Blanquerna Ramon Llull University

Cercador

  • Estudis ( 0 )
  • Notícies ( 0 )
  • Professorat ( 0 )
  • Resta del Web ( 0 )
Marta Carranza, Eva Bach, Òscar Camps i John Carlin, padrins dels nous graduats de Blanquerna-URL

Marta Carranza, Eva Bach, Òscar Camps i John Carlin, padrins dels nous graduats de Blanquerna-URL

12 de juliol de 2018

Actes de graduació de la promoció 2018 de graduats de Blanquerna-URL.

[FPCEE]

Eva Bach: "L'esperança no és la convicció que una cosa sortirà bé sinó la certesa que fer una cosa té sentit"

La Sra. Eva Bach, pedagoga, mestra i escriptora, i la Sra. Marta Carranza Gil-Dolz, comissionada d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, van ser les padrines dels actes de graduació de les diferents promocions dels graus en Psicologia, Educació, CAFE i Logopèdia. Els actes, que van tenir lloc al matí i a la tarda del dissabte 16 de juny al Palau de Congressos de Barcelona, van ser presidits pel Dr. Andreu Ibarz, director general de Blanquerna-URL, al matí, i pel Dr. Salvador Pié, president de Blanquerna-URL, a la tarda.

Eva Bach, padrina de la 70a promoció de mestres (Educació Infantil i Educació Primària), va dedicar el seu emotiu discurs a enumerar una sèrie de setze paraules "imprescindibles per fer bonica l'educació" perquè les tinguessin sempre presents en la seva trajectòria com a mestres. "Com que avui és dia setze us en regalaré setze. Setze paraules boniques que m'estimo. Que m'acompanyen. No són les úniques setze però sí que posen una mica de llum a la paraula que avui ens aplega. La paraula educació".

Les paraules escollides per la padrina van ser somni, tresor, llum, confiança, aprendre, esperança, a vegades, empatia, ser i ser-hi, compromís, emoció, cor, alegria, bellesa, vida i estimar. De cadascuna d'elles en va fer un raonament amb què va omplir de sentit tot el camp lèxic al voltant del context educatiu vital.

En el seu discurs, la padrina també va voler compartir un consell amb els graduats: "El meu proverbi favorit és anònim i diu així: "Tingues la suficient felicitat que et faci dolç, els suficients entrebancs que et facin fort, la suficient tristesa que et faci humà i la suficient esperança que et faci feliç"". Acte seguit, va voler felicitar-los per perseverar al llarg del grau i els va animar a ser cada vegada millors professionals: "El més bell de tots els somnis és donar el millor de vosaltres al món. A partir d'ara sereu impulsors de somnis dels nens i nenes". I va afegir: "Amb unes senzilles paraules dites puntualment des del cor podeu salvar l'autoestima, el futur o la vida d'un alumne. Sereu mestres en majúscules quan aconseguiu deixar una petjada en el cor dels vostres alumnes, quan algun alumne vostre us posi a la llista dels mestres que li han tocat el cor, quan algun alumne pugui dir de vosaltres que li heu encomanat entusiasme, confiança, ganes d'aprendre, bondat, respecte, amor a la vida...".

Per acabar, Bach va elogiar l'ofici de mestre: "És una gran sort dedicar-nos a l'educació. L'esperança no és la convicció que una cosa sortirà bé sinó la certesa que fer una cosa té sentit". Amb aquesta última afirmació, Bach va tancar el seu discurs mostrant una gran "E" de fusta amb la qual va voler representar les paraules estimar i educació, perquè els nous mestres "la portessin sempre al cor".

Podeu escoltar el discurs complet aquí.

Marta Carranza: "Desconfieu d'aquelles persones que creuen que ho saben tot. Us heu d'actualitzar i heu de mantenir una ment molt oberta"

A la tarda, va tenir lloc l'acte de graduació de la 24a promoció de Psicologia, la 20a promoció de Logopèdia i la 16a promoció de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport. Va comptar amb la presència del degà Sergi Corbella i la padrina va ser Marta Carranza, comissionada d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona.

