David Hansen a Blanquerna per parlar del compromís ètic del mestre

La inauguració de les Jornades va anar a càrrec del Dr. Josep Gallifa, degà de la Facultat, de la Dra. Anna de Monserrat, vicedegana d’Educació i Relacions Internacionals de la Facultat, i del Dr. Miquel Martínez, coordinador del projecte MIF. Les Jornades es van desenvolupar amb el suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya (Programa ARMIF).

La Dra. Anna Pagès va presentar el Dr. David Hansen, tot destacant que “l’ètica a l’escola incorpora la singularitat d’una relació oberta, tolerant, acurada i atenta del mestre amb el món, el necessari afinament d’una Pedagogia de la sensibilitat.” El Dr. Hansen va exposar la riquesa i vivència de la recerca portada a terme amb 16 mestres d’escoles públiques de Nova York. D’aquestes trobades amb els mestres en van sorgir preguntes, algunes de les quals va exposar, així com algunes de les respostes que van obtenir. Els mestres d’aquestes escoles es preguntaven com era possible mantenir la seva vocació i la seva creativitat en un món on la pressió és tan forta i on el més important és obtenir bones avaluacions. També es van qüestionar què vol dir ser persona, ja que en ocasions no es reconeix la humanitat de l’altre. Això els va portar a preguntar-se com podien conèixer els seus alumnes com a persones i, a la vegada, aconseguir que aquest procés de conèixer mantingués relació amb el contingut acadèmic. Davant d’aquestes preguntes i de les situacions que es van generar, els mestres, juntament amb el Dr. Hansen, van donar algunes respostes. Les respostes donades no deixen de ser reptes per als mestres del segle XXI: el paper no ensenya, ensenya la persona; això fa que el mestre hagi d’estar compromès en una tasca ètica, on es porta a terme una reflexió cap endins, com a persona. El Dr. Hansen va remarcar que aquest compromís ètic del mestre suposa tractar la pròpia vida com una obra d’art, no per a un mateix, sinó per mostrar-se cap els altres. Per poder ser mestre, recordava, no es pot anar sol, és necessari i fonamental la companyia i el suport dels altres; a la vegada, cal ser conscient que ningú arriba mai a ser l’educador perfecte i, per tant, cal ser capaç de tornar a començar, cada dia, una vegada més. Ara bé, el mestre necessita, a part de la formació tècnica, una formació acadèmica, estètica i ètica per portar a terme la seva vocació.

Tot seguit el Dr. Josep M. Puig Rovira, el Dr. Joan Carles Mèlich, la Dra. Anna de Monserrat, el mestre Jaume Cela i la vedruna Carme Molist, van participar de la taula rodona “El compromís ètic del mestre en la formació inicial i en l’exercici de la professió”.
A la tarda, la Dra. Maria del Mar Esteve va pronunciar la conferència que donava nom a les Jornades: “El compromís ètic del mestre”. Un cop acabada la intervenció de la Dra. Esteve, van tenir lloc les experiències escolars on van parlar del compromís ètic del mestre en diferents àmbits i situacions: la vida comunitària a l’escola (Escola Garbí), la diversitat cultural a l’escola (Escola Vedruna), la renovació pedagògica (Escola Sadako), l’escola per a tothom (CEIP Pinetons), la crisi social (Escola Baró de Viver) i el treball col·lectiu del mestre i reflexiu del claustre (Escola Pia).
Les conclusions i la cloenda van anar a càrrec del professor Jordi Musons, de l’Escola Sadako, i de la professora Mònica Berdalet, de l’Escola Vedruna Àngels.