David Simon, creador de ‘The Wire’: “El millor de la televisió és que, a diferencia del cinema, l’escriptor té el poder”

“El millor de la televisió és que, a diferència del cinema, l’escriptor té el poder: el guionista seu al costat del director, té el control i protegeix el seu text, comprova que el càmera fa el que ha de fer i s’assegura que s’està respectant el guió a nivell estilístic... La versió de la sèrie és la versió de l’escriptor”, ha assenyalat Simon.

Una sèrie de televisió feta per un periodista

Durant la masterclass, moderada pel director David Trueba, que ha fet diverses preguntes a Simon, el creador de The Wire també ha parlat sobre com ha influït la seva vessant periodística (durant molts anys va ser reporter al The Baltimore Sun) en la seva tasca com a guionista. “Raono a la televisió igual que quan era periodista a un diari: vull integrar el món real a la meva ficció, vull explicar històries reals que han viscut persones reals, utilitzar els seus noms vertaders, que siguin actors interpretant-se a ells mateixos...”, ha explicat l’escriptor, i ha afegit: “Del periodista que sóc em queda que encara investigo cada història que explico, intento reunir-me amb les persones involucrades en els esdeveniments i intento que el guió sigui fidedigne al seu caràcter... Quant més s’interactuï amb la persona real, tant millor”.

Simon mai ha renunciat a aquesta fidelitat periodística, més enllà de les possibles conseqüències a nivell d’audiència. A la sèrie Generation Kill, va contractar marines reals perquè gravessin retransmissions de ràdio que es poden sentir en el producte final, i a Treme, els músics realment toquen els instruments dins d’un club típic de Nova Orleans. Malgrat això, l’escriptor admet que l’èxit dels darrers anys de les sèries que presumeixen de tenir un sentit de la realitat molt més profund es deu, en part, a la manca de confiança de la societat en els mitjans de comunicació actuals, però, tot i així, no hi està d’acord amb qui afirma que la televisió està vivint una època daurada: “El més vist a la televisió segueix sent el sexe, la violència i l’esport. Nosaltres hem decidit centrar-nos en l’essència, en la història, i no en els personatges, un fet que segurament ens ha perjudicat en quant a audiències (The Wire va tenir unes xifres molt modestes mentre s’emetia)”, afirma Simon.

El poder de la història

Tanmateix, l’escriptor ha reivindicat, més enllà de les xifres d’espectadors, “les sèries concebudes com una narrativa completa -amb un inici, nus i desenllaç-, i que es puguin comparar amb un bon llibre, amb la bona literatura, amb la bona prosa”. “Jo crec en la història i en el debat, i l’escriptor de televisió ha de saber centrar-se en el mínim, en l’essència. Dels sentiments dels personatges ja se n’encarreguen els actors, del quin i com és el carrer on parlen els personatges, el director, i de la roba, els responsables de vestuari. En el guió, l’estil es fa present en el significat de l’acció”.

Simon també ha explicat que, abans de començar el rodatge de qualsevol sèrie, sempre es pregunta per a què l’està fent, sempre busca un propòsit: “Vaig escriure The Wire perquè estava completament en desacord amb la forma d’enfocar la lluita contra les drogues a Baltimore a través d’empresonaments massius que no servien per a res, i vaig escriure Treme perquè estic fascinat per la idea de la ciutat, la urbanització de la humanitat, les formes de reorganitzar aquesta urbanització per a no extingir-nos com a espècie, i la música afroamericana”.

Durant l’acte, Simon ha rebut el Premi Extraordinari Blanquerna de la mà del degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals, Dr. Josep M. Carbonell, per la seva “contribució a la renovació de la televisió i el llenguatge audiovisual”. Finalment, Simon ha finalitzat la seva intervenció dirigint-se als estudiants dels graus en comunicació de la Facultat: “Sigueu atrevits, innoveu: potser la vostra història no agrada a les productores de televisió o cinema del vostre país, però això serà un símptoma de salut”.