El reporterisme en l'infotainment amb Samanta Villar al Màster en Reporterisme

La personificació del contingut

El focus de la sessió va ser l'infotainment, un format on destaca l’entreteniment combinat amb històries tretes de la realitat: “Expliques històries des del periodisme però ampliant els criteris a l’hora de produir-les, com el ritme que hi poses i les eines de la ficció televisiva”, apuntà Villar.

La periodista es va centrar en les claus per a fer un bon reportatge fent servir els vídeos dels seus programes com a exemples. La tendència actual a la televisió és crear una marca, va dir, “que els espectadors identifiquin un programa amb una persona significa que saben de seguida allò que es trobaran, un to i un ritme concret”.

Villar es va especialitzar en el periodisme vivencial sense buscar-ho, a través de programes com “21 días con Samanta”, el qual li va permetre crear la seva pròpia marca. “Sempre em diuen que el pròxim programa que faci es dirà “Samanta i prou”, va fer broma amb els estudiants.

Una història sorprenent i desconeguda

Un bon reportatge és aquell que explica una història reveladora, que ens sorprèn i desconeixíem. D'aquesta manera l'espectador queda immediatament connectat i necessita saber més sobre el que li estàs explicant. Samanta Villar ho anomena l'efecte “uau”. Aquest efecte sorpresa ha d'estar vinculat també amb uns personatges carismàtics “que estiguin en el moment crucial de la seva història i que sobretot facin coses, que hi hagi seqüències en moviment”.

Una solució, segons Villar, per a aconseguir-ho és conversar amb els personatges mentre estan fent l’acció perquè així ells estan més tranquils i aquest moviment fa que l’espectador aguanti més una seqüència llarga... fins que digui: Uau!

Del moment “vida” al manifest de Samanta

El procés de creació d'un bon reportatge implica una bona planificació i organització del guió. Si això succeeix hi ha marge per a la flexibilitat i l'espontaneïtat que pugui venir després: “Tot el que passi fora d'aquest guió ho podrem gravar perquè serem in situ en el lloc dels fets, això és el moment vida”. Aquests moments són els que després acaben creant aquesta naturalitat pròpia dels programes de periodisme vivencial.

“No ens inventem res, no fem que ens expliquin el que passa, ni fem repetir res, el que fem és captar les coses quan succeeixen. Som persones abans que periodistes”. Així va tancar la classe, Samanta Villar. Abans, però, encara va donar un consell més: “Per a tenir sort i una bona carrera professional cal generar oportunitats i picar molta pedra”.

El seu darrer programa televisiu és “Vida con Samanta”, de la cadena Cuatro i el seu darrer llibre és La carga mental femenina.