Celebrem el nou ACORD del sistema universitari català al voltant de les PAP d’educació

Els vuit anys que en aquell moment teníem d’experiència d’aplicació de les PAP ens alertaven de diverses anomalies no previstes i poc desitjables a la nostra manera d’interpretar els objectius que perseguíem com a “sistema”. Després d’haver reduït l’aspiració inicial de fer unes proves que introduïssin dimensions vocacionals, aspiracionals i motivacionals per a la professió, i quedant reduïdes a l’àmbit competencial instrumental, que tampoc introduïa l‘entrevista personal amb els candidats, vàrem autoexigir-nos com a mínim la “validació” experimental de la validesa de la prova finalment dissenyada, per assegurar-nos que assolia de manera fiable allò que ens proposàvem.

Mentre aquesta validació no arribava (encara no la tenim), eren milers els aspirants a “voler ser mestres” i, molt especialment, del col·lectiu provinent de cicles formatius de grau superior, que no superaven les PAP, quedant-los el camí vocacional truncat per les mateixes proves, tot i haver superat els requisits d’accés establerts per llei per a l’accés a la universitat com són les PAU, el CFGS o la prova per a majors de 25 anys. Així mateix, centenars d’aquests, anualment, optaven per sortir del país a cursar aquests estudis a una altra comunitat autònoma propera o, fins i tot, a una universitat en línia estatal, en les quals el seu currículum no preveu cap dels àmbits identitaris propis de l’Escola Catalana (llengua, cultura, pedagogia...). I el que és més paradoxal: finalitzats els seus estudis, res no els impedeix d’exercir de mestres plenament a Catalunya.

Per tots aquests elements vàrem proposar, com dèiem, una “flexibilització” del moment d’exigència de la superació de les proves a Catalunya, com a primer pas per intentar contrarestar en part els “efectes” que estàvem observant i poder treballar des de la mateixa universitat amb aquests nois i noies que presenten determinades mancances competencials (les causes de les quals haurien d’analitzar-se des de les llacunes que s’arrosseguen des de les etapes de primària-secundària) però que presenten un perfil nítidament vocacional i motivacional cap a la voluntat de “ser” mestres. A partir del nou acord es garantirà finalment que tots els mestres que es titulin a Catalunya hauran superat les PAP sigui quin sigui el moment precís en què ho hagin aconseguit, i evidenciarà que la tasca de les universitats com a sistema “educatiu superior” és la d’oferir un nou espai d’oportunitats educatives sense exclusió, així com la d’ajudar en aquest cas els futurs mestres a créixer, a millorar i a assolir aquelles competències que requeriran l’excel·lència del seu exercici professional. I és justament aquesta experiència la que estem convençuts que els confirmarà encara més en la missió per la qual volen formar-se.

Celebrem, doncs, des de Blanquerna aquest nou acord del sistema universitari català de “flexibilitzar” el moment d’exigència de la superació de les PAP i que sigui cada universitat (que pren com a base el principi d’autonomia universitària) la que decideixi si es continua exigint “abans” de l’admissió al grau, o a primer curs de manera vinculada a les assignatures de primer.

Aprofitem també per anunciar que la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació i l’Esport-Blanquerna ha activat ja aquest curs que ara acaba diferents estratègies formatives i avaluadores internes per assegurar no només la superació de les PAP a primer curs d’Educació (pel cas que no les haguessin aprovat prèviament) sinó també per a l’obtenció progressiva durant el grau del nivell C2 de català per a tots els alumnes d’Educació i alumni ja titulats, si així ho sol·liciten.

I finalment, ens posem a disposició del sistema educatiu universitari i preuniversitari per continuar avançant en la millora global de l’educació del nostre país, que afronta reptes de gran calat després d’anys d’evidències objectives i successives de resultats poc satisfactoris, tant pel que fa a estudis nacionals com internacionals. De nou, el sentit autocrític i la correcta interpretació de les dades objectives entorn del que ens està passant seran clau per avançar amb èxit, lluny de prejudicis i etiquetes, cap a la millora educativa global que tots anhelem.