Carranza, en el seu discurs, dirigit a un total de 246 nous professionals, va aconsellar, d'una manera molt personal, que visquessin amb intensitat el moment simbòlic que estaven vivint i el futur que els esperava, tot recordant que la vida professional pot donar moltes voltes i que la formació no acaba mai. "Segur que tots acabeu fent coses ben diferents. La formació no s'acaba mai. Aprendreu cada dia coses noves. Sempre hem de pensar que tenim coses per aprendre. És un exercici d'humilitat. Molt útil. Desconfieu d'aquelles persones que creuen que ho saben tot. Us heu d'actualitzar i heu de mantenir una ment molt oberta", va aconsellar la padrina.

Per acabar, la padrina va voler engrescar els recents graduats a encetar aquesta nova etapa amb ànims: "Confieu molt en vosaltres mateixos. Lluiteu pel que creieu just. Tingueu opinió i expresseu-la. Penseu que tot és possible. Llanceu-vos sense por, proveu, equivoqueu-vos, torneu-ho a provar, escolteu. Feu les coses el millor que pugueu però sobretot feu-les".

Podeu escoltar el discurs complet aquí.

[FCS]


Òscar Camps: "Sou el generador de la vida saludable, la que t'allunya de la mort"

El fundador i president de l'ONG Proactiva Open Arms, Òscar Camps, va ser el padrí de la 23a promoció de titulats en Infermeria i Fisioteràpia, i de la 13a promoció de titulats en Nutrició Humana i Dietètica. L'acte, que va tenir lloc el passat 18 de juny al Palau de la Música Catalana, va estar presidit pel Dr. Salvador Pié, president de Blanquerna-URL.

El padrí va explicar als nous graduats que ell no s'ha graduat mai d'una carrera universitària i va dir: "[a vegades] em plantejo qui soc jo per donar algun tipus de consell o lliçó a persones com vosaltres, que s'encaren directament a un d'aquells moments vitals en els quals et plantes davant del "tot està per fer i tot és possible". I a més, en un món en el qual esteu destinats a cuidar les persones. Infermeria, Fisioteràpia, Nutrició Humana i Dietètica són totes aquelles carreres que formen persones que han decidit tenir cura de persones. Sou el generador de la vida saludable, la que t'allunya de la mort".

Òscar Camps els va explicar el motiu que el va impulsar a rescatar persones: "Quan tenia més o menys la vostra edat, anava a buscar la meva nòvia al carrer Numància amb travessera de les Corts, una bona zona on hi havia molts porters. Aquell dia em vaig trobar un d'ells al terra i fent gàrgares. S'estava morint. El vaig moure, vaig intentar parlar amb ell. No sabia què fer i vaig trucar a tots els timbres preguntant si hi havia algun metge. En aquell moment no hi havia mòbils. Me'l vaig carregar a sobre com vaig poder i el vaig portar al Clínic. En arribar allà, el metge d'urgències em va dir que portava un cadàver. Si li hagués fet maniobres de reanimació segurament li hauria salvat la vida. Recordo que aquell dia vaig passar molt mala nit però vaig aprendre, fins al punt que vaig decidir que això no em passaria mai més. Aquí és on va néixer la meva vocació de rescatador. Em vaig formar com a socorrista per interès propi, i més tard, vaig decidir que es convertís en la meva professió. I d'això ja fa trenta anys. Segurament seré el primer socorrista que es jubilarà com a tal a Catalunya...".

També va recordar que al llarg de la seva vida professional ha estat moltes vegades en contacte amb la mort, "però també he estat molt a prop de la vida. Això és el que segurament em va fer també mudar-me a Lesbos al setembre del 2015 i fundar Proactiva Open Arms. No tenia cap sentit que tantes persones perdessin la vida al mar i nosaltres hi podíem fer alguna cosa. Al llarg d'aquests mesos he vist moltes coses, però sobretot he vist la vida a la qual s'aferren tots aquells i aquelles que ja no tenen res a perdre. Amb el temps he decidit quedar-me amb aquests moments, i aquelles mirades que brillen, un cop rescatats, que tot està per fer i tot és possible".

