Parlem de FMAT i startups amb David Batalla

8 d’abril de 2024

David Batalla és un estudiant del grau en Gestió Esportiva a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport, tot i que també va fer tres anys de CAFE a un altre centre. És un amant de l’esport que va decidir apostar per un projecte que apropa els entrenaments de futbol a casa: la FMAT. La passió i l’organització són dos factors clau per poder dur-lo endavant.

Vas començar a fer esport als deu anys. Quines disciplines has provat?

Vaig començar amb futbol, que em va acabar agradant molt. Una persona de la confiança de la meva mare, li va dir que per jugar a futbol va molt bé compaginar els entrenaments amb un esport en què es facin estiraments, així que em va apuntar a fer taekwondo. Aleshores, els vaig estar combinant, fins que als tretze o catorze anys em vaig voler centrar més en el futbol federatiu.

Als quinze anys, però, vaig haver de parar perquè vaig patir una anèmia que m'impedia córrer. Com que, a més, treia males notes a l’escola, em vaig haver de centrar en els estudis. Llavors vaig començar amb el gimnàs, fins que als divuit anys vaig reprendre el taekwondo. Però també el vaig haver de deixar per temes de feina, horaris i compatibilitat. Aleshores vaig practicar l'escalada durant dos anys, fins a l’arribada de la Covid-19. Durant la pandèmia vaig perdre tota la força als braços, de manera que vaig tornar a anar al gimnàs.

L’any passat vaig començar a entrenar-me per a triatló, però em vaig lesionar, perquè tinc Genu Varum —una deformitat definida per la inclinació cap a fora del genoll— i perquè és un esport fet per a persones molt lleugeres, quan jo soc molt pesat. És per aquesta raó per la qual he tornat a fer arts marcials. Faig kick-boxing i jujutsu.

A més, ocasionalment també he esquiat, m’he tirat en parapent, he jugat a airsoft, a paintball i a handbol. És a dir, he provat de tot.

Com va sorgir la idea de la FMAT?

La idea no és meva realment, o sigui, som tres socis. Jo tinc el perfil de CAFE, hi ha un altre soci que té un perfil d’audiovisuals i programació, i un tercer (Jordi Garcia) que té el perfil d'entrenador i d'emprenedor.

En Jordi és qui durant la pandèmia es va adonar que el seu fill, que juga a futbol, no es podia entrenar. I que quan plou se suspèn l’entrenament. I que quan bufa la tramuntana —és de Figueres—, també es cancel·la. D’aquí va sorgir la idea.

L’octubre del 2022 va començar a treballar en aquesta idea i de seguida es va adonar que necessitava gent que l'ajudés. M'imagino que buscava gent que tingués coneixements d’entrenaments, quan em va trobar a mi, perquè jo havia entrenat amb el Barça Academy dels Estats Units. Aquell va ser el moment en què va contactar amb mi: l’octubre del 2023.

Soc una persona que si em proposen un projecte amb el que sento que hi he de participar, fins i tot sabent que hauré de treballar-hi gratuïtament durant sis mesos o un any, ho faig. Al final, una persona emprenedora ha de tenir una miqueta d’aquest perfil que alguns dirien que és de poques llums, d’actuar més amb el cor que amb la ment. I en aquell moment jo vaig sentir que ho havia de fer.

Descobreix la FMAT

Què és el que et va cridar l’atenció d’aquesta idea?

Em va semblar una molt bona idea. És molt senzilla. Quan estava al Barça Academy vaig veure que hi havia nens de sis anys que no en podien seguir la metodologia, perquè necessites molta tècnica, però no tenim cap manera de treballar aquesta tècnica. Si aquests nens tinguessin la FMAT a casa, sí podrien treballar-la bé, aquesta tècnica.

El disseny també és molt senzill: és com una estora, molt similar a la de ioga, però més gran, on hi ha dibuixats sis punts —que són diferents si ets dretà o esquerrà. Aleshores, com es pot veure a la demostració, l’esportista s'hi posa al damunt amb una pilota i de cara al televisor, engega els vídeos que venen inclosos amb la FMAT i ha d’imitar el que s'hi veu.

Finalment, el que més em va interessar és poder desenvolupar quelcom que solucioni un problema. Que el nen pugui jugar a futbol a casa o fora del camp. Que desaparegui la situació en la qual perds la continuïtat perquè no pots assistir a un dels tres entrenaments setmanals o a l’estiu. Al final això és complementari, no crec que substitueixi els entrenaments, tot i que també es pot entendre com un joc o una manera lúdica de millorar la mobilitat.

És una idea amb molt de potencial.

Com ha estat, fins ara, l’evolució d'aquesta startup?

