L’expert en diplomàcia pública James Gregory Payne, investit doctor honoris causa per la URL

L’acte s’ha iniciat amb la lectura de l’acta de la Junta de Govern de nomenament de James Gregory Payne com a doctor honoris causa a càrrec d’Anna Berga, secretària general de la URL.

A continuació s’ha procedit a l’elogi dels mèrits de Gregory Payne a càrrec de Josep M. Carbonell, degà de la FCRI Blanquerna-URL. Carbonell ens ha apropat a la figura i personalitat de l’homenatjat i ha posat en evidència els seus mèrits tant en la docència i l’administració, com en la recerca, l’assessorament, la divulgació, la creació, l’impuls i la gestió de projectes orientats a millorar les relacions internacionals i la comunicació global. Carbonell ha destacat el “compromís extens” de Payne com a actitud vital de la seva tasca investigadora, divulgadora i docent i, també, de les seves contribucions socials. “Una actitud de compromís amb el rigor i rigor en el compromís”, ha afirmat el degà.

El degà de la FCRI Blanquerna-URL també ha comentat l’activitat del professor Payne en el camp de la política. “Ha participat molt activament en l’estudi i anàlisi de les campanyes electorals i s’hi ha implicat tal com té per costum de fer, fins al moll de l’os. És en aquesta faceta, ha puntualitzat el degà, “on sobresurt el seu reconegut paper com a speechwriter i és d’aquí on van néixer paraules que serien assumides i dites pels alcaldes de Los Angeles i Boston —Tom Bradley i Ray Flinn—, pel senador Robert Dole, per la senadora Clinton i pel príncep Faisal Al Saud”.

Carbonell ha explicat que Payne és un ferm defensor de la nova diplomàcia basada en els lideratges legitimats i compartits, d’una diplomàcia que s’estén “de baix a dalt”, de ciutadà a ciutadà, a través de les associacions, les organitzacions no governamentals i els centres educatius, que se sosté en les relacions intenses de persones i organitzacions, més enllà de la diplomàcia dels Estats. Els seus treballs, ha dit Carbonell, han tractat conceptes com Grassroots Communication i Public Diplomacy, “cosa que permetria atribuir-li la idea renovadora de “Grassroots Diplomacy”, ha proposat el degà per referir-se a aquesta “diplomàcia d’arrel”. Així mateix, Carbonell ha matisat que l’objectiu de la comunicació global, de la diplomàcia com ell la concep, és “el canvi social i l’afermament de l’interès general”, és a dir, que “les estratègies de comunicació només tenen sentit quan es posen al servei de l’interès general, quan són o volen ser palanca de canvi social”.

Finalment, Josep M. Carbonell ha posat en valor els valor la personalitat de Payne: “Avui fem un homenatge al professor, al catedràtic, a l’investigador, al divulgador, al professional de la comunicació i les relacions internacionals, a l’inspirador de noves realitats docents arreu del món —com per exemple el nostre grau en Gestió de la Comunicació Global— però, també fem homenatge a la persona, a la seva entrega generosa, al seu talent voluntariós, al seu compromís global, al seu gran cor i a la seva enorme capacitat d’empatia. Estic segur que tant Barcelona com Catalunya faran bé de tenir cura dels seus amics arreu del món. No és tan fàcil obtenir l’afecte apassionat de persones de tan dignes mèrits i de tan alta reputació i els hem de saber reconèixer l’estima que ens regalen. No anem pas gaire sobrats d’aquestes amistats i tenim l’obligació de saber-les apreciar i mantenir en el marc de l’entesa mundial”, ha apreciat el degà.

Tot seguit Gregory Payne ha iniciat el seu parlament recordant quan va portar un grup d’alumnes de l’Emerson College a veure les Olimpíades i com “amb el pas dels anys i, en especial, gràcies als molts viatges que ha fet a la seva segona casa d’estudis, Blanquerna-URL, aquella primera cita de 1992 ha acabat derivant en una relació a llarg termini amb Barcelona”. “El que va començar com un taller d’estiu ha evolucionat cap a l’intercanvi d’estudiants, professors convidats, congressos conjunts, projectes internacionals… i amb el rector Pelton, el degà Carbonell, el degà Tresserras i el doctor Enric Ordeix, entre altres, un acord formal i un memoràndum d’entesa que ofereix a totes dues facultats un gran riquesa d’oportunitats i d’activitats, tant a l’aula com en matèria d’experiències d’immersió acadèmica i professional arreu del món”.

De fet, Gregory Payne ha estat un dels gran promotors de la ciutat de Barcelona en les xarxes internacionals, com també un dels artífexs de la presència de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL als Estats Units. Des de la fundació de la Facultat l’any 1994, Payne ha significat un suport estratègic en l’orientació dels estudis i en el desplegament de la seva política als Estats Units. Resultat d’això ha estat la creació fa un any de l’Emerson-Blanquerna Center for Global Communication que ja ha desenvolupat diversos projectes i simposis.

