Josep Toro: “Els continguts que es consumeixen en les TIC augmenten les conductes de risc en nens i adolescents”

Toro va iniciar la seva ponència afirmant que, dins la psicologia clínica i la psiquiatria, el tema de les noves tecnologies ha anat adquirint molta importància. “En tots els manuals de psicopatologia hi ha un apartat dedicat a factors de risc (genètics, perinatals...). Però des de fa uns 10-12 anys, ens els tractats més moderns, és obligat parlar de les noves tecnologies (NT) i dels mitjans de comunicació en general com a factors de risc”, va recordar. Tanmateix, el psiquiatra va incidir en el fet que aquest és un tema cabdal no perquè les noves tecnologies produeixin directament disfuncions i psicopatologies sinó perquè “a través dels continguts que s’hi consumeixen hi ha una elevada probabilitat que s’adquireixin conductes de risc. Per tant, els factors de risc poden portar a conductes de risc que són la gènesi de les psicopatologies”.

El psiquiatra va afirmar que les conductes de risc (CR) expliquen el 70% de la mortalitat adolescent i que aquestes conductes són, en la seva majoria, l’abús de drogues, pràctiques sexuals insegures, conductes violentes, consum de tabac, activitat física inadequada i hàbits alimentaris restrictius. “En base a molts estudis que s’han fet, es constata que només una minoria de la població adolescent no presenta conductes de risc. Per tant es conclou que la pràctica de CR és normativa en l’adolescència”, va advertir.

Segons Toro, l’aparició d’una CR facilita el desenvolupament d’altres i aquestes altres poden facilitar l’aparició de la patologia. A partir d’un estudi realitzat a Girona, va explicar el psiquiatra infantil, amb adolescents d’entre 14 i 15 anys, es va saber que el 50% han consumit alcohol; el 27% han consumit cannabis; el 27% han mantingut relacions sexuals sense preservatiu i el 12,5% de les noies s’han provocat vòmits per aprimar-se.

Toro va explicar els motius que han provocat en els darrers 20 anys han incrementat les conductes de risc en l’adolescència. Les conclusions són: una pubertat cada vegada més precoç que incrementa les probabilitats de l’aparició de patologies emocionals i conductuals a causa de la immaduresa neurofisiològica del cervell (la maduresa no s’assoleix fins als 19-20 anys); la supervisió familiar menys freqüent i més distanciada s’ha reduït el temps de la convivència familiar; la influència dels coetanis (amics, persones de la mateixa edat) ha incrementat i també ho ha fet la influència dels mitjans de comunicació i informació; i una major disponibilitat de recursos econòmics. Per tant, els agents educadors actuals han esdevingut els coetanis i els mitjans de comunicació.

Respecte dels factors de risc que es presenten sota la influència de les NT en els adolescents es manifesten, segons va explicar Toro, en quatre grans àmbits: agressivitat i violència, sexualitat i pornografia, trastorns del comportament alimentari, i, en quart lloc, ciberassetjament.

Agressivitat i violència
Josep Toro va desvetllar que molts estudis sobre aquest tema arriben a les conclusions següents: l’exposició a la violència en televisió augmenta la probabilitat de conducta violenta i delictiva; la pràctica de videojocs violents prediu agressions ulteriors; i consumir continguts per internet que mostren violència quintuplica la probabilitat de conductes agressives greus.

Arrel d’aquestes dades, Toro va explicar per què la violència en els mitjans afavoreix la violència. El psiquiatra va explicar que més de 1000 estudis han demostrat que la violència en els mitjans de comunicació té algunes conseqüències bàsiques: desensibilitza reduint la resposta emocional davant la violència; no sol veure’s el patiment de les víctimes impedint l’empatia; augmenta la percepció de viure en un món dolent i perillós; i promou una conducta agressiva i antisocial.

