Blanquerna-URL celebrarà el seu 75è aniversari amb un gran concert a la Sagrada Família sobre el Càntic d’amic e Amat, compost per Bernat Vivancos

D’una banda, la celebració d’una Eucaristia el dimecres 25 d’octubre a la basílica de Santa Maria del Mar a les 19.30 h oberta a tota la comunitat universitària: membres del Patronat de la Fundació, equips directius, professorat, personal d’administració i serveis, estudiants i persones d’institucions i empreses externes vinculades a Blanquerna. Serà presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías.

D’altra banda, i com ja avançar el president de Blanquerna, Dr. Josep Maria Carbonell, se celebrarà un gran concert en què s’interpretarà la cantata composta per Bernat Vivancos especialment per a Blanquerna sota la batuta d’Edmon Colomer amb l’Orquestra Simfònica del Vallès. Hi participaran el tenor Ferran Mitjans, l’organista Juan de la Rubia, el Cor Bruckner, el Cor de Cambra de Granollers - Amics de la Unió, el Cor Jove Amics de la Unió i la Coral Càrmina. Sumats a tots ells hi actuarà també el Cor Blanquerna.

Es tracta d’un retaule contemplatiu i místic sobre dotze versicles del Llibre d’amic e Amat que conté el Llibre d’Evast i Blanquerna de Ramon Llull. D’aquesta cantata s’extraurà una part que serà l’himne institucional. L’obra es presentarà en societat en aquest únic concert el divendres 15 de desembre a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona a les 20.30 h.

La presentació d’aquesta cantata reunirà estudiants, professors, personal d’administració i serveis i membres de la comunitat Blanquerna i es farà extensiva a totes les persones i empreses vinculades al nostre projecte universitari. Serà un moment de celebració, en el qual la música i la cantata es convertiran en un símbol tangible de la identitat i l’esperit jove de la comunitat universitària. A través d’aquest projecte, Blanquerna vol reafirmar el seu compromís amb l’excel·lència, la innovació i la inclusió en l’educació superior.

«Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor»

El compositor Bernat Vivancos explica en aquest text meravellós com ha estat aquest procés creatiu. Entre altres aspectes interessants explica, a mode d’introducció, que “musicalment, el text em va ser molt seductor, i de seguida vaig voler il·lustrar en música la idea d’aquest gran Càntic dels càntics que és el Llibre d’amic e Amat, on l’amic (en minúscula, Blanquerna) dialoga, flirteja, s’enamora... de l’Amat (en majúscula, Déu).”

Sobre com, després de conèixer el llibre, va fer la tria dels textos, explica: “La lectura, doncs, del Llibre d’amic e Amat, va ser tot un bàlsam, cada versicle em proposava i donava algunes idees musicals. Però, és clar, calia fer-ne una tria. Per la impossibilitat de fer una obra musical de 365 parts, vaig decidir escollir-ne dotze; d’aquesta manera, lligava la idea dels dies de l’any amb els dotze mesos. Dotze versicles que, podent triar tant, em donessin joc musical, contrast, interès formal... Voldria agrair especialment en tot aquest procés les riques i constants aportacions, consells, correccions i reflexions del doctor i professor Albert Soler, company de viatge, l’entès dels entesos del llibre en qüestió. A nivell literari, el seu suport i la seva saviesa m’han estat de gran ajut”.

“La inclusió del públic era un requisit proposat per la institució i que em vaig obligar, com a idea de tota la humanitat que s’afegeix a aquest cant d’amor entre les persones, entre els pobles, amb Déu, també. La frase triada per al cant comú no deixa indiferent a ningú: «Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor»”.

Bernat Vivancos explica també els tres elements característics de l’obra que ha fet: “Vaig decidir que el Càntic d’amic e Amat tingués tres elements característics i omnipresents. El primer és un motiu musical de tres notes ascendents, a mode contrari del meu Requiem. Com deia, aquí el gest és ascendent, tot és amor, tot és desig, tot són ganes, tot és energia, tot és cerca de l’altre, tot és llum i ganes de felicitat. És, doncs, un gest sempre ascendent, de braços oberts, d’amor i d’atracció, de mirar-se cara a cara. El segon element són unes “sanefes” musicals, que en podríem dir, altrament, una melodia de graus conjunts en forma de serp, d'estil gregorià. que es mou sovint per graus conjunts que pugen i baixen, que venen a ser les carícies, el flirteig, la sensualitat, l’olor, la part més amorosa, física, d’atracció, que hi ha en tot diàleg i relació amorosa. El darrer element són unes notes repetides en forma de pedal, amb horitzontalitat, insistència. Una sola nota que es repeteix i es repeteix, com a símbol de fidelitat, de constància, de perseverança, de paciència —tan important en l’amor!—, d’estar sempre i incondicionalment al costat de l’amic, de l’Amat. Una idea horitzontal de l’amor infinit, aquell que mai morirà perquè és del tot veritable i constant”.