Per concloure, els va recordar que "vivim en un món a contracorrent en què sembla que ens haguem oblidat del que és tenir cura, cuidar-se els uns als altres. Ser conscients que es pot viure bé i que no s'ha de passar patint per la vida. Vosaltres teniu a les vostres mans canviar aquesta dinàmica. Sortiu al carrer, mireu als ulls dels que us envolten i adoneu-vos que podeu fer alguna cosa per ells. Sigueu amables i delicats, trenquem l'hostilitat amb la qual hem convertit aquest món. Sigueu forts i fortes, tingueu determinació per lluitar per allò en el que creieu, i no us ensorreu per molt que tot i tothom us vagi en contra. Feu el que creieu just i no defalliu".

Durant l'acte, es va fer el lliurament del Premi Blanquerna Salut en reconeixement a les entitats i als centres sanitaris que col·laboren amb la Facultat en la formació pràctica dels estudiants. En aquesta edició, les institucions premiades van ser, per a la titulació d'Infermeria, l'Hospital Dos de Maig, per la seva col·laboració en la formació dels estudiants, tant pel que fa a les pràctiques com en les activitats d'innovació pedagògica i les simulacions clíniques a través de la participació dels seus professionals. Per a la titulació de Fisioteràpia, s'atorgà al Servei de Rehabilitació de l'Hospital General de l'Hospitalet del Consorci Sanitari Integral, per la seva col·laboració en la formació i per la gran dedicació rebuda sempre per part dels seus professionals durant l'estada pràctica dels estudiants. Finalment, per la titulació de Nutrició Humana i Dietètica, es lliurà a CESNUT Nutrició-Consultoria Nutricional, per l'excel·lència en la gestió de les tasques realitzades i en especial a la seva directora Roser Montané, per la seva clara vocació d'ensenyar als estudiants a ser autònoms dels seu propi aprenentatge i a fer-los sentir que formen part d'un equip de professionals.

També es va entregar un reconeixement per haver obtingut el millor expedient acadèmic als estudiants Laia Rojas (graduada en Infermeria), Lucas Lozano (graduat en Fisioteràpia) i Angelina Florensa (graduada en Nutrició Humana i Dietètica).

[FCRI]

John Carlin: "Pensa que pots escriure o treballar millor, mai no creguis que has arribat al cim. El dia que t'ho creguis t'hauràs acabat"

El periodista i escriptor John Carlin va apadrinar, el passat 17 de juny, la 3a promoció del grau en Relacions Internacionals i la 21a dels graus en Comunicació. L'acte va ser presidit pel Dr. Salvador Pié, president de Blanquerna-URL, va comptar amb la presència del Dr. Josep Maria Garrell, rector de la URL, i es va celebrar a la basílica de Santa Maria del Mar.

"És un veritable honor", va dir Carlin davant dels més de tres-cents estudiants que s'han graduat enguany, "i ho és especialment pel lloc de l'acte, el meu preferit a Barcelona". El seu discurs va estar carregat d'anècdotes, consells i reflexions. De fet, la primera cosa que va recordar l'autor de Factor Humà (Edicions La Campana, 2009) és que a Sud-àfrica, tal dia com avui -dissabte 16 de juny-, se celebra el Dia de la Joventut, en record de la revolta de 1976, quan a "Soweto, la gran població negra als afores de Johannesburg, el jovent, es va rebel·lar". Mandela era a la presó i l'apartheid encara regnava com a sistema de segregació. Aquell dia, però, els joves a Sud-àfrica "van prendre el destí amb les seves mans", va recordar. "Ara us toca a vosaltres".

John Carlin va aprofitar el seu discurs per recordar la sort i els privilegis de la generació de joves, que l'escoltava amb atenció. La sort de molts d'ells d'haver nascut a Barcelona, per exemple, i el privilegi de poder dedicar-se, com ell, a un ofici que estima: "Sense la publicitat, el periodisme és un hobby. I ja no parlem de les relacions públiques: si hom no té un cert do de gents, millor canviar de feina. Precisament ara estic en una etapa de la meva vida en què faig molt menys periodisme escrit i estic entrant molt més en el món del cinema i de la televisió. A més, durant bona part de la meva vida he estat corresponsal a l'estranger i bona part de les meves fonts o dels meus amics han estat diplomàtics, o fins i tot espies".

