Alumni i estudiants, protagonistes de la primera campanya publicitària per televisió de Blanquerna-URL

alumni de la 21a promoció del grau en Periodisme i Comunicació Corporativa de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL.

Per què vas triar aquests estudis?
He crescut envoltat sempre de llibres. La lectura m’ha fet viatjar pels llocs més recòndits del planeta, tant per aquells que existeixen com per aquells que em feien somiar i imaginar. Aquesta habilitat de teletransportar-te i fer-te veure les persones a través d’unes lents alienes a les teves, als teus prejudicis i a la teva raó, només té un destí, i és el periodisme, una professió en què veia recorregut i determinació per vetllar per un món millor.

Era la teva vocació?
El periodisme és una passió que molt pocs entenen. Sovint sentim a dir que és una vocació, però per a aquesta professió en concret es necessita molt més que un talent aleatori. Cal atenció, curiositat, astúcia, constància, un cinquè sentit i una predisposició infinita per submergir-se en hores de lectura i audició. Jo tenia els ingredients, però Blanquerna em va donar la recepta.

Què és el que més et va agradar d’haver estudiat a Blanquerna?
La Facultat m’ha permès créixer personalment i professionalment a una velocitat desmesurada, tant per la qualitat humana de les persones amb qui hi vaig estudiar com per l’excel·lència acadèmica i professional del professorat. Uns docents líders, professionals de referència en els seus respectius camps —mitjans i empreses— i amb les mans sempre esteses per impulsar el meu desenvolupament.

Quin és el teu projecte actual o de futur?
Actualment, formo part de l’equip responsable de la comunicació corporativa i interna de Deloitte, una consultora líder a escala mundial. Estic especialitzat en la gestió de la reputació i la imatge de la companyia, així com en el posicionament dels seus professionals experts en el sector farmacèutic, sanitari, hostaleria, serveis, transports, gran consum i sector públic. També he treballat per a mitjans com El Punt Avui, i he crescut en el món de les grans agències, com Atrevia, i de petites, com Forwards.

Quins reptes t’has trobat en el món professional?
El món professional és un seguit d’oportunitats que només apareixen quan t’esforces, persisteixes, creus i t’autoexigeixes cada dia per aprendre coses que ahir no sabies. És només així, que les portes s’obren. El primer repte és trobar el terreny adient, que s’adeqüi als teus valors, on confiïn en tu i et permetin desplegar les ales, alhora que aprens i et formes professionalment. La resta depèn de l’actitud. La feina m’ha ensenyat que res és tan lluny com sembla, i que les oportunitats arriben; simplement s’ha de treballar de valent per estar ben preparat per a l’ocasió.

Quina creus que pot ser la teva aportació de cara a fer un món millor?
El meu futur en la comunicació passa per fer visibles els petits gestos quotidians i per humanitzar aquelles accions que sovint passen desapercebudes com a conseqüència de la immediatesa informativa, tant des de l’àmbit empresarial com des de l’institucional o el personal. Una de les meves grans aspiracions també és col·laborar paral·lelament amb organitzacions sense ànim de lucre per contribuir a fer un món millor, més just, digne, solidari i ple d’oportunitats per a tothom.

Sandra Escudero,

alumni de la 20a promoció del grau en Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL.

Per què vas triar aquests estudis?
Vaig triar aquests estudis perquè volia treballar en l’apassionant món de la comunicació i la publicitat. Aquest grau m’ha donat la base dels meus coneixements i m’ha ensenyat a enfrontar-me a aquests dos mons. Tenia clar que al futur treballaria en alguna àrea relacionada amb la creativitat i la comunicació.

Era la teva vocació?
Considero que era la meva vocació. En entrar a Blanquerna, vaig sentir que era al lloc adequat. Tenia molt clar que tot aquest ventall d’assignatures m’ajudaria a formar-me com a professional en el camp de la comunicació. Gràcies a tots els coneixements adquirits durant la carrera, m’he adonat que m’apassiona comunicar, que cada dia aprenc a fer-ho millor i que Blanquerna és un dels primers grans passos del meu camí.

