Descodificar “Matrix Resurrections” amb claus filosòfiques i religioses

Matrix no és la primera ni l’única pel·lícula que reflexiona sobre el món digital i tecnològic i les seves implicacions en la societat, però segurament sí que és la més original i la més complexa. Bona part dels espectadors de Matrix, i potser més els més joves, reconeixen que no entenen totes les al·lusions filosòfiques i religioses de les pel·lícules de Matrix, i en particular de la quarta i última (Matrix Resurrections). És el que em proposo fer aquí de manera selectiva i breu: proporcionar uns codis i unes pistes d’interpretació.

Globalment podríem dir que la pel·lícula reflexiona sobre el món actual, impregnat de tecnologies informàtiques, i sobre el món virtual, presentat com una realitat paral·lela i interconnectada amb el món “real”. Per això, la pel·lícula està farcida de conceptes informàtics (com el llenguatge de l’Oracle, les finestres modals, els bucles, els antivirus...), però la particularitat de Matrix és que va molt més enllà de l’entreteniment tecnològic.

Matrix 4 Resurrections és una pel·lícula que se situa entre la distopia i la ciència-ficció, i reflexiona de manera crítica sobre els valors de la nostra societat: el consum, la llibertat, el lliure arbitri de les nostres decisions i accions que van configurant la realitat. Matrix 4 planteja algunes preguntes filosòfiques, en particular: quina és la diferència entre la realitat i la ficció? (amb la metàfora del mirall que simbolitza el pas de l’una a l’altra); quina llibertat tenim? (som nosaltres els qui decidim les nostres accions o estem condicionats socialment?, realment tenim elecció o l’elecció és una il·lusió?); els individus, moguts per les seves emocions, donen més importància a la llibertat o a la seguretat i el control?; la societat actual està controlada per les tecnologies i per internet?

D’altra banda, per plantejar aquestes preguntes filosòfiques i qüestionar la nostra societat, Matrix 4 tria un fil conductor religiós, com, d’entrada, indica el títol (Matrix Resurrections). La primera metàfora iniciàtica de la pel·lícula és, sense dubte, el tatuatge del conill blanc sobre una espatlla que recorda el llibre d’Alícia al país de les meravelles i simbolitza el pas de la realitat a la ficció, o en el cas de Matrix, al món digital.

Aquest símbol anuncia la “missió” de l’heroi, Anderson, el nom del qual –recordem-ho– significa etimològicament ‘el Fill de l’home’ i, per tant, és una clara referència a Jesús. La missió d’Anderson consisteix a salvar el món virtual i purificar-lo de tots els elements indesitjables. La seva missió és binària (fer prevaler el bé sobre el mal), tal com recorda el nom del videojoc que Anderson ha creat (Binary). Anderson és l’elegit, tal com li recorda el seu acompanyant Morfeu (que és el nom del déu grec dels somnis profètics). La seva altra companya també té un nom simbòlic, Trinity, ja que, juntament amb Anderson i Morfeu, formaran la Trinitat salvadora. La iniciació d’Anderson es farà a través d’un bateig tecnològic (immers en una mena de piscina i connectat a tubs) que li donarà capacitats divines i el convertirà en Neo (nou, en grec, ‘el renovat’).

Un cop ressuscitat, Neo podrà complir la seva missió fent servir els seus superpoders i obrant miracles. Aquí trobem alguns temes que recorden Jesús i la Bíblia: el poder de les mans, la llum que li és associada constantment, el jardí de la resurrecció (jardí futurista i tecnològic on les plantes es crien a partir de l’ADN), que contribuirà a la resurrecció del món. Per arribar-hi, Neo comptarà amb l’ajuda de Niobe (una altra figura grega que simbolitza l’orgull humà), que dirigeix la ciutat de les màquines, Zero-One (anomenada així en referència al llenguatge informàtic): és aquí on es van refugiar els humans sobrevivents de la ciutat de Sió (nom de Jerusalem en l’Antic Testament), que va ser destruïda en una batalla nuclear oposant els humans i les màquines.

En conclusió, a més de les al·lusions informàtiques i filosòfiques, les referències mítiques i religioses –sobretot cristianes– de Matrix 4 són evidents. És segurament la innovació de Matrix més important respecte a altres pel·lícules que han tractat el món digital (Black Mirror, West World, Upload...)1. En canvi, s’ha de dir que moltes altres pel·lícules de ciència-ficció i de superherois (ET, l’extraterrestre, Les cròniques de Nàrnia, Superman, Spiderman, Batman, Dune...) també inclouen elements religiosos i característiques típiques de Jesús (en particular, els seus miracles i superpoders), tal com vam analitzar a l’assignatura de Cristianisme i Cultura amb els estudiants de 2n curs. Tanmateix, Matrix Resurrections és una de les pel·lícules (juntament amb ET i Les cròniques de Nàrnia) que més han seguit el fil conductor bíblic.

1.  Voldria agrair el meu company de la Facultat i amic Miquel Àngel Prats, gran expert de les noves tecnologies i cinèfil, per haver-me mencionat aquestes pel·lícules.