"Si no hi ha una certa tensió humana en l'acte educatiu, tots sabem que no funciona"

"No és un llibre de recerca ni un assaig, vol ser un material per treballar a la universitat en la formació dels nous mestres", explica. Hi han participat professors de les diferents àrees d'Educació Infantil i Primària de Blanquerna, però també psicòlegs i altres professionals que aporten el seu coneixement i experiències en el complex art d'educar. Per què és tan important el compromís ètic del mestre? La Dra. Mar Esteve ho resumeix així: "L'escola és el primer espai d'experiència social que té l'infant i el més important".

Per què era necessari fer aquest llibre?
Aquest llibre ha de servir per poder formar els mestres. Sempre diem que el perfil ètic del mestre és molt important, però a vegades costa concretar el tema en els espais acadèmics, en el dia a dia, seqüenciar-lo en els cursos. I aleshores ens va semblar que preparar un material que dibuixés un cert itinerari que alhora donés molta llibertat als tutors, professors i estudiants per utilitzar-lo podia ser una bona cosa. Així, aquesta dimensió es fa més visible i més compartida.

I com es podrà aplicar?
La idea és que s'utilitzi en dos espais que a Blanquerna són molt importants per a la formació de mestres: el Seminari i el Pràcticum. Nosaltres pensem que aquesta part del compromís ètic del mestre no s'ha de treballar amb quatre sessions teòriques sobre deontologia docent sinó que s'ha de treballar en un ambient dialogal, reflexiu, compartit, que és el Seminari, i en vinculació a la pràctica real a l'escola, que és el Pràcticum. Per tant, és un material que ha de servir per treballar al Seminari i als pràcticums de primer fins a quart.

És una guia?
Hi ha una proposta per a cada un dels espais i per a cada curs. El que es planteja és una interpel·lació, un tema, i després s'obre un diàleg amb diverses disciplines: la filosofia, el pensament pedagògic, l'art, etc. I un diàleg amb mestres en exercici. Vam anar a escoles a entrevistar mestres i els vàrem demanar que ens expliquessin tant idees com experiències vinculades a una sèrie de paraules clau sobre el compromís ètic del mestre. Per exemple, compromís, comunitat, diàleg, respecte, equitat, convivència ..., totes elles paraules que conformen un camp semàntic potent. La idea era que ens expliquessin què entenen per aquestes paraules i que ens expliquessin situacions, experiències d'aula, moments viscuts en què ells havien posat en joc això o havien reflexionat sobre això o podrien ser exemple d'això.

Serà un llibre útil no només per als estudiants de Blanquerna, també per als d'altres facultats...
Evidentment. I fins i tot per als mestres. El títol és El compromís ètic del mestre i el subtítol és "Itinerari per a la formació dels futurs mestres i per als mestres que sempre s'estan formant". La idea és que, si un claustre de mestres d'una escola té ganes de reflexionar sobre aquesta qüestió, si agafa aquest llibre, té un material que pot ajudar. Té textos, preguntes suggeridores, reflexions de mestres...

Què té de particular el compromís ètic del mestre que no tingui el compromís ètic de qualsevol altra professió?
D'una banda, comparteix proximitat amb totes les professions que tenen contacte directe amb la persona humana. Per tant, per molt que totes les professions tinguin, sens dubte, una dimensió social i ètica, n'hi ha algunes on el tracte és directament amb l'ésser humà, com el metge, l'infermer, el psicòleg, etc. I en el cas dels mestres, a més a més, la relació amb la infantesa és una relació especial i asimètrica. Recordem que hi ha una declaració dels drets dels infants que també és específica. És la idea de l'acompanyament pedagògic dels infants, dels que encara no tenen la majoria d'edat, els que encara no són adults, no són independents, els que encara són fràgils. Això té una diferència que demana una reflexió específica.

Com definiria aquest component ètic? Què ha de tenir un mestre o un jove que vulgui ser mestre?
Això té a veure amb allò que en diuen "el factor humà". Un pot tenir moltes teories pedagògiques al cap o, fins i tot, saber-se molt bé les etapes del desenvolupament o tenir receptes didàctiques actuals i innovadores, però, si no hi ha una certa tensió humana en l'acte educatiu, tots sabem que no funciona. El factor humà acaba sent el determinant. Té a veure amb el compromís del mestre en l'educabilitat dels infants. El mestre està compromès que tots els infants que té al davant aquell any facin un procés des del punt de vista humà. És aquest procés d'acompanyar, de no abandonar. El pedagog, en un sentit etimològic, era l'esclau que acompanyava el nen a l'escola a la Grècia clàssica. Una relació d'acompanyament és una relació de fidelitat, de tenacitat, de compromís, de confiança, etc. Al final, el compromís ètic té molt a veure amb el fet de posar-hi la pell. I després, també a l'escola, no només hi ha el compromís amb cada infant -diguem amb l'educabilitat de cada infant-, sinó que també hi ha tot el tema comunitari i social. L'escola és el primer espai d'experiència social que té l'infant i el més important, més enllà de la vinculació incondicional de la família. I és clar, a l'escola es viu el conflicte, l'acord, la solidaritat, l'escolta, el diàleg, la vida comunitària. Això és molt transcendent, té importància.

S'ha fet bé fins ara? Ja m'imagino que hi deu haver gent que ho deu haver fet bé i gent que no té tan clara tota aquesta dimensió de la persona com el respecte a la tolerància, el fet de no deixar enrere aquell alumne a qui li costa més. Ara hi ha més atenció a tota aquesta dimensió?
Potser sí que ara hi ha més la idea del respecte a l'infant, el respecte a les minories, el respecte als vulnerables. Jo crec que de mestres que s'han compromès i que han estimat els infants o que han tingut uns valors que han volgut traslladar a l'aula, n'hi ha hagut sempre, en models més tradicionals i en models més innovadors. Més enllà del factor humà personal de molts mestres, sí que hi ha formes d'educar i de fer escola -en el passat i en l'actualitat- que remeten a unes opcions ètiques o a unes altres -més obertament o més veladament-.

El mètode pedagògic determina que es puguin detectar més casos de manca de respecte, de bulling fins i tot?
No vull generalitzar perquè és complicat. Però sí que hi ha contextos on no passa res o no es veu res perquè el nen només es mostra en un rol i en un tipus de relació. Això porta a l'homogeneïtzació i a l'estandardització que dificulten la mirada singular. Quan realment passen coses és quan ara parlem, ara treballem en grup, ara resolem un conflicte, ara revisem unes normes, ara juguem plegats... O sigui, si una persona es mostra amb facetes diferents, la vida que es viu és més autèntica. Això ho deia John Dewey: "La vida que s'ha de viure a escola ha de ser tan autèntica com la que es viu al carrer, al pati o a casa". Com més autèntica és la vida a l'escola més coses afloren i més coses es treballen des del punt de vista educatiu. Seria delicat dir que si abans era més o menys... perquè segur que cometríem una injustícia amb gent del passat. Ara bé, també és veritat que hi ha vegades en què l'escola sola no pot resoldre segons quines coses. Jo sempre dic als estudiants que nosaltres hem d'intentar que l'escola no sigui igual que la societat sinó sempre una mica millor. Perquè si l'escola fos igual que la societat ja podríem deixar els nens al carrer. El que cal és que, si la societat és democràtica, l'escola ho ha de ser una mica més. Si al carrer intentem estar atents a la gent que pateix, a l'escola més. És a dir, l'escola hauria de ser millor en totes aquestes coses que són importants.