Parlem amb Ignasi Vendrell sobre World Aquatics i els JJOO de París

Per als que no coneixem la Federació. Què és World Aquatics i quina és la seva missió principal?

World Aquatics és la Federació Internacional de Natació. Engloba tots els esports que impliquen aigua, des de natació, salts, natació artística, waterpolo i salts de gran altura fins a aigües obertes. Som la federació que gestiona les regles del joc, de l’esport. Quan la gent em pregunta que és World Aquatics, jo sempre faig la comparació de la FIFA, però en esports aquàtics, per a aquells que no tenen el coneixement tècnic, no? Però gestionem les regles del joc, bàsicament, de tots aquests esports. Dins dels nostres campionats del món i fins als Jocs Olímpics.

Com has dit, organitzeu esdeveniments de totes les disciplines de natació. Per tant, com s’estructura una federació internacional? Quants responsables hi ha en cadascuna de les disciplines?

Doncs, tot i que hi ha potser la falsa interpretació que una federació internacional som molta gent, nosaltres actualment a la Federació Internacional World Aquatics som al voltant de 55 treballadors. El Departament d’Esports és relativament petit, mitjà. Som una persona que gestiona cada esport individualment. Per damunt tenim un director esportiu i després el director executiu. És una federació bastant horitzontal pel que fa a estructura. En el meu cas, els meus projectes són gestionar l’esport d’aigües obertes i portar la part de facilities, és a dir, els venues aquàtics.

Quan vas decidir dirigir la disciplina d’aigües obertes dins de World Aquatics? Ja hi eres, a la Federació?

Jo fa deu anys que soc a World Aquatics, i d’aigües obertes exclusivament me n’ocupo des de fa dos anys. Abans em dedicava a tota la part que és serveis de l’esdeveniment, que passa des d’acreditacions a registres, serveis d’esdeveniments in situ, els atletes, etcètera. Però com que era exnadador i tenia el coneixement i era una disciplina que estava una mica, no abandonada, però sí que necessitava una dedicació exclusiva, em van demanar que agafés el projecte. I, bé, des que l’he agafat, crec que bé. Hem incrementat molts punts positius de l’esport. Hem aconseguit que el calendari estigui estructurat. Hem tingut innovació tecnològica i de sostenibilitat. Llavors, doncs, s’han fet les coses bé els últims dos anys. Esperem que seguim així.

Sou organitzadors dels Jocs Olímpics junt amb el Comitè. Com està sent la preparació de les disciplines i quins són els principals desafiaments que hi ha?

La preparació dels Jocs Olímpics està sent correcta, però és un esdeveniment que no és fàcil dins d’una ciutat tan integrada i envoltada d’un centre on és difícil de moure's com París. De totes maneres, els venues que s’han organitzat dins de la ciutat de París estan molt ben localitzats, i la col·laboració amb el Comitè Organitzador i amb la ciutat de París i el Comitè Olímpic, de moment, està sent d’allò més bona i esperem que aquest estiu puguem celebrar tots uns Jocs d’èxit.

Quines habilitats i competències consideres essencials per a un gestor esportiu a qui li agradaria treballar a World Aquatics o un lloc similar?

Doncs tot depèn del departament o àrea al qual l’estudiant, futur treballador o gestor esportiu vulgui dedicar-se. En la meva branca, que és gestió pura d’esdeveniments, la primera skill que sempre miro és el treball en equip, ser algú que entén l’entorn, saber on estàs treballant i amb qui estàs treballant. És molt diferent treballar aquí a Catalunya o marxar a la Xina. Les cultures són diferents, els protocols són diferents, etc. Dins d’aquesta àrea, idiomes. A les meves classes sempre dic que sempre, si poden afegir un idioma més al CV, l’hi afegeixin, perquè és un punt guanyat quant a feina dins d’aquesta àrea. I després és gestió de moments en què has de decidir què fer quan tens un problema. És a dir, gestió de riscos i gestió de situacions difícils, que això passa en totes les feines, però més en particular dins dels esdeveniments esportius.

De les habilitats que has anomenat, quina creus que és primordial per a un gestor esportiu?

La principal habilitat que busco és la gestió de problemes i casos de crisi. En anglès en diem manage unknown, no? Aquella situació per a la qual no estàs preparat i has de buscar solucions per gestionar aquells imprevistos o problemes d’última hora que passen en tots els esdeveniments. Però sense treballar en equip no es va enlloc. Els esdeveniments no passen per una persona, impliquen treballar en grup, i jo diria que aquestes dues són potser les qualitats que subratllaria.

Com has comentat, és important saber gestionar situacions de crisi. Podries anomenar alguna situació de crisi que hagueu tingut recentment?

En el meu cas, les crisis normalment estan molt vinculades a la meteorologia, perquè les competicions que em pertoquen són en aigües obertes i, sigui per un riu, per un port al mar o l’oceà, estem molt, molt vinculats a la meteorologia. Un exemple va ser durant els campionats de la Copa del Món. Teníem un calendari on els esdeveniments estaven planificats un per dia. Llavors, va aparèixer una tempesta que va ser bastant llarga i no sabíem quan acabaria. Aquestes situacions s’han de gestionar conjuntament amb els comitès organitzadors i amb els equips que han planificat viatges per poder estar allà. El que fem és bàsicament gestionar un horari que s’adapti una mica a les necessitats dels nostres atletes i que no afecti l’esdeveniment. També ens va passar a Itàlia, per exemple. Aquest any vam haver de posposar les curses una hora perquè va caure una tempesta just a l’inici de la cursa. Llavors vam haver d’informar tots els stakeholders, atletes, entrenadors i ajustar una mica l’esdeveniment en si, basant-ho tot en l’evolució de la meteorologia.

