4 hores de cinema amb... Carla Simón

L'objectiu de la iniciativa consisteix a escurçar la distància entre l'acadèmia i la indústria i, per la via de les mentories, ajudar els alumnes a fer el salt. El testimoni de Carla Simón, a qui en aquest mateix escenari han precedit altres cineastes com Jaume Balagueró o Pau Freixa, ha servit per traçar un recorregut minuciós del llarg del procés creatiu de la seva òpera prima.

Els orígens

"M'interessava molt la idea de com els nens afronten la mort", ha dit la directora. Un interès que té origen en una experiència autobiogràfica -la mort de la seva mare a sis anys- i que es manifesta al llarg de tot el metratge a través de la Frida, la protagonista del film, a qui seguim durant el primer estiu que passa amb els seus pares adoptius.

La cineasta, que ha reflexionat sobre les motivacions que tenia per a fer la pel·lícula, ha explicat que la idea li va venir quan es trobava a Londres estudiant, compartint classe amb gent d'arreu del món: "Vaig pensar: què em fa diferent d'un noi d'Iran o d'una noia de Colòmbia? La meva història, la meva cultura, el lloc d'on vinc".

Procés creatiu molt personal

Partint d'aquest base, qualsevol material era susceptible de ser recopilat. Les fotografies d'infància, les localitzacions del seu passat, els seus familiars: tot suggeria idees quant a guió, vestuari i direcció d'art. El treball va consistir a revisitar-ho tot amb una nova mirada, més profunda, que li permetés desenterrar significats, sobretot en l'àmbit psicològic. I així va arribar a entendre la necessitat de la Frida de construir una relació amb la seva nova mare, que és una idea que apareix durant el procés d'escriptura de la pel·lícula i que no hi era en un inici.

A l'hora d'escriure, Simón es guiava per certes imatges que volia que sortissin a la pel·lícula i rebutjava les estructures canòniques del guió. "Cada projecte ha de trobar l'estructura que li vagi millor per explicar-se". En la mateixa línia, ha afirmat que la bíblia d'un personatge mai pot ser una limitació i que ha de ser modificable en tot moment.

Desenvolupar el personatges a partir de l'actor

Del treball amb els actors ha dit que el que més li interessava era "crear una memòria compartida". "Per mi assajar vol dir construir tot un món amb els actors, no una simple revisió d'escenes", ha afirmat. Un exercici que va consistir a recrear escenes de la biografia dels personatges prèvia a «Estiu 1993» i que es va realitzar en llocs reals, com el carrer o un centre mèdic. La idea de fons: construir els personatges des de l'experiència i no des de l'explicació intel·lectual.

El seu debut cinematogràfic li va valdre premis a Cannes, a Berlín, als Goya, als Gaudí i una nominació als Oscars a la categoria de Millor pel·lícula de parla no anglesa.