La nostàlgia com a motor de l’obra de Vicenç Pagès Jordà

I va ser exactament això, tres hores i mitja de celebració de l’obra d’un autor reconegut i d’un professor molt estimat i valorat, un acte ple de contingut on no hi va faltar ni la ironia ni els records d’escriptors, professors, amics i d’ex alumnes. L’acte es va celebrar el passat 10 de novembre a l’auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL, conjuntament amb l’editorial Folch&Folch, que també va presentar el llibre Kennedyana: La dinastia que va crear la trama perfecta, que Pagès va deixar acabat i revisat.

La primera taula rodona “El pensament (literari) de Vicenç Pagès Jordà” va analitzar les diferents vessants de la seva obra a través de les cinc lletres del seu cognom: P de professor, a càrrec de Joan Burdeus, filòsof i crític cultura, alumni de la FCRI Blanquerna-URL; A d’articulista, amb l’ Adrià Pujol Cruells, escriptor i antropòleg, professor de l'Aula d'Escriptura de Girona; G de gadgetista, a càrrec de Berta Pagès Massot, filla del Vicenç i editora; E d’escriptor, amb Màrius Serra, i S de superlatiu, a càrrec de Jordi Marrugat, professor de literatura catalana (UB), autor de Narrativa catalana de la postmodernita.

Joan Burdeus va recordar al professor que estimava als clàssics i que els feia escriure cada setmana. “Quan arribava a classe treia els fulls que havíem escrit i, sense assenyalar a ningú, els comentava, eren classes col·laboratives, però mostrava una autoritat que s’havia guanyat a pols. Quan demanaves recomanacions t’oferia una llista de Un tranvia anomenat text”. També va destacar la seva obsessió per eliminar la diferència entre periodisme i literatura.

Adrià Pujol va destacar la vessant de Vicenç Pagès com a articulista, “als amics ens deia: escrius massa!, i quan tu veies tots els articles que escrivia ell pensaves, i tu? Per a Vicenç els articles eren “un gimnàs per muscular l’escriptura, un assaig pels seus llibres”. En va destacar quatre potes: la crítica literària continuada, com la que feia a l’Avenç, on donava a conèixer autors estrangers; els articles de l’Ara, amb la voluntat de fer país, amb “unes constel·lacions molt útils a l’hora d’ordenar l’ecosistema del nostre país. Hi havien també els articles de “l’empordanès que mira al mon, els articles estranyats, en diria”. I finalment la seva voluntat de “llegir-nos sempre, als amics, d’indicar-nos què fèiem malament amb severitat però amb bonhomia, i celebrarel que fèiem bé”.

Berta Pagès va explicar que Vicenç Pagès Jordà no es refiava de la gent escrivia sense llegir. “Era un obsessiu molt discret per les llistes, per enumerar, per col·leccionar. Era la seva voluntat d’ordenar la nostàlgia que és el que orbita a tota la seva obra. Ell deia que el passat és més potent que el present. Li agradaven els outsiders, els losers. De fet, Memòria vintage és el llibre on ell és més ell.”

Màrius Serra, coetani de Vicenç Pagès, va recordar que el va conèixer a a Biennal 88-89 “i encara he trobat elements de quan era inèdit”. En va destacar el seu interès pel llenguatge, per tenir claredat màxima, “no volia separar llengua de literatura; era lector, llegia per plaer, i s’autodefinia com a compilador, com a col·leccionista. El motor que el va empènyer va ser el plaer a l’hora de relacionar-se amb el text. El millor que podem fer és llegir-lo i rellegir-lo”.

Va concloure la taula rodona Jordi Marrugat, que en va definir l’escriptor com a clasissista postmodern, “construeix un model de novel·la diferent, però sense menystenir tot el que ha passat abans, les avantguardes, el postmodernisme, etc, tot l’anterior, assumimt tot el que ha passat després del segle XIX”.

A la segona part de l’acte es va presentar el llibre Kennedyana: La dinastia que va crear la trama perfecta, que Pagès va deixar acabat i revisat, a punt per a la publicació, per a l'editorial Folch&Folch, que inicia col·lecció i catàleg amb aquest títol. Es tracta, alhora, d’un relat literari d’una altíssima qualitat estilística, d’una síntesi significativa de la mitologia suscitada a l’entorn de la família Kennedy i d’un assaig lúcid i singular sobre la redefinició dels límits entre la vida pública i la privada en el món mediàtic contemporani. En aquesta part hi van intervenir el degà de la Facultat, el Dr. Josep Lluís Micó, i Ernest Folch, editor del llibre. I va concloure amb la lectura de fragments del llibre a càrrec d’escriptors amics dels Vicenç com Màrius Serra, Jordi Cornudella, i Eva Comas.