Què és el que més et va agradar d’haver estudiat a Blanquerna?
El que més em va agradar és el gran i complet ventall d’assignatures que hi vaig cursar. Totes han estat un gran aprenentatge i m’han fet entendre millor el món de la comunicació. A més, recordo que els professors sempre estaven disposats a guiar-te i ensenyaven amb passió. Guardo com un tresor els apunts que vaig fer durant la carrera per poder consultar-los en qualsevol moment.

Quin és el teu projecte actual o de futur?
En acabar la carrera, l’any 2017, vaig anar a estudiar anglès i vaig dur a terme unes pràctiques de comunicació a Langports, una de les millors escoles d’Austràlia. Hi vaig aprendre moltes coses i hi vaig adquirir una gran experiència, tant personal com professional. Quan vaig tornar a Barcelona, ​​vaig començar a treballar a la Fundació Heres com a redactora de continguts. Fa més d’un any que hi treballo i m’he adonat de la importància dels coneixements que vaig adquirir a Blanquerna, ja que puc aplicar-los en el meu dia a dia. Actualment, estic desenvolupant un projecte personal del qual estic molt contenta perquè puc posar en pràctica tot el que vaig aprendre a la universitat.

Quins reptes t’has trobat en el món professional?
El meu major repte ha estat superar-me dia a dia i entendre què és comunicar de debò. Col·laborar amb l’associació solidària Publicitarios Implicados i treballar en una fundació m’ensenya a enfrontar-me al món real i m’aporta moltíssima experiència. El meu principal repte era treballar en un lloc que em permetés aplicar la meva creativitat i tots els coneixements que havia adquirit, i ho he trobat.

Quina creus que pot ser la teva aportació de cara a fer un món millor?
Sempre m’ha cridat l’atenció l’àrea social. M’agradaria contribuir al desenvolupament del món i de les persones. Des de la fundació donem suport a projectes que ajuden les persones en risc d’exclusió social a tenir més recursos, i des de Publicitarios Implicados ajudem a visibilitzar qüestions com les malalties rares o minoritàries i donem veu a les persones que no la tenen.

Alejandro Calvo,

alumni de la 25a promoció del grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL.

Per què vas triar aquests estudis?
Vaig triar ser infermer perquè tenia ganes d’ampliar els coneixements sanitaris i de poder cuidar millor les persones. Des dels 18 anys treballo en una empresa d’ambulàncies com a tècnic en emergències sanitàries, però sentia que no en tenia prou, que necessitava fer-hi alguna cosa més, ajudar més i tenir una base més àmplia de coneixements per adquirir més autonomia i poder de decisió a partir de l’aportació d’aquests coneixements.

Era la teva vocació?
Tinc aquesta vocació des que vaig començar a treballar en el món sanitari. Em vaig adonar que ajudar les persones i estar al seu costat durant una estona, escoltant els seus problemes, resolent dubtes o simplement donant-los la mà o fent-los companyia, em satisfeia i em feia sentir bé amb mi mateix.

Què és el que més et va agradar d’haver estudiat a Blanquerna?
El que més m’ha agradat ha estat l’atenció personalitzada, la relació propera amb els professors, amb les coordinadores, amb la degana i amb la resta d’equips de la Facultat. Jo he estat delegat de quart curs i trobo que és molt important saber el que volen i el que pensen els estudiants per poder millorar i plantejar nous reptes D’altra banda, les aules de simulacions i l’oportunitat de realitzar les activitats de simulacions clíniques de zona 2, amb actors professionals que simulen situacions reals i l’anàlisi i discussió posterior dels estudiants amb el professor, són molt enriquidores per a l’alumnat.

