Els deu manaments segons John Carlin

“És un veritable honor”, va dir davant dels més de 300 estudiants que es van graduar enguany, “i ho és especialment pel lloc de l’acte”. Carlin va explicar que d’ençà que va trepitjar la ciutat per viure-hi, l’any 1998, el seu racó preferit de Barcelona és la Catedral del Mar: “Cada cop que un amic guiri ve de visita, dic el mateix: Sagrada Família, Casa Batlló, La Pedrera, sí, però no us podeu perdre la Basílica de Santa Maria del Mar”.

El seu discurs va estar carregat d’anècdotes, consells i profundes reflexions. De fet, la primera cosa que va recordar l’autor del Factor Humà (Edicions La Campana, 2009) és que a Sud-àfrica, tal dia com avui —dissabte 16 de juny—, se celebra el Dia de la Joventut, en record de la revolta de 1976, quan a “Soweto, la gran població negra als afores de Johannesburg, la joventut es va rebel·lar”. Mandela era a la presó i l’apartheid encara regnava com a sistema de segregació. Aquell dia, però, els joves a Sud-àfrica “van prendre el destí amb les seves mans”, recordà. “Ara us toca a vosaltres.”

Carlin va aprofitar el seu discurs per a recordar la sort i els privilegis de la generació de joves que l’escoltava amb atenció. La sort de molts d’ells d’haver nascut a Barcelona, per exemple, i el privilegi de poder dedicar-se, com ell, a un ofici que estima:

“Sense la publicitat, el periodisme és un hobby. I ja no parlem de les relacions públiques: si hom no té un cert do de gents, millor canviar de feina. Cinema i televisió. Precisament ara estic en una etapa de la meva vida en què faig molt menys periodisme escrit i estic entrant molt més en el món del cinema i de la televisió. I les relacions internacionals. Durant bona part de la meva vida he estat corresponsal estranger i moltíssimes de les meves fonts, els meus amics i tot, han estat diplomàtics, o fins i tot espies”.

Després de fer un repàs de la seva vida, els inicis a Londres, la infantesa a Buenos Aires i el record d’una xicota argentina que el va ficar en el periodisme, Carlin va caure, com ell mateix va dir, en l’heretgia d’enumerar els “seus deu manaments seculars”.

1. Fuig de la mediocritat: Cal treure sempre el millor de tu mateix. Com a periodista, truca una font de més, encara que ja en tinguis prou, o repassa el text i treu els adjectius o llegeix el que has escrit en veu alta.

2. Qüestiona-t’ho tot: Sigues dur amb tu mateix i amb les teves pròpies opinions i prejudicis. Que la vida sigui un aprenentatge. Ho serà si hi vas sempre amb la ment oberta. Si els fets canvien, canvia les teves opinions.

3. Juga-te-la: Arrisca’t, no tinguis por. Digues o escriu el que penses. Orwell, que va lluitar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola en el bàndol republicà, afirmava: “Si la llibertat significa alguna cosa, és el dret a dir el que la gent no vol sentir.”

4. Sigues curiós: Vés per la vida amb els ulls oberts, amb curiositat perquè la vida sigui un permanent aprenentatge, cosa que t’enriquirà. Estigues atent als detalls, dona la teva visió, dona valor afegit.

5. Escriu bé: Has d'escriure amb gràcia, amb originalitat, cal sorprendre. Samuel Johnson deia que l'objectiu d'escriure era instruir delectant, és a dir, educar i entretenir alhora.

6. Sigues íntegre: Sigues fidel a tu mateix. Hamlet té un discurs amb consells sobre la vida, i l’últim diu: abans de res sigues fidel a tu mateix i no traeixis els teus valors, sigues íntegre i valora la teva reputació. Ser fidel amb tu mateix és fonamental en el periodisme com en la vida.

7. Fes-ho millor: Pensa que pots escriure o treballar millor, mai no creguis que has arribat al cim. No t'ho pots creure mai, el dia que t'ho creguis t’hauràs acabat. Sempre cal pensar que pots millorar, tenir un cert punt d'inseguretat.

8. Escull el camí difícil: Quan hagis de triar entre el camí fàcil o el difícil, escull el difícil, el que presenta més reptes. Com més dur és el camí més val la pena el resultat final.

9. Sigues generós i respectuós: El famós periodista polonès Ryszard Kapuscinski deia que per ser bon periodista cal ser bona persona, però això no és veritat. Cal ser bona persona perquè sí. Sigues generós envers els altres i envers tu mateix. Abans de res, sigues respectuós. La paraula respecte era la paraula clau en el vocabulari polític i personal de Nelson Mandela, aquesta és la base de tot.

10. Sigues entusiasta: Un futbolista anglès, Stanley Matthews, que va jugar a primera divisió fins a cinquanta anys, en una entrevista va dir: “El secret del futbol, com el de la vida, és l’entusiasme.” Això és el més valuós que us puc dir. La paraula entusiasme resumeix tot el que us he dit fins ara.

Per acabar, Carlin va subratllar les coses importants a la vida: “La meva riquesa no està en els diners que he guanyat sinó en el que he viscut i com ho he viscut. L’únic que tenim és la vida i cal treure-li el màxim suc possible. Cal estimar, menjar, ballar, jugar amb respecte, amb coratge, amb generositat. amb els ulls oberts i amb entusiasme”.

Enhorabona, graduats!