Miquel Àngel Prats: “El rol del mestre d’avui és conèixer i reconèixer l’alumne”

Mestre, Psicopedagog i Doctor en Pedagogia per la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL, Miquel Àngel Prats és actualment el Director dels estudis de Grau d’Educació Infantil de la mateixa Facultat, professor titular de Tecnologia Educativa i investigador responsable de la línia eduTIC del Grup de recerca consolidat PSiTIC (Pedagogia, Societat, Innovació i TIC) de la Universitat Ramon Llull. És també assessor pedagògic del CETEI (Centre de Tecnologies Ituarte) i col·laborador del Projecte Edu21 i d’Infonomia.com. S’ha especialitzat en temes com el lideratge de la innovació educativa amb suport TIC o l’mpacte de les tecnologies en infants i adolescents, i col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació.

El rol del mestre ha evolucionat al llarg dels anys. Quin és ara aquest rol? Qui és el docent avui dia?

El rol principal del docent avui dia és el d’acompanyant, el de tutor. No és pas tant el de la persona que té molts sabers –que n’ha de tenir–, sinó el d’aquella persona que és capaç de conèixer i reconèixer l'alumne. És qui l’acompanya. La paraula acompanyar em sembla molt bonica, perquè ve del llatí “cum-panis", que significa “menjar del mateix pa”. Per tant, el docent actual és la persona que menja del mateix pa amb els seus alumnes i, per tant, d’alguna manera, està al seu costat. Aquest és el canvi de rol: el del docent que coneix les necessitats de cada alumne i gràcies a què les coneix és capaç d’extreure el millor de cadascun d’ells. Els acompanya, els orienta i els reconeix.

Com és la relació que es forma entre el mestre i l’alumne avui? Fins a on pot arribar el docent? Es limita estrictament a l’àmbit educatiu de la vida del seu alumne, o la relació s’ha anat estrenyent al llarg dels anys?

Això va molt en funció de les diferents edats, però en el fons el mestre sempre acaba sent un guia i un model, i això perdura durant tota la vida. El mestre, com a “magister”, que també ve del llatí i que significa “el més gran”, segueix sent el guia, el model, el primer referent. Per tant, els joves acaben tenint davant una persona que d’alguna manera constitueix un model per a ells. I, encara que aquesta és una tasca complicada, perquè en el fons el mestre es troba exercint un ministeri i això vol dir que ho fa sempre des d'una actitud de servei.

On acaba el paper del docent i comença el dels pares en l’educació? Existeix realment una frontera, o ambdues parts són un recolzament mutu?

Hi ha posicions enfrontades en aquest cas. Hi ha molta gent que diria que el paper de l’educació és el d’ensenyar estrictament i el dels pares és el d’educar. Jo crec que això no és així. Tots dos eduquen i per tant tots dos es corresponsabilitzen. Fixem-nos: el departament fins fa uns anys es deia Departament d’Educació i ara se’n diu Departament d’Ensenyament. Doncs això, en el fons, també ens ve a preguntar-nos quina és la funció profunda del mestre: ensenyar matemàtiques i geografia, o educar alhora? Tant ell com els pares tenen la funció d’educar, de formar valors. Els mestres som exemples en nosaltres mateixos, amb les nostres actituds, i no només a l’hora d’explicar i instruir.

Des de la universitat, com a docent de docents, quin és el missatge principal que envíen als seus estudiants? Des de quina convicció volen que formin a les persones?

Sobretot volem que siguin bones persones, bons mestres. Que siguin persones que portin el missatge evangèlic en el sentit de testimoniatge i esperança. I també que siguin bons comunicadors, bons orientadors, i que tinguin una vocació de servei. Alhora, que sàpiguen, que siguin científics. El lema de Blanquerna i la Universitat Ramon Llull és “ser i saber”. El “ser” posa l’accent en el “ser persona” i, per tant, el mestre format a Blanquerna ha d’entendre la persona en tota la seva globalitat. Però també hi ha la part del “saber”, dels coneixements i del saber científic.

Com a Director del Grau en Educació Infantil, quin és el paper del mestre d’educació infantil? Com influeix en una persona tan petita a l’hora d’educar-la?

Aquí tornaria a tenir molta rellevància el paper d’acompanyant del mestre, però també de persona que observa. El mestre ha d’estar alerta a totes les necessitats de l’infant i ha de cuidar de que l’infant experimenti. Sobretot en aquestes primeres etapes de l’educació, que jugui, que explori, i que se li formin els primers hàbits, les primeres rutines. El mestre ha d'estar atent a totes les qüestions que es desenvolupen en l’infant en els primers anys de vida, i sobretot ser un element clau en la comunicació entre la família i l’infant.

Creu en l’escola actual? Quins són els canvis principals que ha de patir? Quins són els grans reptes actuals de l’educació?

El repte en aquest moment és la transformació de les escoles. S’han d'innovar els espais arquitectònics, la manera com organitzem els temps de la graella horària, la forma com estructurem l’escola a nivell de lideratges, a nivell de claustre i sobretot d’aula. Per tant, l’escola el que necessita en aquest moment és "fer dissabte". A nivell curricular, organitzatiu, arquitectònic... En molts sentits. Però jo la veig amb molta esperança, i amb molt d’optimisme. No diguem “està tot perdut”, diguem “està tot per fer feina”. Crec que tenim mestres molt potents que poden fer molta feina i, per tant, lluitem per això. També hem de canviar maneres i creences que fins ara han tingut sentit i ara ja no en tenen. La manera com accedim a la informació, per exemple. Si volem obtenir resultats diferents no podem continuar sempre fent el mateix. Hem de canviar. Estem obligats a preparar els ciutadans del demà i no els podem preparar per a una societat que probablement ja no existeix.

Com han influenciat les noves tecnologies i les xarxes socials en l’educació actual? Està l’escola i la universitat seguint el ritme amb què avancen aquestes tecnologies?

N’ha influenciat, i molt. L’accés a la informació, l’accés globalitzat, la capacitat de poder accedir en qualsevol temps i moment a la informació i, per tant, de ser palanca de processos de millora i d’innovació. Tot això han suposat les noves tecnologies. Estem seguint el ritme? Potser encara no. Cal fer molta feina al voltant d’aquestes coses i cal que el professorat comenci a tenir un bon nivell de competència digital. Sí s’estan fent molts esforços tant d’infraestructura com de formes, però cal que el professorat es vagi reciclant i posant-se el dia, alhora que cal que l’alumnat vagi canviant les formes i rutines. Però no és una qüestió tant de formació com de metodologies: hem d’anar descobrint noves metodologies que ens permetin aprofitar millor aquestes noves tecnologies.

Ja a nivell personal, què és el més agraït de la professió de mestre? Què és el que vostè més valora?

El treball en equip, el poder construir un projecte i, sobretot, dedicar-me a allò que realment m’agrada. La meva professió, el sentir-me cridat, tot el temps que inverteixo en fer créixer les persones i extreure tot el que tenen a dins, es veu compensat quan veig els meus alumnes en exercici professional. El que més valoro és dedicar-me a allò que més m’agrada.