicional, més magistrals.

La feina fora de l'horari de classes no sempre és fàcil.
No és fàcil, però la rebuda ha estat molt positiva. De fet, a partir d'aquest projecte també vam aplicar la flipped classroom a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna, en diferents assignatures del grau en Educació Infantil i Primària. Eren assignatures relacionades amb qüestions de tecnologia educativa, tant optatives com obligatòries, i d'altres com les matemàtiques, la didàctica de la llengua o la música. La rebuda dels estudiants va ser positiva. A l'inici, un percentatge minoritari d'estudiants potser no seguia el ritme, però després els mateixos companys i les dinàmiques de classe els portaven a fer la feina prèvia, perquè si no no l'activitat o el projecte que havien de dur a terme no avançaven.

Els estudiants revisen la teoria a casa i a classe fan la part més pràctica. És a dir, la presencialitat és més entretinguda.
Podríem dir-ho d'aquesta manera, si entenem la pràctica com una cosa més entretinguda. La presencialitat, el fet que hi siguem tots, demana que l'estona s'aprofiti al màxim i fer que tingui sentit. Es tracta d'aplicar dinàmiques com ara intercanviar idees, opinions i maneres d'entendre; resoldre casos; construir algun projecte; innovar… Busquem la forma, la dinàmica, la metodologia i la didàctica perquè els estudiants puguin aplicar allò que prèviament han treballat. És a dir, la teoria pot ser en qualsevol format, i com més opcions tinguin, millor. Com més li facilitem les coses, més recursos tindrà l'estudiant.

Vostè s'ha convertit en un dels referents d'aquest tema. Què li va cridar l'atenció, o què li va agradar per dedicar-s'hi de ple i dedicar-hi la tesi?
Jo treballava en un altre tema, que eren els diagnòstics tecnopedagògics, però m'interessava canviar l'enfocament que aplicava a les classes a la facultat, i vaig sentir a parlar de la flipped classroom a través de les xarxes socials, a través d'articles difosos per Twitter. Dins del grup de recerca o fins i tot entre companys havíem parlat d'aquesta possibilitat, i posar-hi nom em va agradar. Poder posar-hi nom, estructurar-ho, organitzar-ho.

No ens inventem res, per tant. Només li faltava el nom...
Tot està inventat, però a vegades és qüestió de plasmar aquella idea, d'ordenar-la, i això després ajuda a executar-la. Aquests articles em van ajudar en aquesta segona part. També estava motivada i animada pels directors de la tesi, el Dr. Jordi Riera i el Dr. Miquel Ángel Prats, que em va enviar molts articles, em va animar a continuar amb aquest tema, investigant i observant, i vaig presentar el projecte de tesi.

Com definiria la flipped classroom en una frase?
És una oportunitat per capgirar la classe. La flipped classroom t'ajuda a obrir la mirada sobre la manera d'ensenyar.

Estem parlant molt d'innovació educativa i sembla que ho estem capgirant tot. Estem fent bé o estem fugint endavant perquè veiem que els estudiants no aprenen o no aprenen tan bé com aprenien abans?
És cert que darrerament el repte ve de la innovació. Hi ha moltes coses que estan trencant la idea tradicional; ha canviat fins i tot l'aspecte arquitectònic de les aules. Però jo crec que això també ve donat per una necessitat. L'escola ha arribat a aquest punt perquè també ha canviat la societat. Hi ha una pressió que ha generat aquesta revolució educativa, que porta a la transformació, i esperem que aquesta transformació sempre sigui en positiu i que ajudi els nostres alumnes, que és l'objectiu final, que ajudi a preparar-los més bé. La tecnologia, per exemple, ha creat molta controvèrsia i encara en crea. Nosaltres no podem donar l'esquena a la tecnologia. Jo crec que l'escola hi ha de poder treballar, i ha de donar eines i recursos perquè en facin un bon ús.

Molts professors viuen amb el dubte de si de cal tenir el mòbil a classe: el faran servir per buscar coses interessants a Google o el faran servir per parlar per WhatsApp amb l'amic? Hem de tenir accés a la xarxa a classe? Perquè és evident que han perdut atenció, capacitat de concentrar-se en un tema.
No dic que no hi hagi una reducció d'aquesta atenció, perquè tots coincidim en aquest tema. Podem parlar de noves generacions, de noves maneres de comunicar-se, però jo crec que val la pena fer ús de la tecnologia perquè els mòbils no deixen de ser grans recursos que ens faciliten l'accés a molta informació, a materials que podem utilitzar a classe, i acompanyar els estudiants en aquest ús crec que és la clau. És molt interessant. S'ha de fer.

Parli'm del llibre. És el resultat d'un treball de recerca. Quina utilitat pot tenir per als mestres?
Els llibre recull totes les experiències d'aquest projecte d'aplicació de la flipped classroom a primària i a la universitat. Hem recollit totes les experiències que es van viure a les escoles en l'etapa d'educació primària, així com també a les assignatures de la FPCEE Blanquerna. Hi ha una primera part més teòrica, de contextualització, definició, i caracterització del model. Després hi ha l'exposició de totes les experiències, amb un guió de cadascuna de les fases de l'aplicació i amb les activitats que es van dur a terme, i després hi ha una part final amb recursos i materials que volen oferir als lectors algunes eines i passos perquè ells mateixos puguin aplicar la flipped classroom. El recomanem quan anem a fer formació de formadors, perquè els exemples del llibre poden ajudar sempre a inspirar-nos.

A la seva tesi l'estudi és més ampli...
Sí, estic fent la tesi sobre la flipped classroom aplicada a l'ensenyament superior. Vam agafar una mostra de les deu facultats de Catalunya on s'imparteixen els graus en Educació Infantil i Educació Primària. Vam identificar alguns professors que apliquen la flipped classroom i en vam poder entrevistar més de vint.

Repartits per tot el territori?
Sí. Representen les diferents universitats de Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona. Totes hi tenen representació. Vam entrevistar els professors i, a més a més, vam passar qüestionaris als estudiants. I, en paral·lel, vam estudiar una experiència a Blanquerna, en la qual aplicàvem flipped classroomper poder observar-ne els beneficis. L'any següent vam aplicar la flipped classroom a més grups i assignatures, perquè els resultats del curs anterior havien estat molt positius.