Explica el teu projecte actual o de futur.
El meu projecte continua a l’octubre d’aquest any, ja que iniciaré un màster en Atenció Prehospitalària i Hospitalària Urgent per poder-me seguir formant com a infermer d’urgències i emergències extrahospitalàries. Actualment estic treballant a Can Ruti, l’Hospital Germans Trias i Pujol, en el torn de nit, on he tingut l’oportunitat de treballar a l’àrea d’urgències, el lloc on realment vull estar. Hi estic aprenent moltes coses i és on espero preparar-me per poder assolir la fita que he tingut clara des del principi: ser infermer del Servei d’Emergències Mèdiques.

Quins reptes t’has trobat en el món professional?
Un dels majors reptes amb els quals m’he trobat ha estat treballar a primera línia contra la COVID-19, a l’Hospital Germans Trias i Pujol. Ha estat una experiència amb alts i baixos però amb unes valoracions finals molt satisfactòries. He tingut l’oportunitat de treballar amb un equip molt ben preparat i m’han ajudat a adaptar-me molt fàcilment a aquesta situació.

Quina creus que pot ser la teva aportació de cara a fer un món millor?
M’agradaria poder contribuir a la visibilitat de la infermeria en el món prehospitalari i a la creació de nous rols i especialitats que encara no existeixen al nostre país mitjançant la meva tasca. No descarto, en un futur, ser docent i ensenyar els meus coneixements i habilitats a altres estudiants que vulguin aprendre aquesta professió, que considero la més bonica del món.

Noemí Bellido,

alumni de la 12a promoció del grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL.

Per què vas triar aquests estudis?
Vaig voler estudiar infermeria perquè, de petita, quan algú de la família es feia mal, jo sempre el volia curar. Aleshores ja tenia interès a saber què s’havia fet, com s’ho havia fet i per què s’ho havia fet. Després de fer les suposades cures sempre els preguntava com estaven i si ho havia fet bé.

Era la teva vocació?
Vaig ser conscient que era la meva vocació quan vaig començar a treballar a l’hospital. Veure la cara de felicitat dels pacients i de la família a l’hora de marxar a casa recuperats després d’haver passat un mal tràngol no té preu.

Què és el que més et va agradar d’haver estudiat a Blanquerna?
Quan vaig estudiar la carrera, Blanquerna-URL era l’única universitat on a primer curs ja es feien pràctiques a l'hospital. És molt important poder estar en contacte amb els pacients i dins l’àmbit assistencial al més aviat possible per anar descobrint a poc a poc cap a on et vols anar encaminant en el món laboral.

Quin és el teu projecte actual o de futur.
Després d’estudiar Infermeria vaig estar treballant en l’àmbit hospitalari i en assajos clínics a diferents llocs. Van ser aquests últims els que em van donar la idea de crear la primera empresa nacional d’infermeria a domicili en assajos clínics. Donem suport als pacients per evitar el desplaçament a l’hospital. Ajudem els hospitals perquè els disminuïm la feina i evitem la pèrdua de seguiment, i la farmacèutica, perquè els augmentem el nombre de participants en els assajos clínics.

Quins reptes t’has trobat en el món professional?
El meu repte principal ha estat la creació d’una empresa d’infermeria. Ho considero un repte perquè trobo que costa molt emprendre, en el nostre àmbit. El desafiament més difícil ha estat superar la manca de coneixements empresarials.

Quina creus que pot ser la teva aportació de cara a fer un món millor?
Donar visibilitat a la infermeria i oferir una nova sortida laboral. La infermeria és més que l’assistència hospitalària i la docència, ens hem de fer veure i fer sentir i, sobretot, ser valentes i ser molt més emprenedores.

Mireia Solà,

alumni de la 19a promoció del grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL.

Per què vas triar aquests estudis?
Buscava cursar una carrera sanitària en la qual el tracte, la recuperació i l’empoderament dels pacients fossin la base de la meva futura professió. Vaig indagar entre les diferents opcions professionals i universitàries i el programa que oferia el grau en Fisioteràpia de Blanquerna-URL va encaixar amb allò que estava buscant.

