“Quina és la tasca d’un logopeda amb els cantants?”, en parlem amb la professora Marta Jordana

La professora Marta Jordana és logopeda, coordinadora del grau en Logopèdia i especialista en trastorns de la veu. Va ser la logopeda en la primera edició de l’Acadèmia d’Operación Triunfo, sota la direcció Nina, on va atendre cantants com Chenoa, David Bisbal o David Bustamante. A més, ha treballat com a logopeda clínica especialitzada en trastorns de la veu i la parla en hospitals com el Vall d’Hebron o l’Hospital Clínic.

Quina és la funció d’una logopeda amb els cantants?

El logopeda té bàsicament dues funcions, quan parlem de professionals del cant. Una, tractar problemes vocals, si és que han aparegut, i una segona que té a veure amb la prevenció. La nostra funció és donar eines per prevenir els possibles trastorns que puguin aparèixer a la veu.

A què et refereixes quan parlem de prevenció? Per què és tan important?

Les cordes vocals estan preparades per parlar i cantar. Però, quan parlem d’un nivell més professional, s’incrementen les hores d’ús de la veu, les condicions, o la interpretació de cançons en registres on no estàs acostumat a cantar. Per tant, has de fer “veus diferents” i això costa més. Tot això predisposa que pugui aparèixer un petit trauma a les cordes vocals que pot derivar en un problema de veu. El logopeda, en aquesta fase de prevenció, ha de donar eines, estratègies, exercicis i ajudar a prendre consciència del sobreesforç vocal.

Molts cops, el mateix cantant és qui alerta del fet que quan canta nota molèsties i sap que això pot comportar una situació de risc. Això ho treballem amb exercicis de consciència de veu, cos, etcètera.

Quin tipus de tècnica utilitzeu?

Tècniques n’hi ha un munt i cada vegada més. Està molt de moda posar noms de mètodes i tècniques, però així, simplificant-ho, jo parlaria de la presa de consciència com a pilar de tot treball. Prendre consciència pot ajudar la persona a identificar el nivell d’esforç al cantar, a posar atenció al seu gest vocal i corporal, a saber quan tensa la veu i guiar-se també pel resultat sonor.

A més, com a logopedes, tenim el coneixement de l’anatomia i la fisiologia de la veu, del funcionament de cada una de les parts de l’aparell fonador, de la dinàmica del gest corporal en el resultat vocal i de com les alteracions de la mucosa de la corda vocal o de la tensió dels diferents músculs poden interferir en el resultat final de la veu. Així, nosaltres podem guiar els cantants en la realització dels millors moviments vocals i de com utilitzar el cos per potenciar la seva veu.

Ara fa una setmana que va començar Operación Triunfo. Tu vas ser la logopeda de la primera edició. Els concursants són gent que ara tot just comença a cantar com a professional i el nivell d’exigència és molt elevat. Com s’han de preparar, aquests cantants? Com ho fèieu vosaltres?

En aquell moment, quan jo hi era, era veure com aquest cantant estava gestionant el seu aparell fonador amb el tipus de repertori que li estaven donant. Canten cançons que ells no estan habituats a interpretar i ho fan durant moltes hores al dia amb unes intensitats molt elevades. I a més a més, aquí hi havia un factor també d’estrès, d’atenció. El nostre objectiu com a logopedes era ajudar-los a reduir tots aquests elements d’estrès i tensió que acaben repercutint en la seva veu.

Com afecten els nervis o la situació d’estrès a la veu?

Quan tu tens una situació de nervis, el diafragma i la laringe, entre d’altres, es tensen. Per tant, la nostra funció com a logopedes era ajudar a reduir aquests elements de tensió fent ús de tècniques de manipulació, de relaxació o de consciència. També “entrenàvem” les cordes a aprendre a fer, amb consciència, tots els moviments necessaris per poder dur a terme totes les exigències de repertori, tant des d’un punt de vista tècnic, de registre com d’estil vocal.

Per tant, les emocions influeixen molt en la nostra veu a l’hora de cantar?

Les emocions influeixen molt, moltíssim. De fet, definim la veu com “el filtre de les emocions”, és la nostra carta de presentació, ja que és allò que no podem amagar. Amb la veu i el llenguatge no verbal podem percebre els sentiments de l’altre. Quan no estem emocionalment bé, fem un moviment de tancament, de constricció de la veu. Estrenyem la mandíbula quan estem enfadats, també la llengua tendeix a retreure’s molt. Tot això el que genera és una restricció del moviment lliure de la corda vocal i de la ressonància. Per tant, una cosa superimportant, si hi ha un factor emocional, per més que fem tècniques, això no es desfà. La veu estarà en tensió i amb risc de lesionar-se.

Per acabar, què li diries a una persona o a algú que està estudiant logopèdia i es vol dedicar a la veu o a treballar amb cantants?

A mi aquest món m’apassiona. És una sort quan esculls una professió què és assistencial, quan tens ganes d’ajudar altres persones, i a més, ho pots compaginar amb aquesta part artística. Per a mi és una bomba de satisfacció, perquè al final acabes ajudant aquestes persones en la seva professió, però a més a més fas que ho facin d’una manera saludable, confortable. És molt satisfactori. Fas de la teva passió la teva professió.