El experts destaquen la indiferència internacional i el retard en la resposta en l’epidèmia de l’Ebola

El passat dilluns 6 d’octubre es va celebrar a la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL la taula rodona “L’Ebola: globalització de les malalties infeccioses”, en què els experts Dr. Antoni Trilla, cap de servei de medecina preventiva de l'Hospital Clínic de Barcelona, i Dr. Oscar Mateos, vicedegà de Recerca de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL, van aprofundir en les causes, conseqüències i situació actual de l’epidèmia d’Ebola que ja ha provocat més de 7.000 casos i 3.300 morts. La Dra. Emília Sánchez, vicedegana de Postgrau, Recerca i Relacions Internacionals de la Facultat, va moderar l'acte.

Durant la seva ponència, el Dr. Antoni Trilla va assenyalar els diversos factors que han provocat la situació d’epidèmia desbordant actual, i va destacar com una de les causes principals el fet que la resposta internacional al virus hagi sigut tardana i indiferent. Una circumstància que es veu agreujada per d’altres qüestions com ara els sistemes sanitaris disfuncionals dels països de l’Àfrica Occidental o els costums locals, sobretot a l’hora d’enterrar els morts, que augmenten el risc de contagi.

Trilla va iniciar la seva explicació aclarint les qüestions clíniques del virus, des dels focus originaris d’infecció a l’Àfrica fins als símptomes que els pacients infectats presenten al llarg del temps, i va comparar el brot actual amb d’altres anteriors, assenyalant diverses coincidències com ara el període d’incubació de la malaltia o la taxa de letalitat, per demostrar que el virus actual no és nou ni diferent.

A més, Trilla va voler fer una previsió de futur i va reconèixer que, ara per ara, l’epidèmia, tot i que localitzada, és extensa i creixent, i que no és arriscat afirmar que hi haurà un augment significatiu de casos d’infecció i que al 2015 hi haurà Ebola a l’Àfrica Occidental. Trilla també va desvetllar que els EUA i el Regne Unit són els països no africans amb més risc de casos importats i va advertir que, quant més s’allargui l’epidèmia, més s’incrementaran el risc de casos d’Ebola a la UE i les possibilitats de mutació del virus.

Per la seva banda, el Dr. Oscar Mateos va destacar tres qüestions essencials que s’haurien de tenir en compte a l’hora d’analitzar l’epidèmia. En primer lloc, Mateos va recordar que les conseqüències del virus van molt més enllà de les estrictes xifres de mortalitat, i que per mesurar-ne l’impacte real s’han de tenir en compte variables tant psicològiques com socials i econòmiques. D’aquesta manera, ampliant les perspectives a l’hora d’analitzar l’Ebola, es desvetllen, tal i com va apuntar Mateos, qüestions primordials com ara la mortalitat indirecta que comporta el virus, provocada per d’altres problemes de salut que no poden ser tractats degut al col·lapse del sistema sanitari, o l’impacte psicosocial que ha portat a l’estigmatització de persones i comunitats. A més, va continuar Mateos, el virus també té un impacte socioeconòmic fruit de l’aïllament de comunitats senceres, de la suspensió de vols, del tancament de carreteres i de la fallida del comerç nacional, i un impacte especialment virulent en col·lectius vulnerables com ara els menors i les dones (entre el 55% i el 60% de víctimes mortals ho són).

Mateos coincidia amb el Dr. Antoni Trilla en què la resposta internacional que el brot està rebent és tardana, insuficient i incapaç degut, sobretot, a què en un primer moment els governs locals van subestimar del tot la magnitud de la tragèdia. Mateos va afegir que per aclarir les causes de fons que han dut a una situació com l’actual es requereix una anàlisi tant des d’una perspectiva local com global. Localment, va explicar Mateos, l’Ebola s’ha estès en països caracteritzats per una greu vulnerabilitat social i política i índexs de desenvolupament humà molt baixos. Globalment, aquesta situació es veu agreujada per una agenda internacional que en els últims anys ha portat a terme una sèrie de polítiques centrades essencialment en l’enfortiment militar de l’exèrcit i de la policia, un fet que ha impedit construir societats amb fonaments econòmics i socials sòlids.

Mateos va concloure que tot plegat evidencia que, d’una banda, cal una actuació humanitària internacional amb caràcter d’urgència que apagui definitivament aquest foc que s’està portant milers de vides i, de l’altra, que cal tenir en compte tots els determinants socials, polítics, culturals i geopolítics subjacents en aquest drama i revertir d’una vegada l’ordre de prioritats internacionals, que tan sovint condemnen les necessitats humanes als últims llocs de l’agenda.

Trobareu més informació sobre la intervenció del Dr. Antoni Trilla en aquest document i del Dr. Oscar Mateos en aquest altre.