“Quan els records es perden amb la llar, es perd també una part de nosaltres mateixos”

En quins aspectes del dol per pèrdues materials i emocionals t'has especialitzat i com els diferencies d'altres tipus de dol?

Soc doctora en psicologia especialitzada en l'àmbit de processos de dol en general, entenent el procés de dol com la reacció a qualsevol tipus de pèrdua que suposi una adaptació difícil i en què la persona necessita un acompanyament o una intervenció psicològica. Tot i això, majoritàriament les persones acostumen a consultar per la mort d'una persona estimada o per pèrdues perinatals.

Quines són les primeres reaccions emocionals que s’experimenten després de perdre la llar i els records que s’hi tenien?

En processos de dol, un dels aspectes importants que tenim en compte és què hem perdut, com s'ha produït aquesta pèrdua o mort i quin impacte té en la meva identitat o seguretat personal. Quan perdem la casa, estem perdent el sentiment d'estabilitat, de continuïtat en les nostres vides, de seguretat, i quedem privats de les necessitats bàsiques que cobrim en el dia a dia. També estem perdent el lloc de referència i el control sobre les nostres vides.

Aquesta pèrdua s'ha de contextualitzar: no és el mateix canviar de casa per decisió pròpia que perdre-la en un desastre natural o en un context de violència. Els desastres naturals sovint són impredictibles, com la destrucció massiva de cases i la pèrdua de vides humanes. La pèrdua en aquests contextos implica una situació de caos i d'exposició a un alt risc, no només per la vida personal, sinó també per les persones estimades i les pertinences.

Aquest tipus de pèrdua desencadena emocions d’intensitat elevada, com la tristesa per la pèrdua, la impotència de no haver pogut fer-hi res, o l'ansietat i l'angoixa davant del futur. La incredulitat i la confusió també poden aparèixer, especialment quan les persones es veuen enfrontades a la velocitat i l'impacte dels esdeveniments.

A més, poden sorgir sentiments de ràbia i d’indignació, especialment quan es pensa que les morts podrien haver estat evitades amb una altra acció. Aquestes emocions de còlera, sumades a la por i al terror per la vida pròpia i la dels altres, contribueixen a la complexitat emocional d’aquesta pèrdua.

En definitiva, la pèrdua de la casa és una pèrdua molt rellevant, però s'ha de veure en el context de les múltiples pèrdues associades: estabilitat, seguretat, necessitats bàsiques cobertes i una gran intensitat emocional derivada d’una situació extrema.

Quina importància tenen els records materials en el procés de dol?

Els records materials, els objectes, tenen un paper important en els processos de dol, ja que són una forma de vincular-nos amb l'altre i ens ajuden a afrontar la realitat de la pèrdua. Hi ha persones que tendeixen a desprendre’s ràpidament dels objectes, el que pot reflectir una dificultat per afrontar la realitat de la pèrdua o el dolor de no tenir l’altra persona. D'altres, en canvi, prefereixen mantenir tot intacte per conservar-ne el record, fins al punt que hi ha autors que parlen de la "momificació", és a dir, mantenir-ho tot com si l’altra persona hagués de tornar.

Quan ajudem les persones a prendre decisions sobre què fer amb els objectes de la persona estimada, és important treballar els significats que tenen aquests objectes i evitar que les decisions es prenguin de forma precipitada o impulsiva. En situacions com la de la DANA, on les persones han perdut la casa o les seves pertinences han estat destruïdes, la persona no té capacitat de decisió sobre què vol conservar, cosa que genera una sensació d’indefensió i de pèrdua de control.

Els objectes més significatius, aquells amb una major càrrega emocional, són útils en l'elaboració del dol. Ens ajuden a reflexionar què signifiquen per a nosaltres, com ens permeten mantenir la connexió amb l'altra persona, o com ens ajuden a ritualitzar-ne la pèrdua. Així, es poden compartir aquests objectes amb altres persones per mantenir-ne el record i, mentre es fa això, també es treballa l'acceptació de la pèrdua. En molts casos, es realitzen capses de records, on se seleccionen els objectes més rellevants, per mantenir aquesta connexió simbòlica amb la persona estimada.

Quin paper juga la resiliència en la recuperació emocional després d'una pèrdua material tan grossa?

La resiliència és la capacitat d'adaptar-se a l'adversitat i treure'n algun aprenentatge positiu que ajudi a continuar vivint. En situacions de dol, especialment quan hi ha circumstàncies traumàtiques, la capacitat de la persona per adaptar-se serà clau. Alguns autors parlen del creixement posttraumàtic, que implica, un cop gestionat el trauma, recuperar el sentit de la vida i integrar el que ha suposat aquesta ruptura.

