“Predomina la percepció que la violència sexual és perpetrada per homes desconeguts en carrerons foscos”

Un element clau per entendre el nombre tan alarmant de casos de violència masclista que coneixem en el dia d'avui és la major conscienciació que hi ha envers aquesta xacra, que ha fet augmentar les denúncies perquè les dones identifiquen la violència contra elles amb més facilitat i se senten més emparades, tot i que encara calgui destinar més recursos a aquest problema.

D'altra banda, els avenços cap a la igualtat, que han empoderat les dones, fan que els homes perdin poder i control en les relacions de parella. Això pot desembocar en l'ús de la violència per part dels maltractadors. El recompte de dones víctimes de violència de gènere, que a l’Estat espanyol es van començar a comptabilitzar l'any 2003, actualment és de 1.278 dones assassinades.

A Catalunya aquest any ja hi ha hagut 13 assassinats masclistes. Cal tenir en compte que les xifres oficials només fan referència a les dones assassinades per part de la seva parella o exparella i que les dones assassinades per homes amb qui no tenen o no han tingut una relació sentimental no queden registrades en aquestes dades. També cal recordar que els assassinats masclistes són la punta de l'iceberg i la conseqüència de molts altres tipus de violències, moltes de subtils i normalitzades, que les dones pateixen i que en perpetuen la subordinació.

Malgrat aquesta major sensibilització social envers la violència masclista, la situació de desigualtat estructural entre homes i dones és moltes vegades minimitzada perquè es justifica des de la diferència natural entre els sexes, i encara avui dia aquest mecanisme s'aplica per tractar d'explicar la violència contra les dones. Cal posar el focus en la socialització i en la prevenció a través de l'educació.

Les xarxes socials en si poden tenir un impacte positiu o negatiu en funció de l'ús que se'n faci i, sobretot, depenent de l'edat i el nivell de maduresa de l'usuari. El problema de les xarxes socials és que fan d'altaveu de tot tipus de discursos, també el misogin, i donen veu a qualsevol persona amb el perill d'amplificar missatges falsos i perjudicials per a la igualtat entre homes i dones.

La hipersexualització de les nenes i dones és un altre aspecte negatiu de les xarxes que mostren, en molts casos, les dones com a objectes sexuals desproveïts de cap altra característica valuosa; els cossos de les dones es mostren dissociats de la persona i els seus atributs com la personalitat, els pensaments, les idees o les emocions. Això només succeeix amb les dones: les xarxes estan plenes de cossos anònims de dones per scrollejar directament d’un a un altre.

El fenomen de la cosificació sexual de la dona té un rol especialment rellevant en la violència masclista i, sobretot, en la violència sexual contra les dones.

El cas de la Gisèle Pelicot ha visibilitzat, per la gravetat dels fets succeïts, la violència sexual en l'àmbit de la parella i la família. Encara predomina la percepció que la violència sexual és perpetrada per homes desconeguts en carrerons foscos, però la realitat és que en molts casos d’abusos i violacions l’agressor és un home conegut per la víctima i, sobretot en els casos de violència sexual infantil, és un familiar qui comet l’agressió.

En general, m'atreviria a dir que el tractament mediàtic està sent bastant adequat, a excepció d'alguns mitjans poc seriosos que inciten a dubtar de la manca de consentiment per part de la víctima, de la mateixa manera que ho fan alguns dels agressors. Cal recordar que la mateixa Gisèle Pelicot ha volgut que el judici es faci a portes obertes i, per tant, és normal que transcendeixin als mitjans alguns detalls que mostren la cruesa de les violacions. Conèixer la realitat que ha viscut la víctima i com una setantena d’agressors es van organitzar per, mitjançant la submissió química, abusar de la Gisèle i d'altres dones, ajuda a entendre la necessitat de promoure canvis profunds en el model de relació i sexualitat actual.

És important ressaltar la valentia i el coratge de Gisèle Pelicot. L’empremta de la seva fortalesa ajudarà moltes dones a denunciar situacions de violència sexual, que generen en la dona sentiments de culpabilitat i vergonya, a més de la por a ser reculpabilitzada pel sistema judicial, i també el social, que sempre posa en dubte la versió de la víctima. El fet que el judici sigui a portes obertes i els agressors hagin d'assistir i declarar en públic fa que, en paraules de la pròpia Pelicot, “la vergonya canviï de bàndol” i siguin els violadors els qui s’hagin d’avergonyir de les seves agressions.

El factor principal és la inferiorització de la dona a través de la cosificació sexual, que és promoguda de diverses formes a la nostra societat. Les més flagrants, sense dubte, són la pornografia i la prostitució. Cal recordar que Espanya és el tercer país del món on es consumeix més prostitució. A nivell mundial, el 97% de compradors de sexe són homes, mentre que les persones prostituïdes són en més d’un 90% dones (i també nenes i nens). El mercat de la prostitució que comercia amb els cossos de les dones és la principal causa del tràfic de persones i genera el 0.35% del producte interior brut nacional. L'acceptació social que té actualment la indústria del sexe, en què les dones es converteixen en un producte per al consum masculí, és absolutament incompatible amb la igualtat i fomenta la cosificació de totes les dones en l'imaginari sexual col·lectiu.

Sí, un altre agreujant d'aquesta situació és el consum de pornografia per part de persones cada vegada més joves. És important emfasitzar que la pornografia actual presenta alts nivells de violència cap a les dones i que els vídeos més visualitzats als servidors de pornografia són aquells que mostren pràctiques sexuals en què s'agredeix, violenta, degrada i/o humilia les dones. Un estudi del 2023, precisament encarregat pel govern francès, concloïa que el 90% dels vídeos dels servidors de pornografia presentava violència real contra les dones. La visualització d'aquest contingut fomenta l'erotització de la violència i l'excitació sexual a través del patiment de les dones.

Les polítiques contra la violència sexual s'han d’emmarcar en les polítiques públiques d'igualtat (PPI), tant d’àmbit estatal com autonòmic i local. Això ha de ser així perquè la violència sexual és perpetrada per homes i en la gran majoria de casos contra nenes i dones i, per tant, la perspectiva de gènere és cabdal en l'anàlisi i la intervenció d’aquesta problemàtica. Al nostre context, la legislació actual sobre la igualtat entre homes i dones, la violència masclista i els drets sexuals i reproductius de la dona contempla actuacions específiques en l'àmbit de la violència sexual contra les dones. Així i tot, encara queda un llarg camí a recórrer per erradicar les violències sexuals que encara estan normalitzades i/o silenciades a la nostra societat. Calen més polítiques preventives focalitzades en els resultats a mig i llarg termini i, entre aquestes, són molt rellevants les destinades a l'àmbit educatiu. La coeducació als centres escolars i una educació afectiva i sexual feminista que promogui la igualtat real entre homes i dones és molt necessària actualment.

El màster és en línia i està dividit en dos cursos. El primer semestre se centra en l’anàlisi feminista de la violència cap a les dones i concretament la violència sexual i serà impartit per professorat de reconegut prestigi en aquest àmbit. El segon semestre té una finalitat clarament professionalitzadora, on professorat expert en l’àmbit de la prevenció, la detecció i la intervenció de la violència sexual des d’una vessant educativa, social, sanitària i jurídica aportarà els recursos i les estratègies clau per al treball conjunt en aquest àmbit.

El segon any del màster, mitjançant les pràctiques i el TFM es garanteix el contacte directe amb entorns laborals que aborden la violència sexual des de l'àmbit professional de cada estudiant (centres educatius, sanitaris, socials i jurídics) per complementar la formació teòrica amb la pràctica professional supervisada.