Payne, catedràtic de Comunicació a l’Emerson College de Boston, una de les principals facultats de comunicació del Estats Units, ha centrat el seu discurs en la seva “profunda i sòlida creença en la força inherent de la comunicació per generar el bé més gran per a tothom” i sobre l’objectiu de la comunicació per “buscar un terreny compartit” entre les parts i “poder de fer créixer la confiança, les relacions i l’aprenentatge gràcies a les accions humanes més bàsiques". Així, Payne ha reconegut que sempre l’ha fascinat el poder de la comunicació: “Quan era un nen i vivia en una granja del sud d’Illinois, la comunicació política em tenia captivat. Recordo perfectament veure els debats presidencials de Nixon i Kennedy el 1960, i apreciar la força del mitjà per formar opinions: els oients de la ràdio jutjaven guanyador Nixon, mentre que els que veien la televisió quedaven fascinats per l’execució i l’estil del carismàtic senador de Massachusetts”.

Payne ha tancat el seu discurs amb una reflexió sobre la democràcia i la tecnologia: “Les proves no auguren res de bo per als qui preveien que la tecnologia seria la via per aconseguir un món més democràtic. El que hem vist és com s’ha atemptat contra els mateixos principis democràtics que tenim en tan gran estima. Cada dia ens bombardegen per ridiculitzar la raó, els fets i la possibilitat d’un pensament crític, substituïts per l’acceptació”.

No obstant, segons Payne, hem de conservar l’esperança i estar convençuts que es produirà un canvi gràcies a l’actiu dels nostres estudiants perquè “la joventut no és una qüestió d’edat, sinó de mentalitat”, diu el professor. “Els nostres alumnes, tant els de Boston com els de Barcelona, els de Lisboa com els de Los Angeles, no perden l’optimisme” i afegeix: “En una època comparable al Watergate, si no pitjor, amb atemptats contra cada part del nostre sistema i dels nostres governs, la joventut actual continua reflectint una característica que Aristòtil va descriure fa més de 2.000 anys: una visió idealista més enllà del que és el món, o del que podria ser. Estem molt impressionats per l’optimisme de la gent jove d’arreu, molts havent perdut la fe i menyspreant l’statu quo. Malgrat tot, són persones intel·ligents, capaces i que mantenen el seu compromís, entrega i determinació per encarar amb valentia els nostres problemes des d’una perspectiva nova. Sentim la veu jove de la Malala Yousafzai defensant els drets de les dones i les oportunitats educatives a l’ONU; l’advertiment de Greta Thunburg als dirigents mundials sobre l’estat fràgil del nostre medi; la passió de l’Emma González, estudiant de Parkland, i la seva postura sobre la violència armamentística, o la defensa que fa Frances Hui, alumna d’Emerson, de la llibertat d’expressió a la conca del Pacífic”.

Finalment, el rector de la URL, Josep M. Garrell, ha fet un agraïment al degà de la Facultat i padrí del guardonat. “El Dr. Carbonell ha estat l'alma mater d'aquesta proposta. Fa anys, molts anys, que el degà parla del Dr. Payne, i hi parla amb una profunda admiració. Ens explica també la gran i fructífera col·laboració entre aquesta facultat i l’Emerson College. És una col·laboració intensa i molt fructífera, amb noms i cognoms de persones que ho han fet néixer i ho han fet créixer. Voldria citar l’anterior degà d’aquesta casa, el Dr. Tresserras -que avui ens acompanya-, i al president de l’Emerson College, el Dr. Lee Pelton, artífex també, d’aquesta relació”.

President Pelton, let me publicly thank you for all your personal and institutional commitment with the bilateral relation between your college and our university. Your presence here today, for this ceremony, but also participating in the summit that took place this week, is a clear sign of this commitment and personal involvement. I also would like to thank the whole Emmerson College delegation, the provost, vice-president and other colleagues. Thank you very much for being here and for making the collaboration between our two institutions possible, in a daily basis!

Garrell també ha subratllat un parell d’idees que el Dr. Payne ha abordat en el seu discurs. D’una banda, ha destacat la seva experiència personal en intentar teixir ponts entre el poble nord-americà i el poble saudita després dels terribles fets de l’onze de setembre de 2001. Per fer-ho, el rector ha seleccionat un fragment del discurs original que Payne ha escrit per l’acte:

“My response was that in order to have any influence, one first had to create a context, and to find commonalities to begin a needed dialogue. If successful, trust could follow, potentially as well as a relationship, from which I could eventually discuss problematic issues. Engaging was not equivalent to endorsing, yet a necessary step in this soft power approach”.

El rector ha subratllat que, de tota l’experiència que ens ha traslladat l’homenatjat, “en destil·la un llegat important, que comunica i que trasllada, i que se’ns fa avinent quan ens diu com en un mon globalitzat, però alhora molt fracturat, la porta d’entrada per a la resolució de conflictes passa per la honesta implicació i participació amb les altres persones, amb les altres cultures o amb els altres països”.

D’altra banda, Garrell ha comentat les reflexions que ha fet Payne sobre l’esperança de les noves generacions i el gran actiu dels estudiants. “Crec que és molt escaient per tota institució universitària el que ens diu sobre una actitud molt pròpia dels joves i que cal que sigui encomanada a tothom”, ha dit el rector.