Blanquerna lidera una Jornada sobre models educatius innovadors a l’escola

A la Jornada, celebrada el divendres 8 de maig a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL, es van analitzar diverses propostes educatives relatives a l’organització escolar, al lideratge i les metodologies didàctiques, la relació entre família – escola i el perfil del docent per tal d’innovar a partir de l’experiència que d’altres models educatius han experimentat amb èxit.

Més de 200 persones van assistir a la jornada on, els tres ponents convidats, experts de primer nivell en el camp de l’educació comparada, van fer una anàlisi sobre la importància de fer proves PISA que puguin mesurar aquells elements de qualitat que permeten definir un sistema educatiu de qualitat.

El Dr. Francesc Padró, cap de Polítiques Educatives a la UNESCO (París) i Catedràtic d’Educació comparada de la Universitat Pompeu Fabra, va assenyalar com sobre 350 indicadors que apareixen a l’informe PISA n’hi ha de significatius que són rellevants per a identificar un sistema eficient. En va assenyalar els següents, el context cultural i social, l’accés i participació als estudis (percentatge d’abandonament escolar), els inputs, els processos, l’eficàcia dels mateixos per formar professionals, l’equitat entre els estudiants d’origen diversos i l’eficiència entre la inversió pública i els resultats formatius. Aquests models avaluatius acompleixen una doble funció: per una banda, una visió diacrònica i, per l’altra, permeten una visió sincrònica (comparativa entre diferents països). Ara bé, es fa difícil mesurar estrictament i fer una anàlisi dels factors que incideixen en la millora del sistema atès que els alumnes es troben en un trànsit vital entre la família, els iguals, l’escola i els resultats que n’obtenen.

Així mateix, va argumentar a favor d’algunes idees que sovint circulen sense massa base científica: la primera és que més diners en educació no suposen millors resultats acadèmics, per exemple, el cas del Vietnam que obté millors resultats a l’informe PISA que, fins i tot, Finlàndia. També va destacar que no és rellevant la ràtio de professor i alumne. En canvi, sí que és rellevant la qualitat del processos docents i per tant, les metodologies emprades a l’aula en les diverses matèries.

Posteriorment, el Dr. Joan Mateo, Catedràtic de Mètodes d’Investigació de la Universitat de Barcelona i Secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, va explicar com els indicadors que s’apliquen a Catalunya en les proves PISA responen als interessos d’una visió de mercat impulsada per la OCDE i com és molt important definir el model educatiu abans que els indicadors i, per tant, com els indicadors emprats en les proves PISA s’han convertit en motor del canvi a l’escola.

Per últim, el Dr. Xavier Melgarejo, assessor del Consell Superior d’Avaluació de Catalunya i de l’Institut Iberoamericà de Finlàndia, va assenyalar les fortaleses del sistema educatiu finlandès i va destacar la importància en la formació dels docents i d’aquells models formatius propers als alumnes, a l’estil de Blanquerna, que permeten garantir uns vincles educatius i assegurar una qualitat humana i científica en els propers docents ja que la qualitat d’un sistema educatiu rau en la qualitat dels seus docents.

Educar, doncs, requereix propostes diverses i coordinades que responguin als nous reptes que planteja una societat canviant i demana una reflexió profunda i crítica sobre les funcions i les tasques que ha d’assumir cada agent, tenint present que es construeix sobre la base del reconeixement de les responsabilitats específiques de cadascú en aquest context complex en què tot està interrelacionat.