Aquest creixement posttraumàtic, en un procés lent de treball, no només implica sobreviure, sinó també adaptar-se amb coneixements nous sobre un mateix, el món i els canvis positius que es puguin generar. No tothom que viu un esdeveniment traumàtic desenvolupa un trastorn a llarg termini. Encara que el patiment intens és comú en situacions crítiques, moltes persones seran capaces de no desenvolupar trastorns, amb més o menys ajuda de l'entorn.

La resiliència, entesa en termes de dol, es pot abordar des de tres àmbits: els recursos interns de la persona per afrontar l'adversitat, les estratègies d'afrontament que utilitza i el significat que dona a allò que li ha succeït. Donar sentit a la pèrdua és un bon predictor d'un dol menys complicat, encara que quan la pèrdua és sobtada requereix un temps de treball personal. Un altre factor fonamental serà el suport social: tenir una xarxa de suport pot ser decisiu per a la recuperació.

Quins factors ajuden les persones a adaptar-se i recuperar-se més fàcilment d'aquest tipus de pèrdues?

Com a factors protectors en situacions de pèrdues derivades de desastres naturals o catàstrofes, el primer element fonamental és cobrir les necessitats bàsiques. Si aquestes no estan cobertes, moltes altres qüestions passen a un segon pla, ja que no hi ha ni el temps ni l'espai per dedicar-s’hi.

Un cop cobertes les necessitats bàsiques, un altre factor protector és la confiança en la pròpia capacitat de recuperació. No totes les persones que viuen situacions traumàtiques desenvolupen un trauma, ja que tenim més capacitat d'adaptació de la que sovint imaginem.

També és important la capacitat d'expressar emocions doloroses i compartir-les amb l'entorn, ja que permet alleujar el sofriment i facilitar el procés de dol. La resiliència, com a capacitat d’adaptació a l’adversitat, és un factor clau en aquest procés.

Un dels factors protectors més importants és el suport social i familiar. En situacions de desastre natural o morts múltiples, on hi ha desapareguts, el suport de la comunitat i dels professionals és essencial. Les persones que han perdut algú sovint es troben sense la persona a qui demanarien ajuda, per la qual cosa l’entorn social esdevé una xarxa de suport crucial.

Les creences religioses o espirituals poden ser un altre factor protector, ja que ajuden a donar sentit a la pèrdua i a afrontar la situació. Els rituals, inclòs el fet de crear rituals personalitzats quan no es poden realitzar els tradicionals, també són una eina protectora en aquest sentit.

Finalment, un altre factor protector és no tenir un historial previ de dols no resolts ni trastorns mentals, ja que això dificultaria l’adaptació a la situació traumàtica.

Quines estratègies o consells donaries per gestionar el dol a les persones que han passat per una situació de pèrdua similar?

No m'agrada donar consells, sobretot quan no conec la història de la persona ni les seves dificultats concretes, però sabem que en situacions de crisi és molt difícil atendre l'autocura. Quan les necessitats bàsiques no estan cobertes, és complicat cuidar-se un mateix. Tot i això, el cos i la ment estan molt relacionats, per tant, una indicació important seria buscar espais on les persones puguin tenir cura de si mateixes, com recuperar hàbits alimentaris adequats, hidratar-se i evitar substàncies com l'alcohol o les drogues, que poden intensificar l'estat emocional.

En la part emocional, una primera indicació seria no jutjar-se per les emocions o pensaments que es tenen en situacions extremes. En circumstàncies tan difícils, és natural que les persones tinguin reaccions extremes; això no significa que siguin elles les que no són normals, sinó que les circumstàncies són excepcionals. Recuperar el sentiment d'empoderament, entendre que les reaccions són naturals, ajuda a no castigar-se per aquestes emocions.

Un altre factor protector és estar ben acompanyat. El suport social és fonamental. Evitar l'aïllament social i demanar ajuda, tant pràctica com emocional, són clau. També és important confiar en el propi procés i entendre que els processos de dol i adaptació a un trauma, tot i ser lents i difícils, no són permanents. El dol no és un estat fix, amb el temps les emocions es tornen menys intenses i els pensaments intrusius es redueixen, especialment si estem ben acompanyats.

Per a aquelles persones amb ideació suïcida, el suport dels altres és essencial. Els rituals, per permetre fer real la pèrdua i mantenir vincles simbòlics amb la persona que s'ha perdut, també són protectors. A més, és important que les persones puguin descansar, alimentar-se adequadament i centrar-se en allò que poden controlar per recuperar el sentiment d'empoderament sobre la seva vida. Expressar i compartir els sentiments és fonamental per avançar en el procés de dol, malgrat la dificultat i la durada de la situació.