Parlem amb Jan Ivern sobre consum de substàncies, joves i confinament

Durant el confinament, el consum de substàncies dels adolescents no va augmentar. En general, va disminuir a causa de les conseqüències de l’aïllament domiciliari. Va ser més complicat per als adolescents trobar contextos socials on poder consumir i en bona part per això no va augmentar, pel que fa a l’alcohol i el cànnabis. Per altra banda, pel que fa al tabac, sí que va augmentar. Es pot veure en aquests gràfics. Aquesta seria l’evolució del consum de tabac abans, durant i després del confinament. Podem veure que es manté tant en funció del sexe com de l’edat i l’ocupació.

En canvi, pel que fa a l’alcohol i el cànnabis, veiem clarament que hi ha un descens del consum durant el confinament. Per tant, la conclusió que en podem treure és que el tabac va ser l’única substància que, segons les perspectives parentals, es va mantenir a l’alça durant el confinament.

El consum de drogues psicoactives és un clar mecanisme d’afrontament reconegut per molts, molts estudis científics. I evidentment, hi ha una relació entre la disminució d’aquestes substàncies i l’increment de conductes depressives. Però també és veritat que, si posem en balanç les restriccions que hi va haver durant el confinament i les variables psicològiques, evidentment les restriccions són un factor molt important en l’aparició de depressions. Sí que és veritat que a llarg termini tota aquesta simptomatologia ansiosodepressiva és possible que tingui uns efectes en el consum.

Sabem que el tabac és una substància que passa de consum esporàdic a consum habitual de forma molt ràpida i, per tant, és molt complicat ocultar-lo dels pares. Aleshores quan ens trobem en un context com un confinament, on hi ha una convivència, es complica l’ocultació del seu consum. Per altra banda, l’alcohol és una substància que es consumeix en dosis més altes, però el consum no és tan freqüent. Això significa també que es vincula molt a un context social que durant el confinament va disminuir molt.

Per tant, té molt sentit que l’alcohol es reduís més que el tabac. Pel que fa al cànnabis, també és veritat que l’accessibilitat a la substància va disminuir per les circumstàncies. Va haver-hi una raó de part social, d’estar tancats, i una altra de logística, ja que dificultava l’accés al consum del cànnabis. És a dir, té sentit que, durant el confinament, el consum de tabac es mantingués i que el de l’alcohol i el cànnabis disminuís.

Vam seleccionar aquestes tres substàncies perquè són les que més problemes ens estan donant en adolescents i són les primeres que s’acostumen a consumir. Per tant, altres tipus de substàncies acostumen a arribar més tard i a tenir patrons de consum més diferents. El consum de tabac, alcohol i cànnabis sovint es produeix simultàniament i és de gran interès estudiar-los conjuntament. Aleshores, el cànnabis, en especial, és una substància respecte a la qual, cada cop més en els darrers anys, hi ha una tolerància social que fa que cada vegada s’aproximi més a les altres dues substàncies, i això és sens dubte quelcom alarmant.

Ens estem trobant molts adolescents que ja tenen una addicció al cànnabis, cosa que els provoca moltes limitacions en la vida quotidiana, tot i que té un inici molt insidiós. Això què significa? Doncs que el consum de cànnabis moltes vegades costa d’identificar com a causa de totes les complicacions que la persona té.

És a dir, és molt senzill identificar en una persona amb alcoholisme les conseqüències negatives que l’addicció li ha provocat i, en canvi, en una persona amb addicció al cànnabis pot ser més difícil. Per tant, tu has d’anar indagant si hi ha un sobreconsum d’aquesta substància. És un factor comú en moltes persones que tenen aquestes problemàtiques d’addiccions i que no identifiquen els seus problemes amb el consum de drogues.

Aquest estudi té implicacions molt significatives en l’àmbit de la salut pública perquè tenim en compte la covid, que és una etapa de les nostres vides que va canviar tot el que tenim establert. També perquè tenim en compte les percepcions parentals, que no acostumen a ser quelcom present en els estudis científics, si bé és on la majoria de campanyes de prevenció de salut pública s’enfoquen. A més, també s’hi inclouen adolescents no estudiants, que són una part de la població que normalment està exclosa d’aquest tipus d’estudis.

En definitiva, un dels reptes de l’estudi era fer una fotografia de la població general espanyola. Per això, hi vam incloure tots els adolescents que no estudien i, a més, vam estratificar la mostra per diferents comunitats autònomes del país, perquè volíem que hi hagués una representació significativa proporcional a la població que té cada comunitat. Per tant, vam contactar amb 1.500 famílies d’arreu d’Espanya i els vam preguntar pels seus fills adolescents. Això ens va donar una mostra de 1.927 adolescents que ha fet possible aquest estudi.

Una de les troballes més interessants de l’estudi és que reitera el paper de l’educació i el sistema escolar com a factors de protecció essencial davant el consum de substàncies.

