João Pereira: del triatló professional a la gestió esportiva

Com vas descobrir el triatló i què et va motivar a competir professionalment?

Vaig descobrir el triatló a secundària, fent un exercici de córrer. Un entrenador o professor va descobrir que tenia talent per córrer i em va presentar a un entrenador de triatló. Va ser tot molt casual. Vaig començar a practicar esport de resistència als divuit anys. Començar tan tard no és gaire normal, però vaig invertir-hi molt de temps i vaig viatjar molt. Ara faig triatló professional.

Què va significar per a tu guanyar l’or al Campionat Europeu de Triatló el 2017? Com ho recordes?

Aconseguir un objectiu com aquest significa molt de treball. Vaig començar la meva carrera el 2006. Vaig acabar l’institut i vaig anar a la universitat, però mai vaig tenir l’oportunitat d’acabar els estudis. És molt interessant, perquè d’això fa gairebé vint anys. Ara estic d’Erasmus, acabant els estudis i començant en la gestió, que és la meva passió.

Aconseguir resultats com aquest, ser cinquè als Jocs Olímpics de Rio, campió d’Europa en distància olímpica, distància esprint i també en relleus per equips, és molt important per a mi. És com culminar moltes inversions personals. Quan arribes a aquest punt, et sents molt bé i veus que tot el que has fet ha valgut la pena.

Competeixes a un nivell altíssim, que exigeix un compromís total. Com gestiones l’entrenament físic i mental?

És molt dur; a aquest nivell s’han de gestionar moltes pors. Quan ets més gran i comences a entrenar, sembla més fàcil perquè ja saps el que pots aconseguir, però també tens més pressió i més coses a gestionar. Avui dia no n’hi ha prou amb ser un bon esportista: necessites un cos fort, bona salut, un bon psicòleg i un bon equip al teu voltant per aconseguir els objectius. L’esport avui és molt tècnic i tecnològic, i és impossible saber-ho tot sol. Per això és tan important tenir un bon equip.

Actualment estàs estudiant Gestió Esportiva. Com creus que aquesta formació pot complementar la teva experiència com a atleta professional?

Gràcies el triatló professional he viatjat molt i he competit en molts llocs diferents, de manera que conec molt sobre esdeveniments, la gestió de les curses i la gestió en general dins de l’esport. Però a Portugal és molt difícil ser triatleta o esportista professional i quan acabes no tens res. A mi m’agrada molt entrenar, però he descobert un nou somni amb la gestió. Per a mi, la gestió és com competir: necessites aconseguir molts objectius i tenir un bon equip per aconseguir-los. Ara la meva carrera és més llarga perquè m’he centrat en el triatló de llarga distància, però també he invertit en una empresa esportiva a Portugal que està creixent bé i que em dona estabilitat financera per al futur. Combinar l’esport, l’entrenament i la gestió és una gran oportunitat per demostrar tot el que he après com a esportista d’alt nivell.

Pots imaginar-te aplicant els teus coneixements en Gestió Esportiva per crear projectes o iniciatives relacionades amb el triatló o l’esport en general?

Sí, vaig començar a estudiar Gestió Esportiva perquè tinc alguns negocis i és important saber per què i per a qui fas el que fas. Abans no ho sabia. Amb Gestió Esportiva i l’Erasmus a Blanquerna he après molt. Els professors són molt bons i he après noves tècniques de gestió que puc aplicar als meus objectius de carrera. Crec que és una gran oportunitat per dur tot això a Portugal i posar-ho en pràctica al meu negoci, Apulso.

Quins valors i habilitats creus que pots aportar com a esportista al camp de la gestió esportiva?

Aquesta és una molt bona pregunta. En l’esport tenim l’oportunitat única de demostrar que ho donem tot per aconseguir un objectiu en moments molt específics, com els Campionats d’Europa o els Jocs Olímpics. En gestió, això també és molt important. Quan organitzes un esdeveniment o gestiones un club esportiu, hi ha moments clau en què has d’assolir objectius concrets. Crec que és possible traslladar les habilitats de l’esport a la gestió: la capacitat de treballar sota pressió, gestionar situacions adverses i construir un bon equip per fer una bona feina.