Sexualitat i pornografia
A Espanya, segons va explicar Toro, el 28% dels adolescents accedeix regularment a pornografia i d’aquest, el 50% ho fa per buscar informació. Els riscos del consum de continguts pornogràfics són: una activitat sexual prematura, que augmenta la probabilitat de malalties, d’embarassos no desitjats...); actituds no realistes sobre el sexe; actituds enganyoses sobre les relacions interpersonals que fan que augmenti el risc de violència de parella; adaptació de conductes sexuals de risc (manca de precaució...). I tot això, va recordar el psiquiatra, en detriment als ideals respecte de les relacions sexuals i romàntiques.

Sexting
Toro va explicar que el “sexting” és l’enviament de continguts eròtics i pornogràfics a través del telèfon mòbil. “No fa més de 5 anys que han sortit estudis sobre aquest tema. Segons un recent estudi fet als EEUU, el 17% d’adolescents practica el “sexting””, va informar Toro. Fent una comparació entre practicants i no practicants del “sexting”, Toro va afirmar que aquests estudis posen de manifest que els qui “ho practiquen tenen més percepció d’aprovació de conducta sexual per part de pares, companys i mitjans; són de 4 a 7 vegades més probables les conductes sexuals com tocar genitals, sexe oral i vaginal, augment de risc d’embarassos, infeccions i contactes amb persones del mateix sexe; i l’enviament de material pornogràfic fa més probable l’activitat sexual precoç”. En els adults joves, va afegir el psiquiatra, aquesta pràctica s’associa a més consum de substàncies psicoactives, més sexe sense protecció, i més parelles sexuals.

Trastorn de comportament alimentari
Respecte dels trastorns del comportament alimentari, el Dr. Toro va apuntar que el factor de risc més important és la interiorització del model prim, sobretot de les noies. En aquest sentit, va explicar els canvis en els models que hi ha hagut en els darrers vint anys en els diferents mitjans, des de les revistes de modes on “s’ha observat una reducció progressiva del volum corporal i l’aparició de cossos sencers”, fins a la publicitat en televisió on fa referència als estudis que revelen que després de dos anys, les noies que havien vist anuncis amb cossos prims tenien més insatisfacció corporal i més desig de ser primes.

On el Dr. Toro va posar èmfasi és en la influència dels mitjans digitals i la proliferació de pàgines a internet que fan proselitisme de l’anorèxia i la bulímia i que contenen consells per enganyar a pares i educadors, i normes. Són les anomenades pàgines pro-Ana. “La visita a aquestes pàgines s’associa a –diu Toro- a més motivació per aprimar-se, una pitjor percepció de l’aparença física i més perfeccionisme”. També va explicar que “en alguns països s’està debatent una llei per prohibir aquests tipus de pàgines”, però a Espanya encara queda recorregut per fer en aquest sentit.

Ciberassetjament
En aquest punt, el Dr. Toro fa referència a un estudi de la UNICEF que conclou que els assetjadors tenen les mateixes característiques personals que els assetjadors tradicionals i que el que els caracteritza és fonamentalment la poca empatia tant afectiva com cognitiva. També enumera les conseqüències de l’assetjament que descriu com l’increment de l’ansietat i tristesa, una baixa autoestima i un baix rendiment, i remarca el fet que els adolescents que són freqüentment assetjats tenen un doble risc d’ideació suïcida i 4 vegades més risc de conductes suïcides. També subratlla que “l’assetjament per part de companys sofert als 8-10 anys duplica el risc de símptomes psicòtics i si l’assetjament és crònic es quintuplica aquest risc”.

Per acabar, Toro constata que “els mitjans de comunicació i les noves tecnologies s’han constituït en potents agents educadors dels nens i adolescents” i que “les conseqüències negatives també es poden manifestar, i es manifesten, en arribar a l’etapa adulta”. Per aquest motiu subratlla que “els professionals de la salut mental i l’educació s’han d’especialitzar en les noves TIC per tal d’elaborar programes preventius i terapèutics”. I insisteix en que “s’ha de potenciar l’acció educativa beneficiosa dels altres agents socials com els coetanis i la família”.