Era la teva vocació?
El meu objectiu és fer de la meva vocació la meva professió i amb la fisioteràpia ho estic aconseguint. Amb la meva formació durant el grau i el màster en Activitat Física Terapèutica he confirmat que la fisioteràpia geriàtrica és la meva passió. A més, he descobert la meva vocació per la docència.

Què és el que més et va agradar d’haver estudiat a Blanquerna?
El que més valoro és la qualitat professional i humana de tot l’equip de la Facultat. A més de l’àmplia experiència i formació de tot els professors, la passió amb què transmeten les assignatures facilita l’aprenentatge. La Facultat és molt propera a l’alumnat, així que davant de qualsevol necessitat, vaig poder gaudir d’una atenció molt personalitzada.

Quin és el teu projecte actual o de futur.
El projecte en el qual estic col·laborant neix de la necessitat de repensar el model de residències perquè sigui més sistèmic i inclusiu (projecte ReReSI). És un projecte d’investigació i innovació responsable que té per objectiu obtenir les directrius òptimes per promoure un canvi de model d’atenció a la gent gran institucionalitzada que respongui a les necessitats actuals i que sigui sostenible des d’un punt de vista econòmic, social i ambiental.

Quins reptes t’has trobat en el món professional?
Després d’adquirir tots els coneixements i fer front a la realitat, em vaig adonar de la necessitat d’actualització de moltes de les intervencions que s’estan duent a terme en el món de la fisioteràpia. Gràcies al màster ja vaig canviar la meva visió i actuació en geriatria, però considero necessari continuar avançant per aconseguir noves fites.

Quina creus que pot ser la teva aportació de cara a fer un món millor?
Com a professional sanitària en geriatria, la meva missió és promoure l’envelliment actiu i saludable. En els últims anys estic implantant noves intervencions assistencials basades en activitat física terapèutica, a més de participar en diversos projectes d’investigació i formació. Tota aquesta experiència m’ha portat a iniciar la meva tesi doctoral sobre el sedentarisme i l’activitat física en gent gran.

Gerard Gibernau,

alumne de la 2a promoció del grau en Gestió Esportiva de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL.

Per què vas triar aquests estudis?
Soc un amant de l'esport i no em refereixo només a practicar-lo, sinó també perquè m’agrada veure l'esport des d'un altre punt de vista, amb un caràcter més professional, i poder viure del que t'agrada.

Era la teva vocació?
Cada vegada més penso que sí. Al principi tenia dubtes però actualment em sento molt afortunat i molt agraït de poder estudiar aquest grau perquè és ideal per a persones amb els meus interessos i el meu perfil.

Què és el que més t’agrada d’estudiar a Blanquerna?
El que més m'agrada de la universitat és el sentiment de grup que hem aconseguit al grau i sobretot la professionalització i coneixements dels tutors a l'hora de transmetre els continguts. A més a més, tenen empatia amb els alumnes i això és positiu per seguir creixent. També vaig aprendre molt arran de la meva participació en el programa de voluntariat a l’Índia que organitza cada any la Facultat.

Quin és el teu projecte actual o de futur.
Després d'estudiar Gestió Esportiva vull treballar o col·laborar en un club de futbol professional per poder-hi aportar i aplicar els meus coneixements en aquest sector que tant m'apassiona. Vull seguir creixent professionalment però també com a persona. Penso que quan t’agrada el que fas, pots aconseguir les dues coses.

Quins reptes esperes del món professional?
El meu repte és trobar un segment dins l’esport per poder desenvolupar-me com a futur gestor. Tinc moltes idees i vull, a part d’aplicar els meus coneixements, ser capaç de fer alguna proposta de millora.

Quina creus que pot ser la teva aportació de cara a fer un món millor?
La meva experiència com a voluntari a l'Índia m'ha fet veure que l'esport és una eina molt valuosa com a element integrador. Pot no semblar-ho a priori, però l’esport és molt necessari en la societat; contribueix enormement a lluitar contra les desigualtats socials.

Mar Leiva,

alumni de la 17a promoció del grau en Psicologia de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport de Blanquerna-URL.

