Entrevistem la Dra. Susana Pérez: “Tenim una espècie de censura per excés d’informació”

Parlem amb la professora de la Facultat i doctora en comunicació digital, Susana Pérez, perquè ens doni les eines necessàries per a gestionar correctament la informació que ens arriba i fer un ús adequat de les xarxes socials.

Com podem saber si és verídica la informació que ens arriba a través d’internet?

Hem de posar en dubte tot el que ens arriba i consultar les fonts. Tota la informació que veiem a través de vídeos de tiktok, que a vegades és d’usuaris anònims, o de qualsevol altra xarxa social, hem de posar-la en dubte. I si tenim interès a compartir o creure el que ens diuen, hem d’investigar amb més profunditat quina és la font.

Hi ha fonts més fiables que altres?

Per definició els mitjans de comunicació i els periodistes contrasten la informació, com a mínim, amb tres fonts. Per això acostumen a ser més fiables que els usuaris de les xarxes socials. També, les fonts oficials, com ara ministeris, bombers, cossos de seguretat de l’Estat, Meteocat… haurien de ser més fiables.

Una altra manera de poder-nos-en fiar és indagant en els perfils i veure si han fet una mínima comunicació prèvia. Per exemple, si han publicat alguna imatge per a veure que realment estan fent el que prometen.

Hi ha eines en obert per a detectar informacions falses?

Les plataformes de verificació, com Verificat, Maldito Bulo, Newtral, i tants departaments de verificació que s’obren dins els mitjans de comunicació poden ajudar a discernir entre el que és veritat o mentida. Quan dubtem d’una informació podem consultar aquestes plataformes de verificació, que segurament ja han desmentit la informació en cas que sigui mentida.

Com valores el paper de les xarxes socials en situacions d’emergència?

Estem en un moment en què demonitzem les xarxes socials i sembla que tot el que passa allà és desinformació, però no és cert. Les xarxes socials van resultar molt útils la nit de dimarts, quan hi va haver la DANA, per a informar sobre gent que estava aïllada perquè pogués ser rescatada. També ho estem veient ara en un munt de persones que s’estan organitzant per a ajudar els ciutadans de València que han sofert la catàstrofe.

La gent organitzada ajuda, però els grups d’extrema dreta estan utilitzant aquestes plataformes per a fer caure les institucions. El lema “solo el pueblo salva al pueblo” és molt fort. Mai no havíem vist una campanya de desinformació tan extensa en el temps, amb uns actors tan rellevants i amb una intencionalitat tan clara de fer caure les institucions.

Per tant, alerta amb el que compartim o ens creiem. Hem de detectar mitjans de comunicació, ONGs, científics experts, fonts oficials i contrastar informació.

És necessari formar la població per a detectar les fake news?

Completament. Es necessita una assignatura d’alfabetització mediàtica per a explicar quin és el mètode per a contrastar la informació i verificar fonts. Si no tenim temps de verificar i contrastar, com a mínim mirem de no compartir el que ens arriba, perquè no estem fent cap favor a la societat democràtica i a la nostra responsabilitat com a ciutadans.