L'Aula Salut Blanquerna va dedicar una taula rodona a 'L'acompanyament espiritual del malalt'

La malaltia, com va expressar en la presentació de la taula rodona el Dr. Antoni Nello, coordinador de l'Aula Salut i professor de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL, "no és només una agressió a la salut i al benestar de la persona humana, és també una manifestació palesa de la seva fragilitat i vulnerabilitat" i fa trontollar, afegia, "tot el sistema de valors i de creences de la persona" i en el procés de reubicació "l'acompanyament hi té un paper rellevant".

Per una banda, la Dra. Montse Esquerda, pediatra i directora de l’Institut Borja de Bioètica de la URL, va centrar la seva intervenció en l'acompanyament espiritual del malalt en el sentit més ampli des del punt de vista civil i laic. Va definir la malaltia com "una experiència que canvia les nostres coordenades vitals, que afecta a la totalitat de la persona i planteja molts interrogants", la persona malalta, va afegir, "afronta experiències noves, patiment, dolor, soledat, sensació d'invalidesa, vulnerabilitat, dependència, incertesa i desorientació". La Dra. Esquerda va remarcar que "la malaltia no s'elegeix sinó que es pateix" i en aquest sentit va subratllar que el professional de la salut "ha d'assumir l'abordatge del patiment" i fugir de les respostes fàcils, de les fórmules prefabricades, dels consells i les generalitzacions.

La pediatra va apuntar que la malaltia també té una part positiva, és "un moment clau -va dir- on aflora l'espiritualitat, on ens sentim fràgils i ens obrim a l'altre, a la trascendalitat" i "tenim temps", va afegir, en el sentit que la malaltia és un parèntesi vital.

La Dra. Esquerda també va apuntar que aquestes situacions vitals de la persona requereixen acompanyament i no resposta ja que "la resposta -va dir- és l'acollida, el mateix acompanyament. I moltes vegades -va insistir- ens quedem en la resposta biològica, psicològica i farmacològica".

Per acabar la seva intervenció va posar de manifest que "ens calen professionals oberts a la pròpia fragilitat, professionals amb esperança" i en aquest sentit va fer referència a una cita de Vaclav Havel: "L'esperança no és la convicció de que alguna cosa anirà bé sinó que és la certesa de que tot té sentit, sigui quin sigui el resultat".

D'altra banda, el Dr. Josep Maria Forcada, prior de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va centrar la seva intervenció en l'acompanyament espiritual del malalt des del vessant religiós. En primer lloc va explicar que el primer que ha de fer un agent pastoral quan acompanya un malalt és que "la persona entengui que és mortal i que en aquesta mortalitat ha d'aprendre a ser feliç i que no està sola, que algú l'acompanya". En aquest sentit l'agent pastoral "ajuda el malalt a fer aquest camí del dolor i del patiment" i per això el Dr. Forcada creu que caldria "més formació i educació per fer aquesta acollida i donar més temps per empatitzar amb el malalt" ja que es necessita temps, va explicar, per saber quin és el patiment d'aquella persona, quins són nels seus interrogants. També va remarcar que en el servei religiós dels hospitals hi ha una part molt bàsica, la de "poder conectar amb l'equip de professionals que atenen aquests malalts" i que cal donar més a conèixer aquest servei que, "ara encara passa desapercebut".

El Dr. Forcada va acabar expressant que "el servei religiós és complexe, no es pot fer de manera improvisada" i per tant "la formació és bàsica i necessària per realitzar aquest tipus de servei", va afirmar.