Després de fer un repàs de la seva vida, dels seus inicis a Londres o de la seva infantesa a Buenos Aires, Carlin va caure, com ell mateix va dir, en l'heretgia d'enumerar els seus "deu manaments seculars":

1. Fuig de la mediocritat: cal treure sempre el millor de tu mateix. Com a periodista, truca una font de més, encara que ja en tinguis prou, o repassa el text i treu els adjectius o llegeix el que has escrit en veu alta. 2. Qüestiona-t'ho tot: sigues dur amb tu mateix i amb les teves pròpies opinions i prejudicis. Que la vida sigui un aprenentatge. Ho serà si hi vas sempre amb la ment oberta. Si els fets canvien, canvia les teves opinions. 3. Juga-te-la: arrisca't, no tinguis por. Digues o escriu el que penses. Orwell, que va lluitar a Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola en el bàndol republicà, va afirmar: "Si la llibertat significa alguna cosa, és el dret a dir el que la gent no vol sentir". 4. Sigues curiós: vés per la vida amb els ulls oberts, amb curiositat perquè la vida sigui un permanent aprenentatge, cosa que t'enriquirà. Estigues atent als detalls, dona la teva visió, dona valor afegit. 5. Escriu bé: has d'escriure amb gràcia, amb originalitat, cal sorprendre. Samuel Johnson deia que l'objectiu d'escriure era instruir delectant, és a dir, educar i entretenir alhora. 6. Sigues íntegre: sigues fidel a tu mateix. Hamlet té un discurs amb consells sobre la vida, l'últim del qual diu: "Abans de res sigues fidel a tu mateix i no traeixis els teus valors, sigues íntegre i valora la teva reputació". Ser fidel amb tu mateix és fonamental en el periodisme com en la vida. 7. Fes-ho millor: pensa que pots escriure o treballar millor, mai no creguis que has arribat al cim. No t'ho pots creure mai, el dia que t'ho creguis t'hauràs acabat. Sempre cal pensar que pots millorar, tenir un cert punt d'inseguretat. 8. Escull el camí difícil: quan hagis de triar entre el camí fàcil o el difícil, escull el difícil, el que presenta més reptes. Com més dur és el camí més val la pena el resultat final. 9. Sigues generós i respectuós: el famós periodista polonès Ryszard Kapuscinski deia que per ser bon periodista cal ser bona persona, però això no és veritat. Cal ser bona persona perquè sí. Sigues generós envers els altres i envers tu mateix. Abans de res, sigues respectuós. La paraula respecte era la paraula clau en el vocabulari polític i personal de Nelson Mandela, aquesta és la base de tot. 10. Sigues entusiasta: un futbolista anglès, Stanley Matthews, que va jugar a primera divisió fins als cinquanta anys, en una entrevista va dir: "El secret del futbol, com el de la vida, és l'entusiasme." Això és el més valuós que us puc dir. La paraula entusiasme resumeix tot el que us he dit fins ara.
Per acabar, John Carlin va subratllar les coses que ell considera més importants a la vida: "La meva riquesa no està en els diners que he guanyat sinó en el que he viscut i com ho he viscut. L'únic que tenim és la vida i cal treure-li el màxim suc possible. Cal estimar, menjar, ballar, jugar amb respecte, amb coratge, amb generositat, amb els ulls oberts i amb entusiasme".

Durant l'acte, quatre estudiants van rebre el Premi al Millor Expedient Acadèmic: Clara Sedano Cortés, de Periodisme, Elisabet Comas Ollé, de Cinema i Televisió, Oriol Comas Vila, de Publicitat i Relacions Públiques, i Clara Calderó Delgado, de Relacions Internacionals.

Podeu veure l'acte de graduació complet en aquest enllaç.

Notícies relacionades

logo

Excel·lència és futur