Dr. Josep Borrell: "Tornar a l'estat-nació significaria que cap país europeu seria capaç d'enfrontar-se als problemes globals"

Durant la seva ponència, el Dr. Borrell va insistir en la necessitat d'una Europa unida per tal de fer front a la globalització actual: "Tornar a l'estat nació significaria que cap país europeu seria capaç d'enfrontar-se als problemes globals que presenta el món d'avui dia i que no tenen solució nacional".

Reptes futurs de la Unió Europea (UE)

El Dr. Borrell va iniciar la seva intervenció repassant la situació actual de la UE i els reptes a què s'enfronta: una recuperació econòmica certa en conjunt però desigual entre països, un problema d'arrel amb el sector bancari, una incapacitat de fer polítiques econòmiques a causa del màxim de creixement assolit per l'euro, una dificultat per desenvolupar una política fiscal expansiva i, finalment, els riscos polítics derivats del Brexit, el Grexit i la migració. Aquests reptes a què s'enfronta la UE, va insistir el Dr. Borrell, podrien comportar a llarg termini d'altres problemes com ara la pèrdua de competitivitat de l'economia europea, problemes institucionals a l'hora d'encarar l'estructura de les institucions que en formen part o el futur del mercat únic, la Banking Union, o la CMU i, finalment, un problema de naturalesa demogràfica: "Els europeus suposem el 6 % de la població mundial. La nostra demografia subsisteix gràcies a la immigració, però això comporta alhora problemes d'adaptació. No sembla que estiguem disposats a acceptar tants immigrants com calguin per compensar la nostra deficiència demogràfica".

Borrell va situar el principal problema de la UE en la manca de confiança dels seus ciutadans, que ja no creuen en Europa com a instrument capaç de protegir-los dels riscos que els preocupen: l'amenaça terrorista, l'atur, la inseguretat de les fronteres, el risc de guerra amb l'Orient Mitjà, la immigració o la situació econòmica. "Els europeus veuen la UE com un invent del segle XX no adaptat al moment actual i, per tant, ressorgeix la idea d'estat nació. D'aquí el reflux nacionalista i estatalista actual. Volem tornar a casa, volem aixecar fronteres".

Driving forces de la UE

Tanmateix, el Dr. Borrell va recordar que sí que hi va haver un moment en què la UE tenia bones raons de ser. La construcció de la pau va ser la principal, el never again: "Després de cinquanta milions de morts, Europa volia pau entre els europeus. Però aquesta pau ja no mobilitza, perquè precisament els joves d'avui dia ja no han viscut cap guerra i no saben el que és. Europa és víctima del seu propi èxit". Una altra de les raons per a la construcció d'una Europa unida era, segons va explicar el Dr. Borrell, l'amenaça soviètica: "La guerra freda va ser un gran incentiu perquè els europeus de l'oest s'unissin, i els Estats Units donaven suport a aquesta integració europea". Una tercera raó va ser la rehabilitació alemanya: "Alemanya es rehabilita amb la bandera europea, torna a existir políticament i es redimeix. Però ara això tampoc no té continuïtat: els joves alemanys ja no volen seguir pagant la culpa, ja no tenen mala consciència". Finalment, el Dr. Borrell va apuntar una última raó: l'enfonsament del mur de Berlín, que va posar de manifest la gran quantitat de països de l'Est que volien formar part de la UE, i que va accelerar la tasca d'unificació. "Europa és un somni acomplert", va concloure el Dr. Borrell.

"I ara, el gran motiu del segle XXI per a una Europa unificada és la capacitat d'enfrontar-nos al món global. Però quan més necessitem integració política és quan menys disposats hi estem: ens manca el sentiment identitari europeu, encara som del nostre estat, i tenim por a la immigració, al terrorisme, a l'euro i al deute".

Un nou rumb per a la UE

El Dr. Borrell va finalitzar la seva ponència exposant tres possibles rumbs que podria prendre Europa. "Podríem seguir tal com ara, i això suposaria tenir cada vegada governs menys europeistes, inversors creient menys en l'euro i europeus cada dia més desencantats". Un segon rumb, va continuar Borrell, seria una revolució com la plantejada pel president Trump, tornant a l'estat nació i renunciant a la integració regional que proposa Brussel·les o al mercat de lliure circulació. "Però aquest és un gran error perquè la immigració, el canvi climàtic o la inestabilitat monetària són irresolubles en l'àmbit nacional. Estem en un món de gegants: Xina, Sud-àfrica, Brasil o Nigèria. Per tant, fent-nos petits no arreglarem un món tan gran. Hem d'anar amb compte amb el nacional-proteccionisme".

Finalment, el Dr. Borrell va exposar la solució en què ell confia: que un grup de països europeus -al voltant de dotze, segons les seves paraules- apostin per una integració econòmica i política real. "El vell nucli carolingi pot creure encara en la UE i compartir polítiques fortes, serioses i integrades respecte de l'atur, les garanties bancàries i la defensa", va concloure Borrell.