L’addicció és una malaltia molt greu, i considerar que un ús inadequat de les xarxes socials és una addicció és massa lleuger

El Dr. Xavier Carbonell, catedràtic i investigador especialitzat en l’àmbit de psicologia de les addiccions, juntament amb la Dra. Tayana Panova, investigadora acadèmica en temes de la psicologia, comunicació i noves tecnologies, signen el capítol “Social Media Addiction”, del llibre Behavioral Addictions, dins Studies in Neuroscience, Psychology and Behavioral Economics. Amb motiu d’aquesta publicació, hem entrevistat el Dr. Carbonell, professor de l’àmbit de la psicologia de les addiccions de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport.

Som addictes a les xarxes socials?

La nostra publicació reflexiona sobre la suposada addicció a les xarxes socials. Nosaltres defensem que aquesta expressió s’utilitza massa lliberalment. L’addicció és una malaltia molt greu, i considerar que un ús inadequat o un ús excessiu de les xarxes socials és una addicció és tècnicament massa lleuger.

Llavors el problema rau en el terme addicció.

Creiem que és massa aviat per utilitzar aquest terme. Encara fa falta una etapa d’adaptació a aquestes xarxes socials. Venim d’un món on la comunicació era bàsicament cara a cara, i això està canviant en totes les esferes i ens hem d’adaptar a aquest nou tipus de comunicació.

No hi ha conseqüències d’aquesta nova manera de comunicar-se?

És molt interessant estudiar les repercussions socials en termes de comunicació, hàbits, autoimatge o autoconcepte que pot donar l’ús de les xarxes socials, però no en la seva addicció. En canvi, sí que es pot parlar d’addicció als videojocs.

Les xarxes socials són inofensives?

L’ús de les xarxes socials pot tenir algun tipus de repercussió en la manera com les persones modulen la seva imatge i es comuniquen, en quins serveis en la societat passaran a ser importants o en com evoluciona el concepte d’amistat, més que la mateixa addicció.

Hi ha alguna franja d’edat més “afectada” per aquestes repercussions?

A tothom li agrada observar els joves perquè són les víctimes propiciatòries, però el canvi d’estils de comunicació afecta totes les edats i capes socials. Com més usem aquests mitjans digitals, més canvis tindrem. Per posar-ne un exemple fàcil, als avis els encanta tenir fotos dels seus nets. Si abans la comunicació era parlant, cara a cara, amb abraçades, paraules afectuoses, etcètera, i després vam passar a les converses telefòniques, ara fan servir el WhatsApp. O sigui que aquesta revolució està arribant a tot arreu, amb més o menys intensitat.

Ha canviat, la nostra manera de relacionar-nos?

El que està canviant és el tipus d’habilitats que s’estan fent servir. De tota manera, possiblement molt aviat, tot això s’esvanirà, perquè amb el metavers el concepte de xarxa social quedarà sobrepassat. El tema és que aquests canvis comporten efectes positius i alguns de negatius. Les xarxes socials només recullen i reflecteixen com estem vivint. Vivim diferent, i això fa que la comunicació sigui diferent, igual que canvia l’alimentació i moltes altres coses. A algunes persones els comportarà canvis positius, i a altres, de negatius.

Hi ha un manual de bones pràctiques en l’ús de les xarxes?

El concepte de xarxes socials és molt ambigu. Quan parlem de xarxes hi ha gent que té al cap Instagram, d’altres pensen en LinkedIn i d’altres en TikTok. Per exemple, entre els científics està de moda el ResearchGate. Cada xarxa arriba més a una franja d’edat i un nivell cultural, i això fa que cadascuna requereixi un apropament i un tractament diferent.