Per què vas triar aquests estudis?
Vaig decidir estudiar Psicologia perquè el comportament humà i tot el que hi ha darrere dels nostres pensaments, accions i emocions em despertava molta curiositat. A més, la carrera em va permetre accedir després a un màster en psicooncologia per poder treballar amb pacients i familiars amb càncer. Tenia clar que volia especialitzar-me en aquest camp, i viure un procés oncològic de principi a fi a casa, amb tot el que va implicar, em va ajudar a decidir-me.

Era la teva vocació?
Crec que va ser 100% vocacional des del moment en què vaig decidir començar la carrera i avui puc continuar dient que m'encanta el que faig. Poder acompanyar pacients durant una malaltia com és el càncer és igual de dur que d’enriquidor, tant professionalment com personalment.

Què és el que més et va agradar d’haver estudiat a Blanquerna?
Havia estudiat tota la vida al mateix col·legi, tot era conegut i familiar i començar la universitat suposava per a mi un canvi enorme. En començar, els seminaris en grups reduïts em van ajudar molt a tornar a sentir aquest ambient familiar, i el meu primer tutor, el professor Carlos Moreno, em va transmetre molta seguretat i calidesa, dos valors que sempre em van acompanyar durant els quatre anys següents. Sempre he valorat positivament poder tenir un tracte proper amb l'equip docent.

Quin és el teu projecte actual o de futur.
Actualment treballo com psicooncòloga en l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), oferint suport psicològic a pacients amb càncer i a les seves famílies en qualsevol fase de la malaltia. També acompanyo familiars en el seu procés de dol. Hi ha diversos factors que tenen un pes importantíssim a l’hora de viure la malaltia i el psicològic n’és un. El nostre objectiu és oferir suport i eines als pacients perquè desenvolupin estratègies que els ajudin a viure aquest procés d'una manera més adaptativa i sana.

Quins reptes t’has trobat en el món professional?
El meu repte més gran va ser sens dubte trobar un lloc en un món laboral amb molt poc moviment. Especialitzar-me en un camp tan concret de la psicologia té pros i contres, i un d'ells és l’escassa oferta laboral existent. Cada any es diagnostiquen a Espanya centenars de milers de casos de càncer però encara hi ha hospitals que no compten amb la figura del psicooncòleg. Conseqüentment, hi ha pacients que no es poden beneficiar de la nostra ajuda.

Quina creus que pot ser la teva aportació de cara a fer un món millor?
Acostumo a pensar que tant de bo algun dia em quedi sense feina. Això voldrà dir que el càncer s'ha investigat tant que s'haurà convertit en una malaltia banal que no requereix de la nostra intervenció. Mentre aquest dia no arribi, els meus grans reptes de futur són, d’una banda, poder seguir ajudant moltes famílies a fer una mica més suportable el camí i, d'altra banda, continuar donant a conèixer aquesta professió perquè la nostra figura pugui arribar a formar part de tots els equips multidisciplinaris d'oncologia.

Laia Ferrer,

alumna de la 72a promoció del grau en Educació Primària de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL.

Per què vas triar aquests estudis?
Vaig voler cursar el grau en Educació Primària en Anglès perquè des de ben petita he gaudit ajudant els meus companys de classe a poder entendre millor allò que estudiàvem. Que una persona arribi a comprendre el que li expliques és una sensació és molt satisfactòria.

Era la teva vocació?
La meva vocació sempre ha estat relacionada amb l’ensenyament; tanmateix, el fet d’escollir la modalitat artística en el batxillerat em va fer qüestionar-me quin camí triar. Així i tot, em vaig decantar per l’educació perquè m’omplia molt més.

Què és el que més et va agradar d’haver estudiat a Blanquerna?
Personalment, tinc clar que un dels punts forts de Blanquerna són els grups reduïts i l’atenció personalitzada. També la relació horitzontal que existeix entre els docents i els alumnes, una relació basada en la confiança. Després d’haver acabat el grau i d’haver reflexionat sobre l’aprenentatge, m’he adonat que això beneficia moltíssim els alumnes.

