El triple repte del Sahel: radicalisme, seguretat i canvi climàtic

Com és que Mali va passar de ser un país "consentit" pels donants internacionals a ser "de cop" —literalment— un focus de radicalització? Quin rol juguen les elits dels països del nord d'Àfrica —des del Senegal fins a Eritrea, passant per Burkina Faso i Txad— en l’augment de la criminalitat i en la fragmentació de la societat civil? Què preocupa —veritablement— als Estats Units, França i el conjunt de la Unió Europea? La seva pròpia seguretat?, els efectes del canvi climàtic o directament la pèrdua d’influència?

Totes aquestes qüestions van ser adreçades per un equip d’investigadors del grup de recerca GLOBALCODES (Globalització, conflictes, seguretat i desenvolupament) de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, a través d’una recerca finançada per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

L’objectiu era analitzar els processos europeus sobre seguretat i militarització en el Sahel, per a fer una diagnosi i recomanar estratègies públiques i comunitàries per a la regió.

Perspectives per a travessar el desert

Com a part del projecte, la Facultat va acollir el seminari «Climate change and securitisation in the Sahel» amb la participació del professor Dr. Morten Bøås del Norwegian Institute of International Affairs, la Dra. Niagalé Bagayoko, cap de l’African Security Sector Network, i el professor Dr. Luca Raineri de l’Scuola Superiore Sant’Anna. Amb ells es van poder contrastar diferents perspectives sobre una zona convulsa que, en els darrers anys, ha viscut cops d’estats gairebé en cadascun dels països que la conformen: Mali en el 2020 —amb un antecedent clau, vuit anys abans—, el Txad i Sudan en el 2021; Burkina Faso en el 2022, i Níger l’any passat.

Sota el títol “Un retorn a la política caqui: implicacions per al futur de la governança de la RSS (security sector reform) al Sahel”, la Dra. Bagayoko va explorar la naturalesa híbrida del poder i els mecanismes de col·laboració informals que hi ha entre militars i societat civil. A l’entrevista és emfàtica: “Hi ha un fracàs col·lectiu al Sahel.”

Per la seva banda, el Dr. Bøås va posar el focus en la conflictivitat i la violència, especialment entre el jovent, analitzant les “micro-dinàmiques de radicalització” a la zona central del Sahel. A l’entrevista explica que aquest fenomen el va albirar fa temps i encara se sorprèn que no hi hagi més joves en armes: “Tenen milers de raons per a estar enfadats i, tot i que la majoria d’ells no volen tenir res a veure amb grups armats, molts són empesos en aquesta direcció”.

A la conferència va desenvolupar les dues tendències que hi observa: el neopatriotisme i el gihadisme salafista. A l’entrevista les descriu en termes generals com a amplificadors de rancúnies derivades de la pèrdua d’oportunitats.

El Dr. Luca Raineri va intentar tallar de soca-rel el nexe entre canvi climàtic i conflicte. Aquest vincle considera que “és una narrativa que es remunta al malthusianisme”. En l’entrevista diu que, tot i ser una aproximació sexi en el món acadèmic, no té cap suport científic.

La lògica és que el canvi climàtic contribueix a la degradació del sòl, que juntament amb el creixement sostingut de la població condueix a una creixent complicació per a accedir a recursos naturals cada vegada més minvants. En última instància s’espera que això exacerbi els conflictes i la radicalització. I vet aquí el triple repte al qual s’enfronta el nord d’Àfrica.