Si observem aquests gràfics veurem que, tant pel que fa a tabac com a alcohol i cànnabis, el consum de substàncies dels no estudiants va disminuir molt més durant el confinament. Si bé és cert que en general el seu consum és molt més elevat perquè estan en una situació de risc, el fet que el consum disminuís és perquè per a ells no es va produir aquesta pèrdua del factor de protecció escolar. En canvi, en estudiants, que tenen un consum molt menor, aquesta disminució del consum de substàncies durant el confinament va ser molt petita o quasi inexistent. Això reitera el paper de l’escola com un factor de protecció essencial davant el consum de substàncies.

Per què? Perquè en els no estudiants no es va produir aquesta desregulació o pèrdua de rutina que sí que es va produir en els estudiants, i evidentment va desestructurar moltes coses de la seva vida.

És un problema perquè la majoria d’estudis, per temes logístics, el que fan és anar a escoles i això exclou una part molt important de la població, que són les persones que no estudien, que aproximadament en l’adolescència són entre un 8 i un 10 % a Espanya. Per tant, tota aquesta part de la població està exclosa d’aquests estudis i no s’hi veu representada, la qual cosa és una limitació molt important. I justament amb aquest estudi també el que volíem fer és tenir una imatge global de la població adolescent espanyola que inclogués també aquestes persones i poder-ne veure específicament el consum.

El que vam fer nosaltres va ser analitzar les respostes parentals i les vam comparar amb les dels autoinformes de les declaracions que fan els mateixos adolescents. Vam veure que, efectivament, hi ha una infravaloració sistemàtica per part dels pares del consum dels seus fills, que és una cosa que ja coneixíem i que hem reiterat en aquest estudi, no? Sabem que els pares tenen una tendència a infravalorar el consum dels seus fills. És el relat aquell de “tots ho fan, però el meu no”. I en certa manera, volíem contradir aquesta afirmació. Veiem, a més, que específicament en el cas de les dones és més habitual aquesta infravaloració del consum per diversos motius.

Doncs les noies adolescents moltes vegades opten pel secretisme i no compartir el seu consum i, a més, hi ha un estigma social vinculat al consum femení que impedeix encara en major grau que es vegin amb confiança de compartir l’ús que fan de les drogues. Llavors, els pares, molts d’ells, assumeixen que les seves filles no consumeixen quan no és així.

De fet, si observem les dades amb relació al sexe, veurem que durant el confinament el consum en general va disminuir més en homes. Això té molt a veure també amb el confinament, on els pares i els fills es van veure abocats a conviure. És molt probable que molts d’aquests pares descobrissin per primera vegada que, efectivament, la seva filla consumia tabac, alcohol o cànnabis i, per tant, declaressin aquest augment amb relació al consum masculí.

És cert que els homes, pel que fa a personalitat, tenen una impulsivitat que es vincula molt al consum de substàncies. Però també és cert que en els darrers anys aquesta tendència va canviant i cada cop les dones consumeixen més habitualment substàncies. Llavors, si observem la tendència dels últims anys, cada cop més el consum femení supera, fins i tot, el consum masculí a escala de prevalença, no a escala de quantitat de substància. La prevalença significa si tu consumeixes o no consumeixes. Aleshores veiem que hi ha moltes noies, sobretot amb el tabac i l’alcohol, que cada cop consumeixen abans i més sovint.

Normalment, les primeres edats de consum són els tretze o catorze anys, tant per a homes com per a dones. Depèn una mica també de la substància. Recordem que normalment el consum de substàncies s’explica per la gateway hypothesis, que defineix com es comença per les substàncies més accessibles, com el tabac o l’alcohol, i a partir d’aquí es van explorant altres substàncies. Després, el policonsum de substàncies és el que fa que apareguin diversos consums simultàniament. Això sol passar si els primers consums es fan als tretze o catorze. Llavors és cap als quinze anys quan les tres substàncies coexisteixen en l’individu.

La motivació per obrir aquest pòdcast és voler apropar la figura dels millors exponents del país cap als joves. D’aquesta manera volem que el pòdcast serveixi d’inspiració per als seus projectes, la seva vida diària i conèixer una mica més aquestes persones que tenen un bagatge tan interessant dins de les seves professions i vides.

A part d’això, volem explorar més enllà, volem indagar en l’àmbit de la salut mental. Saber què hi ha darrere d’aquests professionals de renom i adquirir un aprenentatge que pugui ser útil en el dia a dia.

Tindrem gent de perfils diversos, com artistes, empresaris i acadèmics. Volem referents de diverses àrees per tenir una imatge holística de la societat espanyola i així inspirar joves que tinguin diverses motivacions i interessos. Us convidem a gaudir d’una estona d’aprenentatge amb el pòdcast.