Quin és el teu projecte actual o de futur.
Després d’estudiar el grau en Educació Primària i d’algunes experiències amb nens i nenes d’entre tres i sis anys, vaig decidir cursar el grau en Educació Infantil en un any. En un futur pròxim, un cop acabada aquesta última etapa, m’agradaria fer un viatge per conèixer altres cultures i viure experiències noves abans d’entrar en el món laboral.

Quins reptes t’has trobat en el món professional?
Un dels reptes que més m’han fet reflexionar sobre el sistema educatiu és la falta d’inclusió de les diferents ètnies i cultures que hi ha a les aules del nostre país. També, la manca de referents en estudis superiors que tenen aquests infants i que, conseqüentment, no els deixa veure la importància d’estudiar.

Quina creus que pot ser la teva aportació de cara a fer un món millor?
M’agradaria continuar participant d’accions socials com el voluntariat que vaig realitzar a l’Àfrica o la col·laboració al barri de Sant Roc per tal de poder aportar el meu granet de sorra i ajudar aquells infants que es troben en situacions desfavorides.

Pat Rubio,

alumni de la 1a promoció del grau en Relacions Internacionals de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL.

Per què vas triar aquests estudis?
Vaig apuntar-me al grau en Relacions Internacionals perquè ja tenia un interès clar per temes de migracions i vaig pensar que aquesta formació em donaria l’oportunitat d’entendre com es relacionen els diferents actors mundials, els diferents jocs de poder i les causes i dinàmiques dels moviments forçats de poblacions.

Era la teva vocació?
El camins que pots prendre després de cursar un grau com aquest són diversos. Les relacions internacionals no són de per si la meva vocació, però jo estava convençuda que treballar en àmbits de justícia social sí que ho era.

Què és el que més et va agradar d’haver estudiat a Blanquerna?
Em va agradar que després d’assentar les bases mínimes (fonaments en economia, dret, filosofia, ciència política, etc.) ens deixessin triar una especialització tant temàtica com geogràfica per aprofundir en els nostres estudis.

Explica el teu projecte actual o de futur.
Actualment treballo com a responsable de projecte a l’ONG Refugee Rescue. Som l’única organització humanitària de salvament marítim al mar Egeu i treballem a la costa nord de Lesbos, a Grècia. La nostra missió és evitar que hi hagi més morts al mar i pressionar la Unió Europea, conjuntament amb altres organitzacions i moviments, perquè ofereixi alternatives legals i segures per demanar asil. Alhora, estic cursant un màster en drets humans a la Universitat de Kent, on m’estic especialitzant en dret d’asil i gestió de fronteres.

Quins reptes t’has trobat en el món professional?
En comptes de repte, m’agradaria reformular-ho com a deures. Quins són els deures més importants que hauríem de fer abans d’entrar en el món professional, i més si volem treballar en l’àmbit de justícia social com a persones blanques i europees. És molt fàcil encarar-ho des del punt de vista del white saviour (‘salvador blanc’). Els deures que tenim són deconstruir tot el que ens han ensenyat i qüestionar-ho. Com a europeus hem après, i tenim molt arrelat, que la nostra manera de fer i el nostre estil de vida és superior a la resta. No som conscients que moltes de les oportunitats que tenim venen exclusivament determinades pel lloc i la família on hem nascut, i que mantenim aquests privilegis a través de sistemes d’explotació. All llarg de les nostres vides formarem part i serem testimonis de discriminacions i injustícies, inclòs el món laboral. La intenció no és el més important. Cal que ens formem i practiquem activament l’antiracisme i la interseccionalitat o seguirem fent mal.

Quina creus que pot ser la teva aportació de cara a fer un món millor?
Hi ha molta gent que treballa per veure un món més just. En el meu cas, m’agradaria continuar treballant conjuntament amb aquests col·lectius que pressionen la Unió Europea perquè respecti els drets de les persones en les nostres fronteres, tant al mar com a terra.