Relats d’exalumnes confinats a l’estranger

Roser Torras, Xangai.

Em dic Roser i des de fa tres anys estic treballant de mestra a Xangai. Com que l’inici de la crisi a la Xina va ser a finals del mes de gener, molts de nosaltres érem fora de vacances. Jo era a Barcelona i van ser uns dies de molta incertesa. No sabia si podria tornar a casa meva, si podríem tornar a treballar a l’escola, o si era segur venir a la Xina. Personalment, la meva escola ens va dir que tornéssim i ens estiguéssim a casa confinats dues setmanes i després ja s’aniria veient com evolucionava tot, i això vaig fer.

En tot moment em va oferir ajuda per aconseguir mascaretes, ja que aquí són obligatòries, i menjar, ja que no m’estava permès sortir de casa durant els primers 14 dies. Després dels dies de confinament, la situació era aquesta: el govern va donar unes recomanacions i cadascú les podia interpretar. La societat xinesa és molt obedient, i tenint això en compte, simplement ens van dir que reduíssim les activitats a l’exterior i que la mascareta era obligatòria. Després de sis setmanes, on la gent va respectar molt les recomanacions i es va quedar el màxim a casa, ja tot ha anat tornant a la normalitat i la gent, al veure que ja no hi ha nous casos d’infectats, ha començat a sortir més i a fer vida normal. Encara no estan permeses les activitats que comportin aglomeracions, com el cinema o els concerts. Però podem passejar, anar a restaurants, fer pícnics als parcs... Per nosaltres, la frase “ens en sortirem” està ben a punt de fer-se realitat, ja que fa pocs dies han anunciat que després de més de tres mesos tornaran a obrir les escoles, i per fi podrem tornar a treballar.

Durant aquests mesos a casa, hem après a ser resilients, a aprendre i ensenyar a un altre ritme. Però sabem que aquests dies hem estat escrivint una pàgina més de la història i ens hem adaptat com hem pogut. Patint pels d’aquí, pels d’allà, amb la certesa que, abans o després, però ens en sortirem. Persistiu, quedeu-vos a casa. Ànims al que encara esteu escrivint aquestes pàgines de la nostra història, des d’aquí us envio un xic d’esperança.

Alejandro Serafín, Praga.

Des de Praga la COVID-19 s'ha viscut amb cautela des de el primer ciutadà agravat pel virus.

Els negocis que no fossin botigues d'electrónica, centres médics, policia, supermercats i similars, es van tancar amb brevetat.

Mai no ha estat prohibit sortir a fer un volt, però prenem precaucions com posar-nos la mascareta i estar a més de 2 metros de distància de tothom.

Des de la meva empresa, NonStop Consulting, m'han donat llibertat d'obrir un nou mercat, 'healthcare' a Espanya. Entre el meu nou equip i jo, estem aconseguint que tant doctors, infermers, auxiliars d'infermeria, gerocultors... tinguin feina i puguin ajudar al màxim possible als nostres.

La COVID-19 serà amb "naltrus" una llarga estona segons la comunitat científica, i hem d'aprendre a conviure amb ella. En comptes de posar-nos tristos perquè aquest any no podrem anar al Reggaeton Beach Festival, posem-nos contents que estem evolucionant moltíssim adaptant-nos als temps que vivim.

La gent fent teletreball segueix sent productiva, els negocis busquen noves alternatives, fem més videotrucades amb familiars i amics llunyans, la creativitat es dispara... És una nova situació de la qual hem de treure el millor possible.

Siguem part de la solució!!

Una abraçada des de Praga.