Nuccio Ordine: “Només els bons professors poden canviar la vida de l’estudiant”

Sota el títol ‘Estudiar per aprendre a viure: cultura humanística i científica al servei de la humanitat” el professor Nuccio Ordine ha recordat avui la conferència que va fer John F. Kennedy a Nashville el maig del 1963, pocs mesos abans de ser assassinat, en un estadi ple joves d’estudiants. Va defensar el paper de l’ensenyament i del coneixement per la defensa de la democràcia. Avui, ha dit Ordine, “els cínics i els escèptics no veuen cap problema en pagar molt menys als formadors dels seus fills que als treballadors de la fontaneria”. En aquest sentit ha denunciat que el finançament de l’educació ha anat a la baixa de la mateixa manera que s’ha degradat el paper dels professors. “Ara les bones escoles es mesuren pel nombre d’ordinadors i recursos digitals, i no es destinen diners a formar bons professors. L’utilitarisme ha envaït aquest espai i tot es mesura en funció de la utilitat”. Ha explicat que actualment l’eficiència no es mesura pels coneixements sinó per les competències i habilitats de cara a la seva inserció laboral, “no estem formant ciutadans cultes capaços d’entendre i d’interpretar el món sinó que estem ensinistrant professionals preparats per adaptar-se a les exigències del món global”.

Ha defensat les classes magistrals, que ara diem que estan obsoletes, però “oblidem que només els bons professors poden canviar la vida d’un estudiant”. Ha recordat la carta que Albert Camus, just després de guanyar el premi Nobel de Literatura, va escriure als seu professor d’Algèria, on li explicava que al rebre el premi havia pensat en dues persones, primer en la seva mare i després en ell, el seu professor: “Sense vostè, res d’això hauria passat”, va escriure Camus. Gràcies a un professor generós i apassionat Camus va trobar la manera de fer allò que volia fer. Serà capaç la Universitat de canviar la vida dels seus estudiants?, ha preguntat Ordine. “Els professors no poden ser promotors de negocis; els estudiants no poden ser clients que obtenen passaports pel món del treball”

Perdre el temps en una bona educació és guanyar temps

“La lògica utilitarista amenaça també la recerca científica”, ha afirmat. “La capacitat per generar pensament en la ciència necessita creativitat que no es pot cultivar sense la imaginació”, ha dit. Però ara vivim en els temps de la velocitat, que s’ha convertit en l’expressió de la rendibilitat, reduir la velocitat és perdre temps, ens diuen ara, vivim en la dictadura de la velocitat. “Perdre el temps en una bona educació és guanyar temps, perdre’ns un temps vol dir guanyar temps, fer més humana la nostra vida. Treballar pel plaer de treballar, i per captar l’essencial hem de mirar des del cor. Les relacions humanes requereixen temps”.

Ha recordat als estudiants que l’objectiu de la Universitat no és obtenir un títol, de la mateixa manera que el destí d’Ulisses no era Ítaca, sinó el camí mentre es dirigia cap allà, el que li va passar mentre hi anava. “El luxe és perdre el temps per reflexionar, guanyar temps per fer una humanitat més humana”

La cultura com a antídot de la dictadura del benefici

Vivim, ha insistit, en la dictadura de l’utilitarisme. I la cultura és l’antídot contra la dictadura del benefici. I per a què serveix la cultura? “Us donaré tres raons: Primer: els diners ho poden comprar tot menys el coneixement. El coneixement requereix un esforç individual i una motivació interior. Segon: l’ensenyament no es regeix per les lleis del mercat, només el saber desafia les lleis del mercat. Puc compartir coneixement sense empobrir-me. I tercer: imagineu-vos que dos estudiants de la Ramon Llull surten de casa amb dues pomes i a classe us intercanvieu les pomes. Tornareu a casa amb una poma. Ara imagineu-vos que sortiu de casa amb una idea cada u i us les intercanvieu, tornareu amb dues idees. La cultura mai empobreix, sempre enriqueix.”

Nuccio Ordine és filòsof i professor de Literatura italiana a la Universitat de Calàbria i autor de diversos llibres, bona part d'ells centrats en la figura de Giordano Bruno.Ha estat professor visitant de centres com Yale, París IV Sorbonne, Centre d'études supérieures de la Renaissance de Tours, Institut d'Études Avancées de París, el Warburg Institute de Londres o el Max Planck de Berlín. És també membre del Harvard University Center for Italian Renaissance Studies i de la Fundació Alexander von Humboldt, així com membre d'honor de l'Institut de Filosofia de l'Acadèmia Russa de Ciències. Ha publicat, entre altres obres, un contundent manifest en defensa de les humanitats titulat La utilitat de l'inútil (Quaderns Crema, 2013).