Tecnologia i proximitat, les claus de la docència confinada

La jornada va comptar amb una mostra representativa de l’equip docent de tots els graus que s’imparteixen en la Facultat, més una connexió en directe amb Santiago de Xile, per escoltar el periodista i professor Patricio Contreras, editor del butlletí «Sala de herramientas». Tot plegat va ser una jornada intensa on es van recollir experiències altament inspiradores per a tot el claustre de professors, així com eines i metodologies per a encarar el curs acadèmic 2020-2021 amb garanties de qualitat, en funció de l’evolució de la crisi sanitària i de les indicacions de l’Administració.

Resultats acadèmics versus l’emoció d'ensenyar

Com a professor del departament d’Humanitats, el Dr. Carles Ruiz i el professor del Grau en Periodisme i Comunicació Corporativa, Joan Maria Clavaguera van compartir l’experiència viscuda al març, quan en qüestió de dies van haver de capgirar la dinàmica de les aules pel confinament domiciliari.

Ruiz va compartir reflexions audiovisuals dels estudiants d’Ètica de la Comunicació II i va mostrar una emotiva peça realitzada per una estudiant on quedava clar que més enllà dels resultats acadèmics, l’assignatura va esdevenir un important acompanyament emocional.

Amb una aproximació més pràctica, el professor Clavaguera va explicar com els seus estudiants van resoldre, amb èxit, el fer un butlletí radiofònic amb les eines de què disposaven des de casa. L’aprofitament de les noves tecnologies i el fet d’imprimir un esperit professional als seus treballs va permetre als estudiants d’adaptar-se a una situació força paradoxal i superar-la amb escreix.

Un campus virtual participatiu

El Dr. Lluís Anyó, professor del grau en Comunicació Audiovisual, va donar idees al voltant de l’optimització de l’ús de l’Scala, el nostre campus virtual, per aportar claredat en el desenvolupament de l’assignatura, i també va explicar com va plantejar l’examen final a partir d’un model variable de preguntes.

Per la seva banda, el Dr. Francesc Vilallonga, des de la seva experiència impartint l’assignatura de Tendències i Crítica del Cinema Contemporani, va explicar com va aconseguir, amb la casuística del nou format virtual, que els seus estudiants fessin les presentacions i exposicions de treballs en grup, com si estiguessin a l’aula. Per a ell, fomentar la participació i la interacció dels estudiants va ser prioritari.

Keep it simple… and close!

La vicedegana d'Empresa i Innovació, Dra. Giorgia Miotto, professora del grau de Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting, va explicar com el projecte final de l’assignatura que impartia es va convertir en el fil conductor del curs i va posar èmfasi en el seguiment “gairebé” personalitzat que va implementar per superar el quadrimestre de forma positiva. Miotto va començar la seva intervenció amb un gest de sinceritat: “Quan vaig començar a fer les classes online, la primera setmana, vaig adonar-me’n que això no funcionava.” Per això, va capgirar el principi KISS del disseny, aquell que diu “Keep It Simple, Stupid!”, per Simple, but not stupid! Un canvi d’estratègia amb l’anàlisi d’estudis de casos reals vinculats a l’actualitat va ser el seu principal recurs per a mantenir viva la classe.

El Dr. Marc Polo va posar sobre la taula el repte de gestionar una assignatura de 80 estudiants com si fos un seminari: “Ells no volen una lliçó magistral, volen un company de viatge que els acompanyi. Volen un mestre, no un professor.” Per aquesta raó, el professor va esdevenir tutor i va descobrir el fons de la qüestió: el que més van valorar els seus estudiants, no va ser només la transmissió de coneixements sinó les hores de dedicació i l’alt grau de proximitat, malgrat la immensa distància social.

La quadratura del cercle en vídeo

Des del grau en Global Communication Management, el Dr. Jaume Suau va recordar que no cal reinventar la roda davant el repte d’assumir models educatius online o híbrids: “No cal ser excessivament radicals a l’hora d’adaptar els nostres continguts”, va dir, per a recordar, tot seguit, que hi ha una llarga tradició d’ensenyament en línia abans de l’esclat de la Covid-19. En el seu cas, el principi bàsic és posar-se en la pell de l’estudiant: com a mínim, sis hores non-stop davant de la pantalla. Per contrarestar aquest efecte, Suau va emprar metodologies asincròniques davant les exigències de la nova situació: més lectures, més debat. Així es va guanyar la complicitat dels alumnes d’Introducció a la Ciència Política.

La professora Emmanuelle Diehl va explicar la seva experiència fent vídeos amb la plataforma Zoom, i després penjar-los en el campus virtual. Els estudiants els rebien abans de la classe, es dividien en grups i després els treballaven offline.

En el cas del grau en Relacions Internacionals, el Dr. Javier Albarracín va posar de manifest la seva experiència en l’aprenentatge participatiu: en el seu cas, l'èxit va consistir en la capacitat de donar feedback, al més aviat possible i convertir la classe en un think-tank internacional: “Vam estudiar una sèrie de països i una sèrie de factors per a determinar com seria el món a l’any 2030”.

Les tensions de l’aprenentatge online

Per a finalitzar la sessió el periodista i professor universitari xilè, Patricio Contreras, va oferir una conferència titulada: “De la emergencia a la adaptación: ideas para enfrentar la educación virtual universitaria”, on va compartir les principals tensions que ha detectat en aquest període de transformació del model d’ensenyament: transparència versus opacitat, asincronia versus sincronia, proporcionalitat versus desmesura i autonomia versus control. Un resum en 12 passos.

1. Hem de reconèixer que estem aprenent.
2. Hem de mostrar-nos davant la càmera.
3. No ocultem els nostres problemes.
4. Siguem conscients que les videotrucades ens esgoten.
5. Pensem en els moments i en la immediatesa.
6. L'educació també serà mòbil.
7. Els cursos presencials no es trasplanten.
8. El teu vídeo que tingui sis minuts. O menys.
9. Avaluem també el procés.
10. Invertim l'ensenyament i l’aprenentatge.
11. Flexibilitat abans que res.
12. Planifiquem per adaptar.

Organitzat pel Vicedeganat Acadèmic, de Professorat i Qualitat, aquestes best practices han servit de complement als diferents cursos impartits pel professor Jorge Coderch. El degà de la Facultat, Dr. Josep Maria Carbonell va ser l’encarregat d’obrir i cloure la jornada, conduïda pel vicedegà Dr. Josep Lluís Micó.