El ‘hype’ de la Kings i de la Queens League

Les grans audiències assolides al canal de retransmissió en directe Twitch, les més de 92.000 persones assistents a la final de la primera edició de la Kings League, celebrada al Camp Nou, o l’acord amb Mediaset per a l’emissió en obert d’ambdues competicions, evidencien l’èxit d’aquest “artefacte” liderat pel futbolista Gerard Piqué i per l’streamer Ibai Llanos.

Aquesta competició de futbol-7 ha sacsejat la indústria esportiva i s’ha consolidat ràpidament com l’oferta d’entreteniment de casa nostra gràcies al seu caràcter innovador i a la gran popularitat dels seus promotors i protagonistes. La celebració de la segona edició del torneig masculí i de la primera del femení, ambdós emesos en prime time les tardes de cap de setmana, i la previsible expansió a països de llatinoamèrica com Brasil, mostren la gran escalabilitat d’aquesta competició i ens convida a plantejar-nos fins a quin punt aquest hype comportarà canvis en les competicions esportives convencionals. Vegem-ne algunes possibilitats.

Una primera implicació pot ser la progressiva incorporació d’streamers i de professionals dels esports electrònics a la indústria esportiva. De fet, el lema de Kosmos, el grup empresarial de Gerard Piqué, és “Creating the Future of Sports and Entertainment”, tota una declaració d’intencions al voltant de la seva missió. No és d’estranyar, doncs, que aquesta competició, sorgida com a hibridació entre el futbol-7 i els vídeojocs, estigui liderada per dos exponents d’aquests sectors com Piqué i Llanos. Així doncs, podem preguntar-nos si, amb precedents com el de la Kings League o La Velada del Año, serà cada cop més habitual incorporar creadors de contingut en l’organització de competicions esportives. Tenint en compte l’interès del teixit esportiu per apropar-se a un target com el de la població jove i els milers de seguidors d’aquesta franja d’edat que envolten alguns influencers i streamers, és ben probable que així sigui.

Una primera implicació pot ser la progressiva incorporació d’streamers i de professionals dels esports electrònics a la indústria esportiva

Una segona derivada pot ser l’accentuació d’una tendència cada cop més present en les competicions esportives europees. Contràriament a la Kings i a la Queens League, concebudes originàriament com a entreteniment esportiu, tradicionalment les competicions esportives s’havien focalitzat únicament en els esportistes i en la competició. En els darrers anys, però, seguint models com l’NBA o l’NHL, en les competicions europees s’han anat introduint nous atractius orientats a l’entreteniment del públic, quelcom que podria intensificar-se a partir del precedent d’aquest nou format competitiu. Duta a l’extrem, aquesta tendència pot comportar una contradicció entre l’ethos original de l’aficionat o seguidor —amb vincles emocionals ferms i fins i tot radicals vers l’esportista o l’equip— i la concepció més recent de consumidor o d’espectador —més passiu i neutre—. Tenen sentit les kiss cam o les dance cam quan estàs patint per la victòria del teu equip? S’acabaran restringint els elements identitaris presents en samarretes o banderes en favor de la convenient neutralitat d’un espectacle pensat per atraure grans audiències a escala global?

Una segona derivada pot ser l’accentuació d’una tendència cada cop més present en les competicions esportives europees

Una tercera conseqüència, vinculada al fan engagement, serà la de promoure amb més força la implicació dels aficionats. Ja sigui a través de la generació de contingut prepartit, durant o en el postpartit —com és el cas dels cèlebres After Kings & Queens— o per mitjà de la gamificació —convidant els seguidors a influir en les dinàmiques del joc—, la Kings i la Queens League aconsegueixen una gran connexió amb l’audiència i la fidelització dels aficionats. Aquest és també un objectiu pretès per la gran majoria de competicions i esdeveniments esportius, i compartit alhora per d’altres esdeveniments culturals. Les polseres amb llums LED, coordinades amb la música i la il·luminació de l’escenari als concerts de Coldplay, mostren també aquesta tendència a integrar el públic fent-los cocreadors de l’espectacle.

Una quarta implicació és la referent a les normes emprades a la competició. Més enllà del detall de les “armas secretas” —les cartes que condicionen el joc—, la Kings i la Queens League esdevenen una mena de laboratori d’I+D+i que permet testejar nous formats a mesura que avança la competició. Ben al contrari, la reglamentació estricta de les competicions esportives tradicionals topa amb la lògica d’acceleració del segle XXI. Sense arribar òbviament a l’extrem de la proposta de Piqué i de Llanos, institucions com les federacions esportives haurien de tendir cap a una major flexibilitat i permeabilitat, per exemple, promovent noves modalitats més innovadores i espectaculars. El bàsquet 3 x 3 o les proves mixtes d’atletisme, natació o judo, entre d’altres, inclosos en el programa dels darrers Jocs Olímpics i Paralímpics de Tòquio, en són bons exemples.

En definitiva, la Kings i la Queens League demostren la porositat d’allò que considerem esport i la constant evolució d’aquesta indústria. Crec, però, que cal evitar emmirallar-nos en excés en aquesta proposta d’entreteniment esportiu basada, en essència, en la lògica del negoci. L’esport, per bé que també mercantilitzat, té implicacions identitàries, comunitàries, educatives i d’emancipació que el fa un “artefacte” imprescindible en temps de digitalització i de deshumanització.

Article d'opinió del Dr. Sixte Abadia, publicat al núm. 48 de la revista