Vam començar-hi cinc persones i ara som només tres. Hem passat de tenir reunions un cop a la setmana sense tenir res en ferm a que ens convidin a anar a l’ISPO Munich i al MWC. Hem passat de fer enquestes a la gent per veure què els semblava el producte a parlar amb empreses —de les quals no te'n puc dir el nom— que són equips de primera divisió, grans lligues europees, fons d’inversió d’Amèrica, d’Europa, detallistes de la Xina, i tornejos a l'Àfrica i a Europa. Durant el MWC vam aconseguir més de quaranta contactes.

Ha estat una feina d’estar constantment picant pedra durant els primers mesos, seguint la metàfora esportiva de “tu comences a treballar i els resultats els veus a mig o llarg termini”. Aleshores, ara és quan estem veient els resultats de tota la feina que hem estat fent sense tenir-ne cap mena de retribució.

El MWC va ser un punt d’inflexió molt important per a l’empresa, perquè vam veure que està a l’altura del mercat. Personalment, el meu punt d’inflexió va ser quan vaig anar a Munic el novembre del 2023. Jo tot just començava en aquest projecte, no hi coneixia ningú i no sabia fins a quin punt era seriós i, és clar, per a mi, que ens convidessin a aquest congrés va ser com un punt de confirmació de la serietat del projecte.

Quina és la perspectiva de futur per a la FMAT?

Volem que el producte estigui llest al setembre. Ara entrem en una fase de validació del producte. És possible que algun aspecte canviï, però ara ja tenim una cosa que es pot entendre com un producte final.

Encara hem de fer la fase beta dels vídeos. Quan la tinguem, llavors la distribuirem a gent del nostre públic objectiu perquè ho provin i ens en donin la seva opinió. Això és el que tenim a curt termini.

També estem mirant la manera de fer una captació de fons. No volem que es perdi la identitat i la proximitat en cap moment, perquè si nosaltres com a treballadors deixem de tenir la proximitat, el producte mai la tindrà amb els clients. Aleshores, la solució és fer un crowdfunding amb el producte beta per assegurar després un producte finalitzat.

I a llarg termini, volem obrir un programa a un país d’un altre continent amb l’objectiu principal de millorar la qualitat de vida de la gent d’allà, donar-los un servei que no tenen, facilitar certes coses o donar sortides a algunes situacions. Per exemple, tenim pendent una idea de responsabilitat social corporativa, de simplement regalar els vídeos a algunes comunitats d’aquests països sense que se l’hagin de comprar, i que es dibuixin la FMAT al terra.

Però hem de plantejar-ho com un ecosistema que sigui favorable per a les tres parts. És a dir, per a la nostra empresa, per a l’empresa amb la qual fem el partenariat o acord i també per a la població objectiva, que al final és el més important. I sempre des de la perspectiva de llarg termini, crear aquest ecosistema i que pugui durar deu o vint anys. Similar al que fan algunes fundacions.

Quin consell li donaries a algú que volgués compaginar els estudis amb una startup?

Sempre he estat molt centrat en els estudis, fins i tot he tret algunes matrícules d’honor, però no és viable seguir mantenint la bona mitjana i portar una empresa. Potser no trec un nou o un deu, però sí un set o un vuit. Al final això requereix molta atenció i sempre s’ha de prioritzar alguna cosa —jo faig un 40% vida privada, 30% FMAT, 20% universitat i 10% esport—.

Li recomanaria que es prengui l’estudi amb calma, perquè amb l'startup també s’aprèn molt. Jo crec que, fonamentalment, el que es necessita és disponibilitat de temps. Com que mai saps quant te'n demanarà, sempre has de tenir una miqueta de marge. I és molt normal que una setmana tinguis feina i una altra no, o que una setmana te'n vagis al MWC o a l’ISPO i que l’altra setmana no facis res. Aquesta variabilitat és segons la demanda, per tant, s’ha de ser molt organitzat.

També li diria que sigui curiós, que faci una cosa que el motivi al 100% i que no negociï amb un mateix. És a dir, que si es compromet a fer alguna cosa, que la faci. Hi ha molts cops que penses “Per què ho faig? Podria estar treballant, podria guanyar diners…”. No poden negociar “avui no em ve de gust o avui no em trobo bé”, ho has de fer i ja està.

I de cara al teu futur, tens alguna altra idea que vulguis fer per millorar l’ecosistema esportiu?

Sí, et puc parlar també del meu TFG. Jo soc molt esportista, m’estaria quatre hores al gimnàs. Conec la vida amb i sense l’esport, i no puc viure sense ell. Quan em lesiono i no puc fer esport, em deprimeixo.

Aleshores, jo volia ajudar una miqueta la gent que vol fer esport però no ho aconsegueix —ja sigui per falta de motivació o per prioritats—, centrant-me especialment en la gent gran.

La gent gran té tres grans problemes: u, que se senten sols; dos, que se senten inútils; i tres, que el seu estat físic va davallant. El que vull és crear un espai per a la gent gran on es puguin sentir útils, potser fer viatges anuals, i que puguin conèixer gent que estigui en la mateixa situació que ells. Tot mitjançant el vehicle de l’esport.