Hi ha alguna altra variable, a part de la meteorologia, que us afecti en l’organització de l’esdeveniment i suposi un risc o crisi?

Doncs un altre factor important del qual depenem moltíssim és la qualitat de l’aigua. Llavors, en aquest cas, a Fukuoka, al Japó, durant el Campionat del Món de l’any passat, vam tindre una tempesta. Això va provocar que tota l’aigua de la ciutat anés a parar al lloc on estàvem fent la competició, i quan vam fer els tests de qualitat de l’aigua estaven per damunt dels nostres estàndards. I en aquest cas vam haver de posposar els esdeveniments fins que la qualitat de l’aigua es va recuperar. Això implica comunicació amb els equips i comunicació amb el Comitè Organitzador i amb tots els stakeholders involucrats en l’esdeveniment.

En competicions d’aigües obertes sol haver-hi un pla de seguretat. Pots explicar-nos el de World Aquatics o el d’algunes disciplines d’aigües obertes per als Jocs Olímpics?

Enfocat en aigües obertes, que és l’esport que em pertoca dins de World Aquatics, el pla de seguretat més important és el que hi ha dins i fora de l’aigua quan hi ha rescats, no? Bàsicament, el pla passa per fer una planificació interna dins de l’aigua. Quants vaixells tenim? Com és la cobertura dels atletes dins de cada grup? Quin vaixell va amb qui? L’estructura del lloc de competició, les boies, etcètera.

També un punt molt important, sobretot, són els punts d’extracció, no? Per posar un exemple, en aquest pla de seguretat trobem tots els detalls en un document que es comparteix amb tots els treballadors de l’esdeveniment enfocats a seguretat mèdica. Per exemple, en aquesta última Copa del Món a Itàlia, vam tindre diverses extraccions d’atletes que van entrar en hipotèrmia. Aquestes són les pautes que ells fan servir per fer aquestes extraccions. És un document molt important perquè certs detalls poden influir en com afectarà l’atleta, si té una lesió o és hipotèrmia, o hi ha una extracció simplement perquè l’atleta està cansat o qualsevol d’aquests casos.

Parlant d’extraccions. Quin és el motiu més comú per dur a terme una extracció d’un atleta?

El cas més comú d’extracció és per hipotèrmia. Perquè la nostra competició va des de 16 graus fins a 31 graus. Llavors, dins d’aquest ventall es pot fer la competició. Aleshores, normalment, el fet de poder nedar amb neoprè o sense el marquen els 18 graus. Les regles diuen que a partir de 18 graus cap amunt els neoprens (en homes i dones) són opcionals i no hauran de cobrir el coll ni sobrepassar l’espatlla ni estendre’s per sota del turmell. De 18 graus cap avall, el neoprè és obligatori. Llavors, quan l’aigua està a 18,1 graus, la norma diu que no has d’anar amb neoprè, però segueix sent una aigua que és relativament freda i és molt diferent, ja que potser a una noia que és més prima l’afecta més que a un noi que pesa 85 quilos amb molta més massa muscular, etcètera.

Canviant de tema. La majoria d’esports estan aplicant noves tecnologies. És el vostre cas? N’aplicareu alguna per als JJOO?

No en tenim cap que sigui una novetat durant els Jocs. La majoria s’han implementat durant els últims quatre anys. Sí que, per exemple, en waterpolo, el que és el VAR també s’ha implementat recentment. En la natació artística o sincronitzada, per a aquells que són simpatitzants de l’esport, potser ja s’hi ha vist una diferència durant les copes del món. Hi ha la càmera que divideix l’atleta entre fora de l’aigua i dins de l’aigua i realment és espectacular. Permet veure tota la part tècnica que molts cops no és visible fora de l’aigua.

En aigües obertes, l’última innovació tecnològica que hem tingut bàsicament ha sigut dins del que és la implementació del timing i scoring, però no és visible per a aquells que no segueixen l’esport. És quelcom que estem aplicant pel que fa a la connexió de l’esport amb el data. Tot el tema de braçades, raids, etcètera. I en altres esports com la natació, les innovacions també estan enfocades en producció televisiva. Els últims anys s’ha fet molta inversió en el que és exposar l’esport dins de la producció i s’han implementat moltes millores en producció televisiva.

Al principi de l’entrevista has comentat que heu fet millores de sostenibilitat des de World Aquatics. Quines són?

Nosaltres aquest any, com a organització, tenim una estratègia que s’ha establert en general per a tots els esports enfocada a sostenibilitat, en particular a aigües obertes. La primera acció que hem fet ha sigut aquest any, a les copes del món. Implementem una botella que és totalment biodegradable. Això fa que els atletes realment puguin reutilitzar la botella que fan servir per a l’avituallament. I a la vegada totes aquestes botelles es col·lecten al final per fer-ne un reciclatge, com és degut, no? Pel que fa a la visibilització de l’esport, sembla que les botelles sempre estan flotant a l’aigua, però hi ha un treball molt, molt, molt específic dins del Comitè Organitzador i de la Federació que és tenir equips dins de l’aigua, perquè aquestes botelles es col·lecten i es tornen al final cap als equips. Aquesta és la primera iniciativa que tenim i que hem implementat aquest any, i més endavant, de cara a l’any vinent, tenim altres iniciatives a la llista que encara no es poden explicar, però espero que si l’any vinent tornem a parlar pugui posar-les dins d’aquesta llista.