El periodisme narratiu segons Felipe Restrepo

“M’agrada pensar que el periodisme és un ofici amb regles definides, on també es pot ser creatiu i on sempre es pot innovar”, ha dit el colombià, via Zoom, des de Bogotà, on s’ha adreçat a estudiants de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna que seguien la la seva conferència "Explicar una pandèmia des del periodisme narratiu".

Restrepo és autor de la novel·la Formas de evasión (Seix Barral, 2016); la biografía de Francis Bacon: Retrato de una pesadilla (Panamericana, 2008); i de dues col·leccions de perfils periodístics: 16 retratos excéntricos (Planeta, 2014) i Nunca es fácil ser una celebridad (Planeta 2013), molts dels quals es van publicar sota la seva direcció de la revista Gatopardo, una de les plataformes de periodisme narratiu amb més tradició a la regió.

En diàleg amb Alba Sabaté, coordinadora del màster en Periodisme Internacional i docent del grau en Periodisme i Comunicació Corporativa, Restrepo ha diferenciat el model actual de periodisme informatiu que, segons ell, únicament s’encarrega de seguir la dinàmica de les xarxes socials i transmetre informació ràpidament, d’aquell altre periodisme: el narratiu, “que va més enllà, que no només enuncia allò que passa, sinó que mira d’endinsar-se en la realitat, observar i, amb una mirada més lenta i profunda, entendre-la”.

Narrar en temps de distància social

Una cop definit aquest estil periodístic, Restrepo ha comentat la seva evolució després del confinament, a més del boom constant d’informació sense contingut sòlid que es publicava diàriament: “Amb la pandèmia, tots els periodistes van començar a obsessionar-se amb no parar de transmetre notícies fins al punt en què la situació es va tornar angoixant. El periodisme narratiu és aquell que observa, i per tant, ha de sortir al carrer i la pandèmia li va comportar la impossibilitat de fer-ho, així com de conèixer gent i les seves històries”.

A la xerrada, Restrepo ha animat als joves a innovar i tenir una visió diferent, sempre a través d’un treball d’investigació previ i molta constància. Ha destacat la importància d’atenir-se als fets i verificar totes les dades amb les quals es treballa. Sobre l’objectivitat, ha dit: “Allò que existeix és una subjectivitat basada en la recerca, que té com a objectiu entendre i no jutjar”. Sobre el seu pas per Gatopardo, ha compartit algunes lliçons que ell mateix va aprendre i, en general, sobre el periodisme narratiu, ha conclòs: “És un periodisme difícil en el qual les històries no les tens d’un dia per l’altre, requereix paciència i molta feina”.

Felipe Restrepo va ser inclòs, l’any 2017, a la llista de “Bogotà39”, que reuneix els millors escriptors llatinoamericans menors de 40 anys i que organitza el Hay Festival. Va estudiar literatura i va començar la seva carrera com a periodista a la revista Cambio, sota la direcció de Gabriel García Márquez. Els seus llibres s’han publicat a Colòmbia, Mèxic, Xile i l’Uruguai.